Alcaldes i empreses recelen de la lletra petita del nou decret de renovables
El territori tem no tenir prou veu ni vot, i el sector, que s'arribi massa tard
BarcelonaLes modificacions previstes en el nou decret d'energies renovables de la Generalitat no convencen ningú. Tant els alcaldes dels municipis amb projectes sobre de la taula com les empreses que pretenen ampliar o obrir negoci estan pendents de la lletra petita del document que el Govern vol aprovar dimarts. Des de les comarques afectades recelen del fet que els consistoris acabin tenint capacitat de decidir sobre els projectes que es volen implantar al seu territori. A l'altra banda de la taula, les empreses temen que no s'arribi a temps.
Comarques com la Segarra, l'Anoia, la Conca de Barberà, el Baix Ebre, la Terra Alta o la Ribera d'Ebre fa anys que conviuen amb els parcs de molins eòlics i plaques fotovoltaiques. Tots els alcaldes són partidaris d'apostar per les energies renovables, però també coincideixen que els projectes s'han de poder apamar i no poden ser "massificats". "Nosaltres ja hem pagat una quota important", apunta el batlle de Belltall i Passanant, Magí Ninot, que subratlla que alguns dels projectes impliquen "una barbaritat" d'hectàrees.
Malgrat coincidir amb el neguit i voler evitar la massificació d'instal·lacions, altres alcaldes també recorden que cal posar a la balança els beneficis que generen. "No podem deixar perdre els ingressos que ens dona un parc eòlic", subratlla des de l'anonimat una de les veus consultades.
L'altra gran preocupació dels consistoris és si podran tenir veu i vot a l'hora d'abordar la viabilitat dels projectes. "Els projectes urbanístics no poden estar fets des de Barcelona", diu Ninot. Una de les modificacions introduïdes al decret és que les iniciatives hauran de comptar amb el 50% de firmes dels afectats. "No sé si se'ns ha tingut en compte perquè només parla de propietaris", diu Miquel Archela, l'alcalde de Rubió. "Una cosa és l'opinió del veí que traurà un benefici econòmic amb la venda dels terrenys i una altra la visió de qui conviurà amb les instal·lacions sense beneficiar-se'n. Els veïns hem de poder-hi dir alguna cosa". El consistori va presentar al·legacions als projectes del municipi però no tenen resposta.
Temors dels promotors
El futur decret, a l'espera de conèixer la lletra petita, també ha aixecat temors entre els promotors de renovables. La part positiva, explica Jaume Morron, de la patronal eòlica Eoliccat, "és que desapareix el fantasma d'una moratòria". Però hi ha inquietud i preocupació sobre si s'arribarà a temps. La primavera que ve vencen els terminis d'accés i connexió a la xarxa que va donar el govern espanyol en el seu decret. El projectes sense tramitar podrien perdre aquests drets, explica Morron. A més, també podrien perdre els avals que han dipositat, indica l'empresari Joan Vila, president de la comissió d'energia de Pimec. Si aquests avals es perden, fins i tot alguns promotors es podrien plantejar presentar una acció de responsabilitat contra la Generalitat.
Els empresaris del sector dubten de la capacitat de la Generalitat per impulsar i agilitzar la tramitació. "Estem preocupats, el ritme d'implantació és lent i dubtem que el nou decret l'agilitzi", indica Manel Romero, de la patronal fotovoltaica Unefcat. A més, tant des d'Unefcat com des d'Eolicatt mostren "escepticisme" sobre la possibilitat que la gent del territori inverteixi i participi en els projectes, segons han dit tant Morron com Romero. Morron destaca que amb l'anterior decret, de finals del 2019, cap dels projectes s'ha fet, malgrat que 1.500 MW van ser declarats viables, 1.400 MW viables però amb condicions i 1.300 MW podrien tirar endavant per silenci administratiu. "Són 4.100 MW en cartera que podrien sortir a informació pública", però que no ho han fet.
A més, les patronals critiquen que l'impuls a les renovables que vol donar el Govern amb aquest decret pràcticament es limita a l'electrificació, sense tenir en compte altres aspectes de la descarbonització i la necessitat de més eficiència energètica. Així, Salvador Sedó, director de desenvolupament sostenible de Foment del Treball, destaca que no es tenen en compte les necessitats tèrmiques de la indústria, que molts cops no es poden salvar amb electricitat, i els calen altres fonts energètiques com la biomassa, el biogàs, els biocombustibles o l'hidrogen. "Cal definir el model i potenciar les renovables si es vol anar a la sobirania energètica", apunta Sedó, que veu difícil la participació de la gent del territori en les inversions i indica que potser "cal anar a altres compensacions per als ajuntaments". Vila, de Pimec, creu que l'objectiu del decret "difícilment s'aconseguirà" i censura els terminis de tramitació cada cop més llargs, cosa que considera "greu" perquè "no tenim temps".
