Alerten que quatre detinguts en la macrobatuda contra carteristes reincidents no tenien antecedents

BarcelonaDurant l'última macrobatuda contra els carteristes del metro que els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van dur a terme a finals d'agost es van detenir 23 persones. D'aquestes, però, només una va ser arrestada per furt. El motiu de la detenció de la resta va ser que no tenien papers, o sigui que infringien la llei d'estrangeria. Ara bé, una setmana després de l'operatiu, la via policial que recorre a la llei d'estrangeria per lluitar contra la multireincidència continua sumant detractors. El centre Irídia de defensa dels drets humans ha denunciat aquest dimecres que té "indicis" que demostrarien que durant el dispositiu els agents van fer identificacions de forma discriminatòria prioritzant motius racials més enllà dels estrictament policials.

Per afirmar-ho, es basen en els casos de quatre dels detinguts –dos homes paquistanesos, una dona xilena i un home moldau– que, segons expliquen des de l'entitat, van ser identificats pels policies tot i que cap d'ells havia comès abans cap delicte i, per tant, no tenien antecedents policials ni judicials. Simplement van entrar al metro en algun moment en què el dispositiu Draga estava funcionant. "[Els quatre] van ser aturats i identificats sense que existís cap altre motiu que el perfil racial", es queixen els representants d'Irídia. Segons la llei d'estrangeria, a aquestes quatre persones se'ls va obrir un expedient d'expulsió del país.

Tot i que el jutge després va rebutjar la deportació al·legant causes de proporcionalitat i tenint en compte que no tenien antecedents, l'advocat Andrés García Berrio recorda que aquesta resolució no neteja automàticament els expedients d'aquestes persones, sobre les quals, a partir d'aquell moment, recau una ordre d'expulsió sense data. "Són persones que han passat a ser expulsables", afirma en declaracions al diari ARA. Això significa que, tot i que per ingressar en un centre d'internament d'estrangers sí que seria necessària l'ordre d'un jutge, la policia podria retornar-los al seu país d'origen en qualsevol moment.

Segons Irídia, és destacable que les circumstàncies es repeteixin en fins a quatre ocasions, ja que suposa que un 25% de les persones que finalment van passar a disposició judicial no tenien cap mena d'antecedent. Els advocats han alertat, a més, que els afectats no van poder comunicar la detenció a ningú proper ni els van donar l'oportunitat que els seus familiars o amistats els portessin documentació a la comissaria. Es dona el cas que un d'ells, expliquen, és sol·licitant d'asil a Alemanya.

Els Mossos al·leguen motius policials

En resposta a l'ARA, els Mossos d'Esquadra no detallen si hi ha més casos com aquests i asseguren que quatre detencions sense antecedents no són una dada "rellevant" tenint en compte que dilluns passat es van parar una setantena de persones que, juntes, acumulaven 185 detencions prèvies. Sobre l'acusació que els advocats d'Irídia han posat sobre la taula, el cos defensa que els agents que van participar en la macrobatuda són experts en el seu àmbit i que si van identificar persones sense antecedents és perquè, en el moment de ser aturades, anaven amb algun sospitós de la policia: "Quan tu veus un grup de persones i n'identifiques una, també atures la resta que van amb ella", expliquen. Reiteren també, en qualsevol cas, que les identificacions en el marc de l'operatiu Draga segueixen criteris "estrictament policials" i que el dispositiu té l'únic objectiu de prevenir els furts que es donen al metro.

Les identificacions anomenades "sota perfil racial" són aquelles en què es demana la documentació a persones seleccionant-les pel seu aspecte físic, és a dir, pel que semblen i no pel que realment han fet. Des d'Irídia recorden que aquesta pràctica està prohibida pel Comitè de Drets Humans de l'ONU, que va dictaminar que les característiques físiques o ètniques no podien ser considerades com un indici de la residència il·legal d'una persona en un territori.