Alerta dels vacunats infectats: "No podem abaixar la guàrdia"

BarcelonaEl covid no discrimina entre vacunats i no vacunats: tothom pot contagiar-se i transmetre el virus. El que sí que fan les vacunes de forma general és protegir la persona de les formes més greus de la malaltia: redueix els símptomes, les hospitalitzacions i les defuncions. Ara bé, el missatge que ha quallat entre un segment de la població és que estar vacunat permet recuperar el temps perdut: tenir una vida social activa, treure’s la mascareta i barrejar grups bombolla. Com si el virus no pogués infectar-los. “I això és un error de comunicació: vacunar-te no et permet fer vida normal, cal mantenir totes les mesures de protecció i prevenció”, avisa Salvador Macip, que ahir va saber que ell i la seva família s’havien infectat.

La Marta mai s’havia plantejat que pogués infectar-se després de vacunar-se. I ni tan sols ho hauria sabut si no li arriben a fer una prova per contacte estret: era asimptomàtica. En canvi, la Berta i el Ramon sí que han desenvolupat símptomes, encara que no siguin greus. “Cada persona és un món: cal tenir en compte la capacitat de resposta immunitària de cadascú i l’agressivitat del virus que circula”, diu la immunòloga de l’Institut Global de Barcelona (ISGlobal), Carlota Dobaño. Amb la variant delta, que és més contagiosa, es poden veure més casos de fallada vacunal, segons l’experta, que tot i això té clar que la vacunació funciona.

Però prevenir la infecció i prevenir la malaltia són coses diferents. Les vacunes indueixen dos tipus de resposta immunitària vinculades entre si: els anticossos neutralitzants, que eviten que el virus infecti les cèl·lules, i els limfòcits T, que el destrueixen. Quan una falla, l’altra actua.

Amb tot, i encara que de moment totes les vacunes autoritzades a Europa funcionen contra les variants, inclosa la delta, hi ha casos com el del Miquel Àngel: tot i haver passat el covid i tenir anticossos –que a la pràctica funcionen com haver rebut una primera dosi–, ara s’ha tornat a infectar. Aquest cop en una forma una mica més greu.

Ramon Casanovas, pediatre des del 2005 al CAP Ramon Turró de Barcelona, va ser un dels primers catalans a vacunar-se amb Pfizer: la primera dosi la va rebre el 7 de gener, i la segona, l’1 de febrer. Admet que vacunar-se el va tranquil·litzar. “Fins aleshores estava preocupat. Tinc 53 anys i no em volia contagiar perquè sabia que podia acabar a l’hospital”, explica. Completament vacunat, ha continuat treballant tots aquests mesos “prenent totes les mesures de seguretat” i portant “una vida religiosa”: “Treballar i vida familiar, ja està”. Fins que la setmana passada el seu fill de 24 anys va arribar a casa una mica constipat i li va fer una prova d’antígens, assumint, diu, “que era impossible que fos un covid”. El test va sortir negatiu, com ell esperava. Però l’endemà la febre li havia pujat fins als 39 graus. “Li vaig tornar a fer el test i quasi trenco l’aparell: havia donat positiu”, recorda. Hores després ell també es va començar a trobar “estrany” i també es va fer un test d’antígens. S’havia contagiat.

A Catalunya hi ha uns 700 professionals sanitaris de baixa per positius de covid. “L’errada va ser meva. Si hagués sigut un pacient no m’hauria contagiat. He fet molts tests al CAP, el problema va ser abaixar la guàrdia i confiar-me perquè era el meu fill”, lamenta Casanovas, que apunta que si bé portava la mascareta en el moment de fer el test, no la duia a casa. La seva dona i la seva altra filla, en canvi, no s’han contagiat. Amb tot, el seu cas no és excepcional. En les pautes de doble dosi, fins que no s’injecta la segona la protecció no augmenta fins a nivells òptims. Amb tot, aquesta protecció va baixant amb el temps i la memòria immunològica dependrà de cada persona: alguns poden aguantar-la durant anys i altres necessiten reforços al cap de sis, vuit o dotze mesos. Els que perden els anticossos més ràpidament tenen més risc de patir la malaltia amb símptomes si es contagien.

Casanovas ha tingut febre un parell de dies, tos i mocs, però per sort els símptomes “no han anat a més”. Ara només està “una mica xafat” i reconeix que el que pitjor porta és el confinament: “Estic aïllat en una habitació i em sento molt inútil perquè a la primària estem saturadíssims. Estic preocupat: hi ha companys de vacances, altres estan de baixa, i tu l’únic que vols és ajudar”. Lamenta especialment no haver pogut participar a la marató de vacunació al seu CAP el cap de setmana passat, on es van posar un miler de vacunes en hores. Ara Casanovas té clara la lliçó que treu d’aquest contagi: “Estar vacunat no implica no vigilar. El covid no ha acabat i hem d’evitar aglomeracions i anar sempre protegits”. Diu que tot i haver-se contagiat continua “molt convençut de la vacuna”: “D’una altra manera, potser estaria intubat a l’hospital”. 

El Miquel Àngel agafa la trucada des de la seva habitació de l’Hospital Son Espases de Palma, on està ingressat des de fa una setmana. Té una pneumònia que li afecta els dos pulmons a causa del covid, un virus que ja va passar al febrer. Els metges li han dit que el seu cas és “molt estrany”, perquè la majoria de les persones que han passat la malaltia desenvolupen una immunitat protectora almenys pocs mesos després del contagi. “No em pensava mai que acabaria a l’hospital”, admet.

Aquest arquitecte de 55 anys va arribar dilluns passat amb la família a Mallorca, on va anar per passar uns dies i veure els seus pares. El divendres anterior, com que ja tenia mal de cap, havia anat al CAP i la doctora li va dir que era quasi impossible que s’hagués reinfectat. No li van fer cap prova. Així que dilluns va volar cap a Palma. Dos dies després va anar a l’ambulatori perquè tenia febre i el mateix divendres ja estava ingressat. “Feia molts dies que tenia febre i em van fer una placa i van comprovar que hi havia pneumònia. Em van dir que semblava lleu, però tinc els dos pulmons afectats. Vaig pensar que era impossible perquè jo ja havia passat el virus”, relata. El Miquel Àngel forma part, doncs, de l’1,1% de persones que han tingut covid i es tornen a infectar, segons dades del departament de Salut. 

Per generar la immunitat no només cal estar vacunat: les persones que s’infecten també en produeixen. Ara bé, en aquests casos també hi ha molt marge per a la susceptibilitat. Hi ha persones que es contagien i que, davant d’aquest estímul, són capaces de defensar-se i passar la malaltia de forma lleu o asimptomàtica. Ara bé, tal com indica el protocol, haurà d’esperar-se sis mesos per posar-se la vacuna, una única dosi que ha de reforçar la seva resposta immunitària si té menys de 66 anys, com és el cas del Miquel Àngel. Si en aquest període de temps es torna a infectar, tot i que s’espera que sigui amb un quadre encara més lleu, la gravetat de la malaltia dependrà, no només de com de bona sigui la seva resposta immunitària, sinó que també de si el virus que circula és més virulent i pot atacar-lo de forma més greu. 

Quan va tornar-se a contagiar, al Miquel Àngel el que més l’amoïnava era pensar que el seu cos no generava anticossos. “Això significaria que em puc estar contagiant sempre”, diu alertat. Però al Son Espases li han fet proves i han comprovat que sí que en té. “Ara només tinc ganes de passar-ho i ja està. Jo no puc fer-hi res més”, diu. Tot i que té bona veu i fa bona cara, el Miquel Àngel estossega sovint mentre parla. Explica que està avorrit, però “bé” i que va millorant dins de la gravetat d’una situació que no s’esperava i que no sap com ha passat. No sap com s’ha contagiat. 

El tranquil·litza saber que tant els seus pares, com la seva dona i els seus tres fills han donat negatiu, però li sap greu que s’hagin hagut de confinar i que hagin perdut els dies de vacances que tenien. “No les he pogut gaudir gaire, la veritat. Quan surti, ens quedarem uns dies més per estar amb els meus pares abans de tornar. Crec que passaré l’estiu amb molta tranquil·litat, aquí a prop, i veient poca gent”, explica. I admet: “He après a gaudir de les petites ximpleries, com esmorzar, berenar o parlar per telèfon”. Per això anima tothom a vacunar-se. “Tenir la vacuna no vol dir barra lliure ni és una garantia al 100%, però penso que és importantíssim vacunar-se per no tenir símptomes greus”, afirma.

La Berta treballa a l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO) i fa mesos que està vacunada amb Pfizer, però forma part del 0,12% d’immunitzats que s’han contagiat després de rebre les dues dosis. “He tingut molt mala sort”, resumeix. Durant els últims mesos s’ha esforçat per fer plans només amb gent vacunada i sempre a l’aire lliure, però el cap de setmana passat va ser el seu aniversari –ha fet 26 anys– i va tenir un sopar divendres i un dinar diumenge. “Als dos llocs hi havia gent positiva, però ho vam saber dilluns”, recorda. Aquell dia va començar a tenir malestar, mal de cap i mal de coll. El test d’antígens va donar positiu. 

La Berta fa una crida a la prudència: “Jo diria a la gent que no es refiïn d’estar vacunats, que no vagin a llocs on hi ha aglomeracions i que no es treguin la mascareta”. Ella, que gairebé ni valorava contagiar-se després de la vacuna, avisa que els primers dies ho va passar “bastant malament”: “Quasi no em podia moure ni dormir”. S’ha anat recuperant i ara fins i tot està teletreballant. “Em va fer ràbia per haver-me contagiat tot i estar vacunada i em va fer por per la gent que era allà i no ho està”, assegura. De les deu persones que estaven sopant, set estaven vacunats i només la Berta ha donat positiu. Tots, però, estan fent quarantena. 

S’estima que aproximadament un 10% de les persones que es vacunen no desenvolupen la immunitat desitjada, independentment de la vacuna que se’ls administri. I és que, tot i que tenen una efectivitat superior al 90%, cap és infal·lible. “La persona vacunada pateix una malaltia simptomàtica quan no genera prou anticossos o els que desenvolupa generen una resposta moderada, quan el seu sistema immunitari està afeblit o quan no disposa de limfòcits específics. En aquests tres supòsits es considera que la vacuna ha fallat”, resumeix Dobaño. 

Ara bé, la càrrega viral també és un factor clau per definir si la infecció serà simptomàtica o si l’organisme la podrà controlar. “Com més virus entri en un cos, més creix la probabilitat que aquest pugui sentir-se desbordat i que els patògens superin les barreres neutralitzadores”, explica Dobaño. I això és el que estaria passant ara que la variant predominant, la delta, és més contagiosa. “Al meu CAP m’han explicat que hi ha bastanta gent vacunada que l’agafa: potser és per la variant delta”, afegeix la Berta. 

“Pensava que no l’agafaria, que estant vacunada no em podia contagiar”, reconeix la Marta, infermera de quiròfan a l’Hospital de la Vall d’Hebron i amb les dues dosis des del febrer. S’equivocava. El cap de setmana passat marxava de viatge a Granada, però quan va saber que dos companys de feina havien donat positiu, va voler fer-se una PCR “per quedar-se tranquil·la”: “Em vaig sorprendre molt que em sortís positiu, tant a mi com a dues companyes de feina més, totes vacunades”. Cap d’elles ha tingut símptomes. 

En canvi, el primer company de feina que va contagiar-se sí que tenia mocs i mal de cap. “Per això ho vam detectar, perquè ell sí que tenia símptomes i de seguida es va fer la PCR. Les altres tres que ens hem contagiat ens ho vam mirar de casualitat, per si de cas”. Està comprovat que les persones immunitzades poden infectar-se i no saber-ho (asimptomàtics), com la Marta, o patir alguns símptomes lleus, com el seu company, però en tots dos casos poden exercir de propagadors i contagiar el seu entorn.

“Dubto molt que ens contagiéssim a l’hospital”, assegura la Marta, que diu que no va estar en contacte amb els dos companys que van contagiar-se primer. “Però vaig quedar per anar a la platja amb una companya de les que també s’ha contagiat que sí que havia vist els altres dos fora de la feina. El virus ha anat saltant d’un a l’altre”, explica. Lamenta, també, que costi tant fer-se una PCR al CAP o a l’hospital: “Vaig haver d’anar molt al darrere, perquè si no encara estaria esperant que em truquessin”.

L’edat i la fragilitat del sistema immunitari, com ara les malalties o els tractaments que destrueixen les defenses, comprometen els efectes de la vacuna. Però hi ha altres factors desconeguts vinculats a la fallada vacunal, entre els quals hi poden haver factors genètics o d’exposició, com la dieta. Aquests condicionants explicarien perquè hi ha persones de col·lectius vulnerables que aconsegueixen controlar la malaltia greu amb la vacuna o amb la seva pròpia resposta immunitària, i altres que són més joves i aparentment sans que no poden generar una resposta malgrat haver rebut les dosis. A mesura que augmenti el percentatge de vacunats, també anirà creixent el nombre de persones sense immunitat. 

La Marta admet que li ha fet una mica de “ràbia” haver-se contagiat. Primer, perquè sempre ha extremat les mesures de seguretat: “Tot el que he fet és anar a la feina i després anar a la platja. No he fet la fiesta padre”. I segon, perquè sap que a l’hospital no sobra ningú: “Sé que necessiten gent. El quiròfan està cobert, però és un lloc molt específic i si falta molta gent potser s’haurien de suspendre intervencions”. La infermera alerta del risc de creure que la vacuna ens protegeix del tot: “Hem de seguir amb les mesures perquè hi ha molta gent vacunada que es contagia i a alguns els pot afectar el virus de forma greu. No podem abaixar la guàrdia”. 

El metge Salvador Macip, una de les veus expertes de la pandèmia, ha estat un any sortint de casa únicament per anar al laboratori. Tota precaució li sembla poca per evitar el contagi. Ahir, però, va saber que era positiu tot i estar vacunat amb la pauta completa. El seu fill de 13 anys s’havia infectat a l’escola i va transmetre el virus a tota la família. “La variant delta és més contagiosa, hem d’anar amb molt de compte”, alerta. També admet que hi ha molts factors que no es poden controlar, com tenir un fill en edat escolar: “Per moltes capes de protecció que hi posis, cap no et protegeix al 100% i el virus es pot colar”. Per això, recorda que estar vacunat “no significa que no puguis contagiar-te”. “Però sí que evita mals majors. Ara és com un refredat i sense la vacuna segur que estaria arrossegant-me per arribar al llit”, descriu.