Alerta per un 2015 negre a les carreteres

BarcelonaEntre el 25 i el 27 de desembre van morir quatre persones en tres accidents de trànsit diferents. Un balanç molt dolent de l’últim cap de setmana llarg del 2015, que deixa la xifra de morts fins al 29 de desembre en 172, un 23% més que el 2014, que es va tancar amb 140 víctimes mortals. Tots els actors involucrats en la seguretat viària es mostren preocupats per aquest augment tan gran, sobretot després de 12 anys consecutius de descens. Des del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) destaquen, però, que les xifres de Catalunya porten a un cert engany, ja que la realitat és que fa tres anys que la mortalitat a les carreteres està estancada, com demostren les xifres a tot l’Estat -1.134 el 2013, 1.131 el 2014 i 1.125 fins al 20 de desembre del 2015-, que en correspondre a un territori més gran estan menys subjectes a variacions circumstancials.

Distraccions i més mobilitat

Els motius que expliquen l’augment a Catalunya -i l’estancament a Espanya- són diversos, començant per l’augment de la mobilitat, que després d’haver tocat fons per la crisi el 2013 ja fa dos anys seguits que creix, i ho seguirà fent. Eugènia Domènech, directora del Servei Català de Trànsit, deia fa uns dies que “cal trencar el binomi de més mobilitat igual a més accidents”. L’altre motiu que explica l’increment de la mortalitat a les carreteres, segons el departament d’Interior, és l’augment alarmant dels accidents amb ferits greus i mortals causats per distraccions al volant, en especial per culpa de l’ús del mòbil o el GPS. Però també n’hi ha d’altres que afecten directament les administracions responsables, tal com recorda una de les veus autoritzades a l’Estat, Luis Montoro, catedràtic de seguretat viària de la Universitat de València i president de la Fundació Espanyola per a la Seguretat Viària. D’una banda, s’ha reduït el pressupost per al manteniment de les carreteres, cosa que les ha deixat en un nivell de conservació similar al de finals dels anys 80 i, per tant, són menys segures, segons Montoro. La crisi també ha provocat que els conductors evitin els peatges de les autopistes i circulin més per carreteres secundàries, molt més perilloses, o que triguin més a renovar el cotxe -el 60% dels que circulen tenen més de 10 anys-, i s’estalviïn les revisions i el manteniment anual. Aquest catedràtic també apunta a la falta de formació específica, tant als nous conductors com als antics, que no s’han reciclat, i demana ensenyar més seguretat viària a les escoles.

L’objectiu de la UE per al 2020

La Unió Europea va fixar a principis de segle que els morts a la carretera de cada estat membre s’havien de reduir un 50% cada deu anys. Entre el 2000 i el 2010, Catalunya -i també Espanya- va complir amb escreix, i va passar de 622 morts a 246. Això significa que per al 2020 la xifra dels 172 actuals -o com acabi l’any- hauria de reduir-se fins a 123 morts. És un objectiu que, malgrat aquest espectacular augment del 2015, encara és assolible. Els experts, però, destaquen que per aconseguir-ho farà falta canviar de polítiques. Tot allò que s’ha fet i ha funcionat tan bé des de principis del segle XXI -ús del cinturó, del casc, de les cadiretes per als menors, controls d’alcoholèmia, radars i el carnet per punts- s’ha de mantenir, però ja no serveix per seguir reduint la sinistralitat al mateix ritme que fins ara.

Des del RACC tenen clar quines coses es poden fer, tant a curt com a llarg termini, per caminar cap a l’objectiu utòpic de la UE: zero morts el 2050. D’una banda, demana més coordinació entre les administracions i entre els departaments de la Generalitat. Recomana la creació d’una agència catalana de mobilitat o seguretat viària que agrupi les competències de carreteres i de trànsit, ara repartides entre la conselleria de Territori i Sostenibilitat i la d’Interior. Aquesta disfunció, per exemple, es va posar de manifest fa poc més d’un any quan es va haver de decidir com s’obria el carril bus-VAO de la C-58 als dos sentits de circulació, cosa que va provocar una picabaralla interna entre els dos departaments. El RACC també demana que la Generalitat es coordini millor amb els ajuntaments, ja que el descens de la sinistralitat urbana no va al mateix ritme que a les vies interurbanes, responsabilitat del Govern. També és competència de la Generalitat la millora d’algunes infraestructures -en d’altres ho és de l’Estat o de les diputacions-, i el RACC assenyala el que estan fent països punters en la reducció de la sinistralitat com Suècia, el Regne Unit o Austràlia: exigir uns estàndards mínims de qualitat a tota la seva xarxa viària. És a dir, en lloc d’actuar en un punt negre concret, cal elevar el nivell de seguretat de totes les carreteres. Xavier Flores, director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre del Govern, va explicar fa 15 dies que volen caminar en aquest sentit, i el RACC ho aplaudeix però li demana que comenci a posar-hi data.

Més formació per als motoristes

Des del club automobilístic també demanen més formació, especialment per als motoristes, un altre segment amb una alta sinistralitat. Consideren que caldria replantejar-se l’actual llei que permet a un conductor de cotxe amb permís B i tres anys d’experiència poder agafar una moto de fins a 125 cc sense cap formació específica.

Pel que fa a l’objectiu de zero morts el 2050, el RACC considera que només ens hi podrem acostar si fem com els suecs o els anglesos, que han segmentat els objectius. Per exemple, a Suècia van fixar-se que el 2015 no hi hagués cap mort menor de 3 anys, van fer polítiques específiques i ho han aconseguit.