Alerta per la desigualtat a les PAU: els centres públics han fet menys classes presencials

A tres setmanes per a la selectivitat, els alumnes de segon de batxillerat encaren la recta final d'un dels cursos més complicats. I segons ha alertat el Síndic de Greuges, els que estudien en centres públics i els que ho fan en centres concertats arribaran a les proves d'accés a la universitat (PAU) sense igualtat de condicions, perquè les restriccions per la pandèmia i la reducció de la presencialitat s'ha aplicat "de forma dispar" segons la titularitat dels centres. En total, més de 94.000 alumnes estudien batxillerat a Catalunya.

En una nota enviada als mitjans, el Síndic ha explicat que va rebre queixes durant els sis mesos en què es va decretar la docència híbrida a les etapes postobligatòries (batxillerat i formació professional), entre l'octubre i l'abril, sobretot de la ciutat de Tarragona, segons ha sabut l'ARA. Després d'un estudi, la Sindicatura ha pogut constatar que les diferències entre centres públics i concertats es produïen arreu del país, cosa que pot "generar greuges i accentuar les desigualtats educatives", perquè mentre que els centres públics han tendit a fer una presencialitat del 50%, tal com marcava el Procicat, a la concertada el percentatge ha sigut "clarament superior".

Atenció "personalitzada" fins i tot online

"Hem tingut una atenció personalitzada. A classe érem 20 i van decidir que hi hagués dos tutors", expliquen a l'ARA Marc Larroya i Joan Rodríguez, dos estudiants de l'escola Fedac de Manresa. Des de la pandèmia, els 24 centres d'aquest grup educatiu van apostar per les cotutories i han fet formació digital tant als docents com a les famílies. Els alumnes són conscients que no tots els centres han respost com el seu davant la pandèmia. "Crec que depèn de l'institut... Tinc amics que han fet moltes classes online i crec que sí que van més coixos. Nosaltres hem tingut la sort que l'escola ho ha muntat molt bé", afirmen.

El Marc i el Joan han anat gairebé cada dia a classe. Durant dues setmanes van anar-hi en dies alterns, però la major part del curs s'han quedat a casa un dia a la setmana. "Una setmana fèiem classes virtuals el dilluns, l'altra el dimarts, la següent el dimecres... perquè així no coincidissin les matèries que fèiem online", recorden. Tot i això, asseguren que no han notat canvis entre l'atenció a l'aula i l'atenció telemàtica: "Els profes tenien preparades les classes i no hem perdut el ritme en cap moment, tampoc per fer treballs en grup", asseguren. Des de fa un parell de mesos, fan classe 100% presencial. "Hem fet sempre el màxim que permetia la llei", remarquen.

A Girona, Guim Oliver, estudiant de l'institut públic Santiago Sobrequés, també s'ha adaptat als canvis de normativa i aforament a les aules i, com el Marc i el Joan, ha estat molts mesos quedant-se un dia a casa. És aquí on hi ha més diferència entre els testimonis: "Noto que el professor parla i els alumnes, en general, passen de la classe. Això ens perjudica, tot i que és cert que amb un curs tan accelerat com segon de batxillerat, a vegades també he agraït un petit descans". A més, el Guim denuncia que hi ha alguns companys que tenien mala connexió a internet. De fet, el Síndic de Greuges assegura que l'activitat lectiva a distància "no garanteix plenament el bon desenvolupament del currículum", especialment en el cas dels alumnes socialment desfavorits. Amb tot, el Guim té una molt bona opinió de la reacció i organització del seu institut, malgrat que és conscient de les desigualtats de les quals alerta el Síndic. "Sí que hi ha més escoles que sé que han fet més classes presencials, però per a mi és més important que en alguns centres s'inflin les notes, i això ja passava abans de la pandèmia. Penso que això acaba perjudicant aquests alumnes perquè van a la selectivitat menys preparats", avisa.

El 50% de presencialitat als centres públics, el 90% als concertats

Ara caldrà veure l'impacte del curs semipresencial a la selectivitat. El Síndic ha demanat al departament d'Educació que valori la disparitat de mesures adoptades pels centres educatius i que estableixi criteris per fer compatibles l'autonomia de centre i l'exercici del dret a l'educació a tots els alumnes, independentment del centre on estiguin escolaritzats. Segons l'estudi del Síndic, en molts centres públics les classes virtuals s'han fet en dies alterns, mentre que en el cas de la concertada als matins, "quan es desenvolupa l'activitat curricular", es feia classe presencial i a les tardes, aprofitant que es fan "activitats complementàries", és quan es feien les classes virtuals.

A més, el Síndic alerta que la complexitat del centre no ha condicionat el percentatge d'hores presencials, malgrat que va demanar mesures de discriminació positiva cap als alumnes més desfavorits. Així doncs, mentre que en alguns centres públics de màxima complexitat han mantingut una presencialitat del 50% a batxillerat, als concertats de mitjana o baixa complexitat la tenien d'entre el 70 i el 90%.

Aquesta disparitat a l'hora d'afrontar la pandèmia als centres ja es va analitzar el curs passat, en el primer confinament. Els investigadors de la UAB Xavier Bonal i Sheila González van constatar en un estudi que la reacció dels centres concertats va ser més alta que la de les escoles públiques les dues primeres setmanes de confinament, malgrat que es consideraven no lectives: els alumnes de centres concertats van començar abans les classes virtuals, van rebre més correus dels seus tutors i van dedicar el doble d’hores a fer feina que els de la pública. Un dels arguments que van trobar va ser que a l'escola privada i a la concertada la lògica d'atenció al client és més alta perquè calia justificar el pagament d'unes quotes per part de les famílies. En el cas concret de segon de batxillerat es repetien les desigualtats: el 46% dels alumnes dels instituts públics van fer classes online cada dia o alguns dies, mentre que a la concertada el percentatge va arribar al 76%.