Alerten del risc que els menors estrangers sols es radicalitzin

BarcelonaDesprés dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona es va posar el focus en el fet que els terroristes eren joves integrats en la vida social de Ripoll, el poble on vivien. ¿Com era possible que uns nois que feia anys que vivien a Catalunya atemptessin contra el seu país? Gairebé un any després de l’atac, el Govern va avisar ahir que el risc més gran és no detectar a temps si els joves immigrants no se senten part de la societat d’acollida i, a la vegada, que la societat no consideri que en formen part. Per això un col·lectiu especialment vulnerable a radicalitzar-se són els menors estrangers no acompanyats (MENA). Són joves immigrants que arriben a Catalunya sols, són derivats en centres de menors i, quan fan 18 anys, passen al carrer.

“Són la població més vulnerable i un caldo de cultiu per als que busquen la radicalització”, va dir ahir el secretari de Treball i Afers Socials, Josep Ginesta, a la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost del Parlament. La clau per evitar que aquests nois caiguin en l’islamisme radical, considera, és regularitzar-ne la situació més ràpidament que els adults i afavorir “l’ascensor social”. Les dades són alarmants, tenint en compte que la taxa de risc de pobresa dels immigrants gairebé triplica la dels autòctons i l’atur és el doble en els estrangers que en els ciutadans autòctons.

De fet, el secretari de Migracions del Govern, Oriol Amorós, va admetre que la gestió dels fluxos migratoris ha sigut “desastrosa”, perquè hi ha persones que passen molts mesos en la irregularitat i són víctimes de profundes desigualtats socials, educatives i laborals. I va posar en dubte que els terroristes de Ripoll se sentissin realment integrats a Catalunya, tot i tenir feina, viure amb les famílies i parlar català i castellà. “Una persona que decideix matar els seus conciutadans no pertany a la comunitat”.

Hi ha una altra via per afavorir l’acollida dels immigrants des de petits: introduir l’assignatura de religió islàmica o de coneixement de les religions a l’escola. Ho va apuntar l’exdirector d’Afers Religiosos Enric Vendrell, que ocupava el càrrec durant els atemptats del 17-A.

No només a la mesquita

Vendrell va explicar que va fer “moltes gestions” amb les anteriors conselleres d’Ensenyament perquè l’assignatura de religió musulmana s’impartís a les escoles catalanes. La idea és que si no s’ofereixen classes de la seva religió, s’aboca els nens musulmans a anar a les mesquites, on a vegades s’imparteixen postulats “sense les condicions ni el personal adequat”. A més, també seria un gest de cara als pares d’aquests alumnes, perquè no oferint aquesta assignatura “se’ls donen motius perquè no s’acabin de sentir d’aquí”. “Se senten tractats injustament”, va dir.

L’excàrrec del Govern va demanar que no només es controli la figura dels imams, sinó també que s’estableixin uns “requisits mínims” als formadors, que “setmanalment estan amb centenars i centenars de nois i noies musulmans” ensenyant-los religió i llengua. Perquè la recepta per garantir el sentiment de pertinença d’aquest col·lectiu també és responsabilitat del conjunt de la societat.

Cap pres radicalitzat

a les presons catalanes

El director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, va insistir en el marc de la comissió d’investigació del 17-A al Parlament que no s’havia detectat cap cas de radicalització a les presons catalanes. A més, va ressaltar la feina de prevenció que es fa als centres penitenciaris, a través de l’Àrea d’Informació i Seguretat, que gestiona i analitza tota la informació que s’obté sobre jihadisme.

Calderó va explicar que a les presons es vigilen els presos condemnats per terrorisme -gairebé cap a Catalunya- i també els que els mateixos funcionaris detecten com a sospitosos de ser radicalitzats o que tenen conductes de risc.