Alerta dels instituts: “Les ràtios no són les que haurien de ser”

Barcelona“Vull que quedi clara una cosa: ha costat molt rebre una dotació econòmica i de professorat. Si no fossin pels recursos propis i per l’esforç del professorat, difícilment ens en podríem sortir”. Les paraules de Jaume Balart, director de l’Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui resumeixen el que alerten molts altres centres de secundària: falten professors i recursos en una etapa ja saturada, sobretot a les grans ciutats. En deu anys, l’ESO ha vist créixer un 15% el nombre d’alumnes i, només aquest curs, acollirà 1.454 alumnes més que el passat. En plena pandèmia i amb la demanda unànime que calen menys alumnes a les aules perquè siguin més segures, des dels instituts avisen que faran grups bombolla i estables, esclar, però que aquests en el millor dels casos seguiran tenint 30 alumnes. La cosa es complica als estudis postobligatoris, perquè més enllà de l’ESO, batxillerat (amb 591 alumnes) i formació professional (2.420 més) són les úniques etapes que tindran més alumnes que l’any passat.

“Les ràtios no són les que haurien de ser, però és el que tenim”, avisa Balart, després de fer mans i mànigues per quadrar els horaris dels 73 professors d’un institut amb 700 alumnes. Abans de les vacances, el director va demanar entre sis i vuit docents més per poder fer grups més petits -per exemple, els quatre grups de 4t d’ESO convertir-los en 5-, però només li han enviat un professor més. “No anem bé. Hauríem agrupat grups de diferent manera i hauríem reduït les ràtios”, lamenta.

Els directors estan preocupats, perquè els departaments de Salut i d’Educació no han recomanat una xifra màxima d’alumnes per classe ni una superfície mínima per estudiant, com sí que s’estableixen als protocols de primària o universitats. “El mantra que els nens no contagien no serveix per als instituts. Aquí tenim alumnes que són adults”, alerta Balart. A batxillerat, diu, hi haurà optatives amb 34 o 35 alumnes.

És un problema que ve de lluny: “A ESO el màxim és 30, però la llei permet un 10% més, i el que hauria de ser una cosa excepcional s’ha convertit en què, de facto, les ràtios són de 32 o 33 alumnes”, explica Joan Cumeras, director de l’Institut Jaume Sobrequés de Girona. “Farem esforços per evitar perjudicis pedagògics, però deixarem de fer moltes coses: no farem desdoblaments, limitarem les pràctiques i no podrem fer hores d’atenció a la diversitat gairebé individualitzades”, avisa Cumeras, que ha rebut dues dotacions més de professors, dividides en quatre mitges jornades d’especialistes.

La falsa autonomia de centre

El director del Sobrequés, que és el representant de les terres gironines a la junta de directors, es mostra neguitós, perquè diu que “hi ha coses òbvies que no s’han previst”. Posa dos exemples: no s’ha donat una dotació pressupostària extra per netejar els centres i no s’ha previst com s’ha de prendre la temperatura “a 800 alumnes”. “Són coses que no s’haurien de lligar a l’autonomia de centre, igual que abaixar ràtios”, afirma.

Aquesta setmana, el Sindicat de Professors de Secundària ha avisat que és “absolutament fals” que el departament hagi establert ràtios de 20 alumnes dels 12 als 18 anys, sinó que això serveix “exclusivament” per a la primària, i ha assegurat que en “molts casos a ESO, batxillerat i FP s’estan sobrepassant les ràtios de 30 o 35 alumnes”. A primària, reduir grups a 20 alumnes només és una recomanació que s’ha deixat en mans dels centres, i es calcula que el 30% dels grups bombolla superaran aquesta xifra. Què passarà als instituts, on ni tan sols s’ha recomanat oficialment un màxim?

No sembla que la situació hagi de canviar gaire al llarg del curs. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va dir a la roda de premsa d’inici de curs que “no s’obsessionaran” per les ràtios, sinó perquè els grups siguin estables i perquè es compleixin les mesures d’higiene, ventilació i control. Serà fonamental, perquè els professors especialistes d’ESO no formen part d’un grup estable i no hauran de fer quarantena en cas d’un contagi i, per tant, hauran d’anar amb peus de plom. Balart diu que extremaran les precaucions, tot i que també hi ha riscos. “Si treballem amb finestres i portes obertes perquè corri l’aire, potser no agafem el virus, però sí una pulmonia!”, exclama.

Professors malalts

Des del sector de la concertada, admeten que tenen almenys la possibilitat de contractar més professors. “Potser tenim manca de recursos per pagar-los, però sí que es pot fer”, afirma Oriol Blancher, director de l’Ipsi, de Barcelona, que aquest curs ha ampliat l’horari a alguns docents per reduir ràtios i garantir que els grups siguin estables i menys professors entrin a les aules. Blancher, com Balart, es mostra preocupat per si emmalalteix el claustre. “Treballarem en condicions en què és fàcil que caiguin”, avisa.

Per ara, el departament ha dit que ha contractat 8.162 professionals als centres, “la majoria” a primària. Al juliol, la conselleria va anunciar 959 professors d’ESO als instituts, 241 als centres concertats i 213 per a FP. I s’ha compromès a suplir les baixes per covid-19 d’un dia per l’altre. En aquest complicat context, els directors agraeixen els “sacrificis”, la “dedicació” i la “professionalitat” d’uns claustres que encaren el curs amb “tota la il·lusió” i també angoixa i temors, sobretot pel que passi fora dels centres, on costarà molt més que alumnes (i docents) guardin distàncies i redueixin la interacció social. Segons un informe del grup de recerca Biocomsc i de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, una de cada 30 classes de primària es contagiarà. Una de cada 15 a l’ESO.