Alcaldes de l'Ebre insisteixen en la gratuïtat de l'AP-7 després del primer accident mortal de l'any

BarcelonaEls alcaldes de les Terres de l'Ebre insisteixen a reclamar l'alliberament dels peatges de l'AP-7, després de produir-se dimecres la primera víctima mortal de l'any 2016 a la N-340. Els batlles de la zona refermen la seva unitat i elaboren un manifest conjunt on reclamen al govern espanyol mesures "immediates i urgents" per evitar l'alta sinistralitat en conductors que eviten la via de pagament.

El sinistre, que s'ha produït aquest dimecres a l'Aldea, torna a unir els consistoris per demanar la gratuïtat del tram de l'AP-7 que creua les comarques del Baix Ebre i del Montsià. Segons recull l'ACN, aquesta seria "la primera mesura encaminada a reduir l'elevada sinistralitat en aquest punt negre de la xarxa viària catalana", ja que no confien en la construcció d'una desena de rotondes en aquesta carretera que proposa el govern espanyol.

L'Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l'Ebre s'afegeix a la reivindicació dels alcaldes. Esgrimeixen la "falta de sensibilitat" i "d'inversions en infraestructures" en el seu territori per part de l'executiu central, i critiquen que els relega a "ser ciutadans de segona".

Una reivindicació històrica

Els defensors de la gratuïtat del peatge assenyalen com a problema la coincidència de vehicles pesants de transport amb altres de privats que opten per la N-340 com una carretera gratuïta, enfront de l'AP-7. La majoria d'accidents són produïts per xocs frontals.

Els veïns de la zona sempre han apostat per aquesta opció, i els alcaldes també arran de la postura del ministeri de Foment davant la proposta d'un model semblant al de la N-II de les comarques de Girona. La Generalitat pretenia prohibir als camions circular per la nacional i subvencionar un 50% del seu pas per l'AP-7 i el ministeri s'hi va avindre, però després de les eleccions del 20-D. Els alcaldes van fer front comú amb les reivindicacions veïnals, davant el risc que un canvi de color polític a l'executiu central impedís la implementació d'aquestes mesures.

El fet que el govern central posposés la decisió de concentrar el trànsit de camions a l'AP-7 va fer, per tant, recuperar la unitat d'acció entre les institucions de les Terres de l'Ebre i els veïns. Fins aleshores, les crítiques de les entitats veïnals cap als alcaldes eren constants per defensar el model gironí, però davant la resposta de l'executiu espanyol es van alinear en favor de l'alliberament de peatge.

Per la seva banda, els transportistes també rebutgen frontalment la "via gironina", que ha fet disminuir en sec els accidents a la N-II. Tant als alcaldes com als veïns i als conductors de camions els sembla totalment insuficient la proposta d'afegir rotondes al tram i han qualificat la solució d'"absurditat", ja que argumenten que "faria la circulació més feixuga" del que ja era.

El precedent de Tarragona

Aquells que reclamen la total gratuïtat de l'AP-7 defensen que la seva reivindicació no és cap extravagància, i ho comparen amb l'exempció de pagament entre Salou i Torredembarra, que està en vigor des de l'any 2000. Segons ja explicava l'ARA, les dues demarcacions eviten parlar de greuge comparatiu, però des de l'Ebre sí que l'utilitzen com a precedent per a la seva reivindicació.

El moviment veïnal de les terres de Tarragona va seguir un model similar al del Baix Ebre i el Montsià, ja que després de mantenir uns índexs de sinistralitat alts, va tallar la circulació un dia concret de la setmana fins a aconseguir la gratuïtat dels desplaçaments. En aquell cas, Foment sí que va fer cas de la reivindicació i es pot anar de Salou a Torredembarra de manera gratuïta, malgrat la construcció d'una autovia, de manera posterior, entre Altafulla i l'Hospitalet de l'Infant.