Els alcaldes reclamen el tancament definitiu del magatzem de gas Castor

BenicarlóEls alcaldes de les Terres de l'Ebre i el Maestrat afectats pel projecte Castor consideren que una eventual autorització per reprendre l'activitat al magatzem de gas submarí suposaria una "presa de pèl" a la ciutadania després que s'hagi demostrat la relació entre injeccions de gas i sismes. En una reunió del front municipal contra el projecte a la qual han assistit batlles i regidors de Benicarló, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona, han denunciat l'opacitat del Ministeri d'Indústria i li han exigit que els traslladi de forma immediata tots els informes tècnics i jurídics existents arran l'onada de terratrèmols. A la trobada no hi ha assistit cap representant de Vinaròs ni Peníscola. L'aturada i el desmantellament del projecte Castor s'ha convertit, finalment, en la principal exigència dels alcaldes de les Terres del Sénia davant la constatació que, efectivament, els terratrèmols de fins a 4,2 graus a l'escala de Richter -una quinzena sentits per la població segons l'informe de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN)- van ser provocats per les injeccions de gas al magatzem submarí.

"La planta segueix paralitzada i volem que no es torni a posar en marxa. Seria molt fort que havent informes que diuen que la causa-efecte dels moviments és del Castor, que es posés en marxa. Això no seria només prendre'ns al pèl a nosaltres com alcalde, sinó a tot el món", ha declarat l'alcalde de Benicarló, el popular Marcelino Domingo, que ha actuat com a portaveu.

Els ajuntaments, com ja va anticipar aquest dimecres el d'Alcanar, també exigeixen que no sigui l'administració estatal i, per tant, l'erari públic, el que hagi de carregar amb cap compensació si la promotora ha actuat negligentment. "Si ha hagut errada ha de pagar el propietari, no ho han fet els veïns. A l'Ajuntament no ens van dir si volíem la planta aquí. Potser no érem afectats i ara no tenim per què pagar, qui ha fet l'errada qui pagui", ha afegit Domingo, tot confiant que el Ministeri delimiti i faci assumir les responsabilitats judicials que s'escaiguin sense que la ciutadania hagi tampoc d'assumir el cost del desmantellament -uns 300 milions d'euros sobre els més de 1.700 que ha costat el Castor-.

Però el gran cavall de batalla dels consistoris continua estan en l'ocultació d'informes i la manca d'informació per part del Ministeri d'Indústria. Especialment, després que l'informe de l'IGN, a la taula del govern espanyol des del desembre passat, hagi transcendit ara, en plena campanya electoral de les europees, arran la petició del diputat d'Esquerra Unida del País Valencià, Ricardo Sixto. Una aparició "estranya", ha apuntat Domingo, sense voler fer sang amb el govern espanyol del seu partit.

El front municipal ja ha anunciat que exigirà formalment al Ministeri que els faciliti de forma imminent tota la informació sobre el Castor. "Si diuen -que no el vole facilitar- perquè hi ha causes judicials i no es pot donar informació, no pot sortir als mitjans. La informació la volem. Si no en podem fer ús, no en farem, però almenys tenir-la per saber on estem i quina resposta hem de donar a cada moment. Encara que sigui amb papers, sense sortir a la premsa. Si se la donat a un diputat, als ajuntaments, com a màxims representants de la ciutadania de la zona, volem aquesta informació", ha sentenciat l'alcalde de Benicarló.

Des de l'Ajuntament d'Alcanar, que ja ha topat de forma reiterada contra el mur de silenci del govern espanyol, el tinent d'alcalde, Manel Martí, ha recordat que totes les cartes trameses en aquest sentit no han trobat mai resposta. "Fins i tot tenim un document que ens diu, a finals de desembre, que no hi havia cap informe -quan els de l'IGN i el 'Institut Geològic i Miner ja havien estat tramesos al ministre José Manuel Soria-", ha apuntat. "Som el govern d'Alcanar i volem saber què passa per donar seguretat i tranquil·litat als ciutadans", ha afegit.

Divergències de Vinaròs i Peníscola

A la trobada d'aquest divendres al matí, però, s'han produït dues anunciades però notòries absències, que han deixat Benicarló com únic consistori representant del Baix Maestrat. Els alcaldes de Vinaròs i Peníscola ja van avançar aquest dimecres que no assistirien. En el cas de Vinaròs, Juan Bautista Juan va adduir que la seva assistència a aquest tipus de reunions podria perjudicar el sector turístic local. "Estic en una posició difícil dins el PP. Però vaig signar el compromís -amb la resta d'ajuntaments del front- perquè quan hi hagués alguna notícia ens reuníssim i prenguéssim alguna decisió. Beneficiarà el turisme si no funciona. Que cadascú sigui conseqüent amb els seus actes", ha avisat.

Segons ha puntualitzat l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, aquestes absències no desvirtuen la vigència del front comú ni suposen cap ruptura, després que els sis consistoris, inclosos Vinaròs i Peníscola, aprovessin als respectius plens els objectius i la seva adhesió.