Alcanar demana ser declarada zona catastròfica pels aiguats

BarcelonaL'Ajuntament d'Alcanar ha lliurat a la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre un primer informe de danys perquè el govern espanyol pugui acordar la declaració de zona catastròfica arran dels aiguats de dimecres passat, segons informa l'ACN. L'alcalde, Joan Roig, ja ha anunciat contactes amb els municipis veïns afectats per amplificar i fer efectiva la petició com més aviat millor. El municipi ha tancat la fase de gestió de l'emergència en la qual han contribuït més de 300 voluntaris i efectius d'emergències de tot Catalunya. La restauració de camins d'accés a finques i granges, la recuperació del port i l'atenció de les persones afectades són les principals prioritats, segons el consistori i la Generalitat.

El municipi d'Alcanar s'ha reunit amb el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, i altres representants per valorar la situació i coordinar les pròximes actuacions. Salvadó s'ha compromès a fer arribar aquest dilluns mateix al govern espanyol l'informe perquè la declaració de zona catastròfica pugui ser aprovada tan aviat com sigui possible. Al mateix temps, la junta de govern municipal tenia previst reunir-se aquest migdia per aprovar formalment la demanda de declaració de zona catastròfica.

Roig ha manifestat la voluntat de sumar forces amb municipis propers afectats com Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona. "L'experiència del 2018 ens diu que quan es demana la zona catastròfica i es fa conjuntament amb els municipis que han patit danys per la tempesta és possible que tingui més força", ha apuntat.

El document no inclou, de moment, cap quantificació econòmica aproximada pels danys. Tot i això, l'Ajuntament confia que la declaració de zona catastròfica permeti al municipi accedir a recursos per reparar infraestructures i per ajudar les persones que van patir danys als domicilis, així com mesures fiscals, laborals i de la Seguretat Social per a les empreses afectades.

Després de l'experiència del 2018, en què només va arribar una part ínfima de les ajudes sol·licitades per uns aiguats de conseqüències molt menors que els de la setmana passada, Roig creu que el suport de la Generalitat a l'hora de traslladar a Madrid la demanda ha de ser "vital" perquè les bases per accedir als recursos es modifiquin de manera consensuada i s'eviti, de nou, una situació com aquella.

Finques i granges aïllades

Després de l'esforç dels últims dies i del cap de setmana, les principals infraestructures i vies de comunicació de la zona ja han quedat restablertes i netes. Encara en queden algunes d'afectades, com l'accés nord a la façana marítima de les Cases, el punt d'accés del trànsit pesant i de mercaderies del port. A més, segons Roig, la situació de la xarxa de camins rurals és "molt complicada". Amb l'inici ben aviat de les collites, molts pagesos no poden accedir als conreus i molts ramaders veuen impotents com no poden alimentar el bestiar.

En aquest sentit, l'Ajuntament ha demanat ajuda a la Generalitat per disposar de maquinària pesant que permeti encarar les obres necessàries. Segons Salvadó, les tasques iniciades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) als barrancs i cursos fluvials permetran donar suport també a la reobertura de camins.

L'altre gran focus d'atenció pel que fa a les infraestructures és el port de les Cases. Tot i que el vicepresident, Jordi Puigneró, va anunciar divendres que els pescadors podrien tornar a utilitzar-lo aquest dilluns, el delegat del Govern a l'Ebre ha reconegut que les feines per netejar-ne el fons, on s'han acumulat grans quantitats de fang i residus, encara s'allargaran uns dies.

L'elevada terbolesa de l'aigua, segons ha explicat, dificulta la batimetria –procediment per estudiar la topografia del fons marí– que ha de determinar els punts on prioritàriament s'haurà d'actuar per recuperar el calat original. De moment, les vuit embarcacions de tresmall de la confraria de les Cases continuen amarrades sense poder sortir a la mar des de fa més de dos mesos. Dimecres passat havien de reprendre l'activitat un cop finalitzada la veda biològica, però l'aiguat ho va impedir. Les tres d'arrossegament es van desplaçar fins al port veí de Sant Carles de la Ràpita, des d'on surten a pescar.

Reparació de l'esvoranc

L'esvoranc obert al nord de la façana marítima dificultarà encara més la tornada a la normalitat del port, on a banda de l'activitat pesquera es concentren una part molt important de la popular oferta de restauració de les Cases. El sector encara confiava treballar intensament durant el mes de setembre. Just per aquest punt esfondrat passava, fins dimecres, tot el trànsit pesant que entra al port. Salvadó ha explicat que, malgrat la diversitat de competències, Ports treballa de manera urgent en la redacció d'una memòria valorada del projecte per reparar aquest pas.

Infraestructures al marge, l'altra gran prioritat, segons el consistori i el Govern, són les persones afectades pels aiguats, moltes de les quals ho han perdut gairebé tot, mentre que d'altres pateixen severes afectacions als domicilis. De moment, nou persones continuen reallotjades en hotels i moltes més en domicilis de familiars o amics. Tant Salvadó com Roig s'han compromès a mobilitzar recursos de serveis socials per ajudar-los, també emocionalment i psicològicament.

Les dues administracions han coincidit també en la necessitat d'estudiar i replantejar els plans d'emergències municipals en l'actual context de canvi climàtic, per poder atenuar l'efecte d'episodis catastròfics com el de dimecres passat a la zona.