Alerta pel primer cas de diftèria en tres dècades

BarcelonaDe l’últim cas diagnosticat de diftèria ja fa uns 30 anys. L’últim a Catalunya va ser el 1983, i a l’Estat el 1987. Tres dècades en què les altes cobertures vacunals i l’augment de la higiene havien permès fer desaparèixer aquesta malaltia infecciosa als països occidentals. Ahir, però, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va confirmar que s’ha tornat a produir un cas d’aquesta malaltia.

L’alarma va saltar ahir a Olot (la Garrotxa), tot i que les autoritats sanitàries van rebre la confirmació del diagnòstic dissabte passat i, per tant, ja feia tres dies que treballaven per esbrinar tots els possibles contactes del pacient i trobar el millor tractament per al malalt. La subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència, Mireia Jané, va confirmar a l’ARA que un nen de 6 anys, sense vacunar, està ingressat des d’aquell mateix dia en estat “greu” a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. L’infant havia estat de colònies amb l’escola els dies previs, quan estava incubant la malaltia, i això ha obligat a estendre la vigilància a un total de 140 persones que havien mantingut contacte amb ell. Unes 90 són “contactes escolars” i entre 40 i 50 més són els seus familiars i també el personal sanitari que el va atendre en un principi, quan no se sabia que tenia aquesta malaltia i lògicament tampoc se sospitava que podia tractar-se de diftèria.

Limitar el risc

Salut Pública s’ha posat en contacte amb els pares d’altres alumnes per informar-los i esbrinar fins a quin punt els menors estaven vacunats o no, una tasca “complexa” necessària per limitar l’aparició d’un brot i que va servir per comprovar que alguns tampoc ho estaven.

Tot i que Jané va evitar donar el nom de l’escola del malalt o el lloc exacte on havia estat de colònies, sí que va confirmar que a la casa de colònies hi havien coincidit alumnes de diferents centres, i això ha obligat a estendre la investigació a centres d’ensenyament públics i privats.

Un cop limitat l’abast del possible contagi i a l’espera de si algú més desenvolupa els símptomes, els tècnics han pogut tirar enrere per mirar de determinar l’origen del contagi. Els brots més propers dels quals es tenia constància fins ara s’havien produït en països de l’est d’Europa i als Estats Units, però el bacteri que provoca la malaltia també es pot trobar en persones que no desenvolupen els símptomes, va aclarir Jané. Tot i que serà complicat, Salut preveu recollir mostres biològiques de la boca -frotis- dels contactes directes per determinar aquesta soca circulant i esbrinar així com és possible que la malaltia hagi reaparegut a Catalunya.

El nen va començar a desenvolupar la diftèria el dissabte 23 de maig. Va anar al metge per primer cop el dia 25, però, davant la inespecificitat dels primers símptomes, que són compatibles amb moltes altres patologies, va tornar a casa seva. Dijous passat, dia 28, va ingressar a les urgències de l’Hospital d’Olot i, després de l’aparició de les membranes grisenques típiques de la malaltia, els metges van remetre una mostra al laboratori, que va confirmar la infecció. Des de dissabte el nen està ingressat a l’UCI de la Vall d’Hebron i des de diumenge rep com a tractament una antitoxina que s’ha hagut de portar des de Rússia. El ministeri de Sanitat es va afanyar a remarcar la “cursa contrarellotge”, amb gestions al màxim nivell, que havia suposat trobar el medicament a Moscou, ja que ni l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ni el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties d’Atlanta (EUA) disposaven del fàrmac i a Europa les últimes existències estaven caducades.

Jané, que va subratllar que els tècnics de Salut Pública fa tres dies que treballen “al màxim”, va destacar la importància de la vacunació com a millor mètode de prevenció. Com que la diftèria és “una malaltia molt agressiva”, la vigilància s’haurà de mantenir els pròxims dies, tot i que Jané confia que les mesures preses limitin l’abast de la malaltia.