L’alerta global per l’augment del xarampió es combat amb vacunes

Barcelona“Sovint ens repetim que no passa res per passar el xarampió, que molts l’hem viscut i que no n’hi ha per tant. I en 999 casos és així. Però en un de cada 1.000 acabarà en complicacions greus o mort, i això no ho podem oblidar”. Ho adverteix el cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, davant l’increment de les epidèmies de la malaltia en països pròxims. A Catalunya la situació està controlada i, tot i la inestabilitat de les xifres segons l’any, no hi ha cap índex que faci saltar les alarmes. Els experts coincideixen a assenyalar les vacunes com el principal mètode per evitar l’extensió del xarampió, i des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya recorden que el virus autòcton es considera eliminat des de l’any 2000. A Europa, però, el volum de casos ha augmentat, i, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el registre de l’últim mig any -amb 41.000 afectats-és el pitjor de l’última dècada.

Actualment, segons les dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 95,9% dels nadons estan vacunats amb la primera dosi de la triple vírica, que cobreix el xarampió juntament amb la rubèola i la parotiditis, una xifra que es redueix lleugerament entre els infants d’entre 3 i 6 anys, en què la segona dosi és present en el 93% de la població. Aquestes dades, però, serien millorables. “Per blindar-se davant dels brots per xarampió cal situar-se al 95% de vacunació. Estar per sota d’aquesta estadística pot tenir efectes negatius. I situar-se en un índex inferior al 90% és perillós perquè la contenció del virus es complica”, avisa Trilla, també en representació del Col·legi de Metges de Barcelona.

Segons ha confirmat el departament de Salut a l’ARA, durant el 2018 s’han produït 28 casos confirmats de xarampió en territori català, una xifra que segueix la tendència de l’any passat i que es manté aliena als pics d’infeccions a escala mundial. De fet, en tots els casos registrats a Catalunya, o bé la persona s’havia contagiat en un dels països amb més prevalença del virus -Ucraïna, Romania, el Regne Unit, Itàlia i Polònia- o a través del contacte amb algú que provingués d’aquests estats. Segons les dades de l’OMS, els principals focus es concentren en països de l’est, com ara Ucraïna o Sèrbia. La directora regional de l’organisme, Zsuzsanna Jakab, va fer una crida recentment als estats europeus a prendre “les mesures apropiades per evitar la propagació” i va assenyalar “la immunització” com a únic camí.

La situació, però, no és exclusivament europea. L’Organització Panamericana de la Salut va alertar d’un increment greu en 11 països de l’Amèrica Llatina, i el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units va avisar també la setmana passada d’una pujada notable dels casos detectats durant el curs.

Vacunació i convenciment

“La majoria dels casos de xarampió es produeixen en persones no vacunades o incorrectament vacunades”, afirma Trilla. Les dades del departament així ho confirmen, ja que apunten que el 76,8% dels casos d’enguany no s’havien vacunat. De la mateixa manera, les dades de l’agència de salut catalana recullen que la mitjana d’edat dels pacients és de 29 anys, una edat en què el percentatge de vacunació és inferior al dels infants.

Aquest element preocupa especialment a l’hora de bloquejar els brots, que són els causants de la gran part dels malalts per xarampió. L’expert en malalties infeccioses recorda la facilitat de transmissió que suposen els espais tancats com una llar d’infants o un hospital a l’hora de propagar aquest virus. Els últims mesos la teoria s’ha demostrat a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, que s’ha convertit en l’escenari on s’ha produït el principal nombre d’afectats per xarampió, set d’ells professionals de l’hospital. “Amb un alt grau de gent vacunada arribes a la immunitat de grup, el virus xoca contra una armadura constant, i el brot s’anul·la”, resumeix Antoni Trilla. Per poder combatre el moviment antivacunes, els professionals del sector aposten per “convèncer els indecisos” i bastir-los de raons sense que això suposi estigmatitzar-los.