Alerta pediàtrica per un brot víric sense precedents

BarcelonaNens petits, afectacions neurològiques i un virus d’origen desconegut i sense precedents. Tot i que ja fa setmanes que els pediatres estan en alerta, el còctel ideal per generar una alarma sanitària es va fer real ahir, després del sobri comunicat fet públic dimarts a última hora pel departament de Salut. En el text, la conselleria que lidera Toni Comín admetia que havien aparegut una quarantena de “casos neurològics aguts” en menors de 6 anys, atribuïbles a un enterovirus, i recomanava les “mesures higièniques habituals” per fer-hi front.

El comunicat arribava en paral·lel a una informació del 'Diari de Tarragona' en què avisava que hi havia diversos nens ingressats a l’UCI de l’Hospital Joan XXIII amb afectacions neurològiques. Serà avui quan tres experts reunits per Salut faran una roda de premsa per explicar l’abast del brot. Ahir, en una entrevista a TV3, Comín va llançar un missatge de tranquil·litat, perquè la majoria dels menors evolucionen “favorablement” i tots els pediatres “ja saben com actuar”, a partir d’un protocol en què es defineix què han de fer i se’ls demana estar amatents. Comín també va reconèixer, però, que nou dels 40 casos detectats havien requerit un ingrés a l’UCI i que dos d’aquests presenten seqüeles més greus, amb un “pronòstic reservat”.

Fonts ben informades del departament van confirmar a l’ARA aquestes xifres. Tot i així, la rumorologia es va estendre com la pólvora entre els pares amb nens petits i els missatges al mòbil, amb informació esbiaixada i sospites de més casos, van continuar circulant un dia més.

El responsable de la unitat de lesió medul·lar de l’Institut Guttmann, Joan Vidal, va relatar el “drama” d’una família en què la nena de 3 anys fa tres setmanes que està connectada 24 hores a una màquina de respiració assistida, amb tetraplegia, però amb la capacitat cognitiva intacta. “És molt dur per als pares i és molt difícil d’acceptar”, va explicar Vidal. Aquesta nena va patir una mielitis aguda causada per una infecció vírica pel D68 –l'única de tots els nens infectats que la té– i va ingressar derivada des de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Així ho va confirmar la doctora Campins, que també va explicar que l’altre nen amb el pitjor pronòstic està ingressat en aquest centre.

On són la resta de nens ingressats? Salut ha decidit centralitzar tota la informació sobre el brot i ahir va ser impossible esbrinar-ho. Fonts de l’Hospital Sant Joan de Déu, especialitzat en pediatria, declinaven confirmar res per aquesta raó, mentre que altres fonts del Joan XXIII de Tarragona confirmaven l’ingrés de quatre menors. Massa d’hora per respondre a tots els dubtes, l’alarma sanitària finalment no s’ha fet real amb els virus presents als mitjans en els últims mesos, com el Zika o el chikungunya.

Investigacions pendents

En el que sí que hi ha consens, de moment, és que els casos d’encefalitis detectats fins ara estan provocats per un tipus d’enterovirus. Així ho van explicar el president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga-Llop, i el cap del servei d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, que van subratllar l’excepcionalitat dels casos. El dubte, però, és quin virus n’és el responsable, i és que existeixen més d’un centenar de serotips diferents.

La cap del servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, va explicar que entre demà i divendres es podria saber quin subtipus es troba darrere de l’alerta, tot i que sí que va avançar que les últimes analítiques havien descartat que fos el D68, que en canvi sí que és un tipus d’enterovirus detectat en una de les nenes més greus i que va ser ingressada durant les últimes setmanes.

Campins va ratificar que “no hi ha un nexe” únic entre la quarantena de casos detectats, perquè n’hi ha en diferents ciutats, i va explicar el protocol que tots els serveis de pediatria tenen des de fa una desena de dies, en què es demana a tots els especialistes que recullin els possibles casos i enviïn les mostres de secrecions respiratòries i femta per comprovar quin virus hi és present. La sospita, en tot cas, s’ha de produir després de tres dies amb un quadre de febre, vòmits i diarrea, juntament amb altres símptomes d’afectació del sistema nerviós central, com somnolència, debilitat muscular, inestabilitat en la marxa o tremolors a les extremitats.

Els enterovirus són habituals a tot el món, i acostumen a fer-se més presents a finals de la primavera i a principis d’estiu, especialment en nens petits. El contagi és per via oral i fecal, i això els fa especialment actius en guarderies i espais en què els nens conviuen. No hi ha vacuna preventiva –sí que existeix per a la poliomielitis, una malaltia desencadenada per un dels grups d’enterovirus– i tampoc tenen un tractament curatiu, més enllà d’immunoblobulines i corticoides. La novetat, per tant, és que enguany han presentat seqüeles neurològiques més greus que altres vegades.

Cinc qüestions clau per entendre l’alarma sanitària

Què són els enterovirus?

Són un grup molt nombrós i molt freqüent de virus, presents a tot el món. Hi ha descrits més de 100 serotipus diferents.

Quins efectes tenen els enterovirus?

Normalment són lleus: gastrointestinals –febre, vòmits, diarrea i dolor abdominal– o bé respiratoris –febre i mucositat. Inusualment també poden tenir efectes neurològics, com atàxies, tremolors, convulsions o la paràlisi d’alguna extremitat.

Quin és el virus que ha causat el brot?

Encara no és clar. S’ha identificat un cas de D68, però per classificar la resta encara calen més analítiques.

On, quan i com s’ha originat el brot?

Els casos no responen a una única cadena de transmissió i hi ha nens ingressats en diverses ciutats. Els enterovirus apareixen a finals de la primavera i la seva transmissió és oral i fecal. Afecta sobretot menors.

Quins precedents hi ha d’això?

L’enterovirus D68 va provocar un brot als Estats Units el 2014. També se n’han registrat en altres països, però en el cas d’Espanya no es tenia constància de res similar.