De l’alberg al pis social: solucions d’emergència
Així són els allotjaments on poden dormir els sensellar de Barcelona
BarcelonaDels 3.620 sensellar de Barcelona, 2.130 dormen en recursos residencials d’emergència, dels quals 1.343 són places de titularitat pública. Unes 200 persones van dormir en hotels i pensions pagats per l’Ajuntament l’any 2017. Albergs amb habitacions compartides i individuals, pisos socials i centres especialitzats acullen la resta.
Centre de primera acollida Zona Franca
Una habitació amb 82 llits enmig d’un polígon industrial
A la porta, dos joves marroquins de 20 anys amb la pell i la roba brutes s’esperen per inscriure’s. Lluny del centre i amb el soroll de les grues enmig d’un polígon industrial, és l’alberg de referència per als qui dormen al carrer. T’hi apuntes i et truquen quan s’obre una plaça. Hi ha 120 places repartides en una gran habitació amb 82 llits i dues de més petites, una amb 19 i una altra per a les 16 dones que acullen. També n’hi ha tres d’individuals per a perfils especials. Tenen un hort urbà, una gran terrassa i una pista esportiva. No s’hi pot consumir alcohol i durant el dia les habitacions han d’estar buides, tot i que es fan excepcions per als que treballen de nit. “Quan vaig començar a treballar aquí, el 2006, hi residien persones més deteriorades que ara”, diu l’Eva García, subdirectora del centre. D’aquí se’ls pot derivar a centres més especialitzats.
Pis zero
Al mig del Raval, és el centre de més baixa exigència on els usuaris poden consumir
A Arrels creuen que donar pisos individuals a persones sense llar és el model de futur. “Però si no hi ha places o no hi poden conviure, ens sembla molt dur que l’alternativa sigui el carrer”, explica Ester Sánchez, responsable de l’equip de suport a la persona. Per això han obert un pis compartit al Raval, amb deu llits en un únic espai que només s’obre a la nit i de molt baixa exigència. “És com si fos un caixer”, explica l’Ester, en relació a la manca de normes. Fins i tot s’hi pot consumir alcohol. A la seva àmplia terrassa conversen el Gustavo, un nicaragüenc de 50 anys sense papers que arriba begut, i l’Antonio, invident espanyol de 56 que sempre demana diners al carrer Pelai. Durant el dia l’espai es transforma en oficines d’Arrels. “Hi ha molts espais que es podrien aprofitar de nit perquè la gent no dormi al carrer”.
Centre residencial per a joves Maria Feixa
Obert aquest mateix any, acull molts extutelats que perden els ajuts de la DGAIA
L’augment de joves extutelats que es queden sense llar -molts dels quals eren menors estrangers no acompanyats- va fer que l’Ajuntament obrís aquest centre per a nois d’entre 18 i 25 anys, amb 21 places, el gener passat. Té habitacions dobles i individuals. La Sajina, catalana de 19 anys, es va discutir amb la seva mare i va passar un mes al carrer; no té feina. Lulu Abdallah, marroquí de 18 anys que va arribar el gener a Barcelona i ja parla castellà i una mica de català, va passar dos dies al carrer i després al CPA de la Zona Franca, d’on el van derivar cap aquí; ha fet cursos de perruqueria i de neteja i vol treballar, però no té papers. El centre ofereix orientació laboral gràcies als 15 professionals que hi treballen. Aquest mateix any el consistori ha obert un altre centre especialitzat, Cal Muns, per a sensellar amb trastorns mentals.
Centre de reinserció Creu de Molers
La majoria dels que hi dormen tenen feina
Derivats de centres de primera acollida com el de la Zona Franca, la majoria de sensellar que dormen en aquest alberg tenen feina. “Fins i tot guanyant 800 euros, que és un gran èxit, és gairebé un miracle poder pagar una habitació”, diu el subdirector dels serveis socials de Sant Joan de Déu, que gestiona el centre. Aquí totes les habitacions són individuals perquè “així es poden centrar en ells mateixos” mentre busquen feina o habitatge, explica. “El pitjor és quan a gent més deteriorada li costa trobar feina o habitatge només per prejudicis estètics”, diu. Hi ha una sala multiusos que els veïns del barri fan servir per fer-hi pilates, reunions i altres activitats on de vegades participen els usuaris. A més d’orientació laboral, organitzen sortides els caps de setmana. L’última va ser a les piscines Picornell.
Primer la llar
El projecte pilot de l’Ajuntament entrega habitatges individuals
El Pedro té 65 anys i porta uns dies sense beure, però “el llop sempre està a l’aguait”. Fa tres anys que viu en un pis individual del Raval i se li dibuixa un somriure quan ensenya la paella que ha cuinat al migdia i de la qual encara queda la meitat. Aporta un terç dels seus ingressos, pensió per invalidesa i complement de 600 euros per pagar el lloguer d’aquest pis d’Arrels, que l’hi ha donat amb l’única condició que compleixi les normes de convivència. “No hi ha paraules per agrair això, m’encanta portar la roba planxada. Cada dia em llevo a les sis i netejo el pis”, explica, i ensenya les fotos penjades a la paret de la seva habitació. Arrels té 70 pisos del projecte Primer la llar, i l’Ajuntament 65, que donen habitatge estable als sensellar més cronificats. S’inspira en el housing first nord-americà i finlandès.