Alerta per l'alt risc d'incendi a Catalunya fins dissabte

BarcelonaEl risc d'incendi serà "molt alt" a Catalunya a partir de demà dijous i fins dissabte. Les previsions meteorològiques que el mercuri del termòmetre s'enfili uns quants graus més, la sequera i el vent posen en alerta els bombers perquè la declaració d'un foc forestal pot tenir conseqüències "devastadores", ha afirmat la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. En declaracions als peus del monestir de Sant Pere de Rodes, que va tenir a tocar les flames del foc del cap de Creus, ha demanat un altre cop "la màxima prudència" alhora d'anar al medi natural.

Els primers set mesos del 2021 estan sent més complicats que l'any passat i els 375 focs forestals declarats suposen el triple respecte al mateix període del 2020. En total s'han cremat gairebé 900 hectàrees, xifra que multiplica per 25 el balanç de la superfície arrasada fa un any per aquestes mateixes dates. Gairebé la meitat, 415, corresponen a l'incendi que va afectar el 3% del Parc Natural del Cap de Creus, el cap de setmana passat. Sobre el terreny, Jordà ha pogut veure l'espai calcinat, que segons les previsions del departament trigarà entre dos i quatre anys a recuperar l'aspecte que tenia abans de les flames.

La consellera ha valorat que malgrat la pèrdua de flora i fauna que ha deixat el foc, la tècnica d'obrir franges de prevenció -165 hectàrees al Parc- ha sigut vital a l'hora d'encerclar les flames en un perímetre per evitar que s'arribés a les 3.000 hectàrees calcinades previstes inicialment i que es propagués cap a zones habitades o de més alt valor ecològic. Així, el foc ha cremat bàsicament arbustos de mata baixa com ara argelagues, gatoses, estepes i brucs; pel que fa als animals, s'han vist afectats petits mamífers, rèptils i invertebrats (musaranyes, llangardaixos, talpons, sargantanes, etc.) però, en canvi, no ha tocat espècies protegides, com l'àliga cuabarrada i el duc. Com que ja havia acabat la fase de nidificació, els animals han pogut fugir.

De la lliçó del cap de Creus, la consellera diu que s'extreu que les franges de prevenció són una "necessitat imperiosa" perquè deixen àrees de 25 metres sense vegetació o amb arbres ben podats o la integració d'àrees de conreu amb la massa forestal perquè l'abandonament dels cultius converteixen el terreny en boscos, cosa que suposa "una gran quantitat de combustible". En aquest sentit, Jordà ha anunciat que el seu departament ja ha incrementat la partida destinada a ajudes per als ajuntaments perquè facin franges de seguretat, de la qual ara s'aprofitaran 77 consistoris, amb més de mig milió d'euros d'assignació en total.