Vergés: "El desconfinament s'ha convertit en un concurs de fases i en un maldecap"

BarcelonaLa consellera de Salut, Alba Vergés, ha comparegut aquest divendres davant el Parlament i a petició dels grups i subgrups del PSC, En Comú Podem, Cs i el PP per fer balanç de la seva gestió al capdavant de la crisi del covid-19, dotze setmanes després de la irrupció de la pandèmia, en la qual han mort més de 12.000 persones. En una comissió de salut telemàtica de gairebé quatre hores, la consellera ha explicat que el virus va a la baixa, però ha recordat que encara hi ha 144 persones ingressades a les unitats de cures intensives (UCI) –un 13% en llits d'hospitals privats–,moltes de les quals des de fa 50 dies. En aquest sentit, ha assegurat que són xifres similars a les de l'inici de la pandèmia i ha recordat que en la pitjor fase es van arribar a atendre alhora 1.529 malalts a les unitats de crítics.

Vergés ha advertit que els serveis sanitaris trigaran mesos a estabilitzar-se i que caldrà compaginar l'atenció als malalts de coronavirus i als d'altres patologies durant moltes setmanes més. Per tant, es mantindrà el doble circuit assistencial i el cribratge dels pacients amb proves diagnòstiques, tal com va explicar l'ARA, especialment de cara a la tardor. El departament, ha dit, ja es prepara per a una possible segona onada de covid-19 que s'afegeixi a la de la grip. "Aquestes setmanes ja treballem per tenir la sanitat preparada per a una segona onada", ha assegurat. Entre les prioritats que ha enumerat Vergés hi ha l'organització d'infraestructures i el manteniment d'alguns espais extres, com pavellons salut, i la planificació de la política de professionals perquè facin els descansos corresponents. "En aquesta primera onada han treballat molt i molt tensionats", ha resumit.

"El desconfinament s'ha convertit en un concurs"

Vergés ha criticat durament el plans de desconfinament del ministeri de Sanitat. "S'han convertit en un concurs de fases" per veure quin territori passa abans a la següent, ha assegurat, i ha qualificat l'estratègia de "maldecap", "embolic" i "desgast intens". "Això no ho hem decidit nosaltres, és una feina extra de tots els equips, una feina tècnica brutal de cada setmana anar planificant per regions sanitàries tot aquest aspecte, i creiem que ha arribat un moment que les fases estan desfasant mentalment a tothom", ha criticat.

"Des del Govern intentarem donar missatges molt clars, especialment a la gent jove, que tenen menys percepció de risc perquè són joves, perquè tothom pugui comprendre com és aquest virus i què ens pertoca com a societat saber per poder controlar l'epidèmia". El missatge de Vergés ha sigut clar: "No volem controlar la ciutadania, volem controlar la pandèmia: la població ha de saber que pot fer coses, perquè anem avançant, però que hem d'intentar no fer-ho tot de cop i mantenir les mesures de seguretat".

Gestió en CAPs i hospitals

"La recuperació de l'activitat és un repte i no podrem revertir la situació en dos dies", ha afirmat la consellera, que ha admès que la crisi ha obligat a concentrar pràcticament tots els esforços de l'assistència sanitària en el covid-19. "El virus continua corrent, no podem dir que això s'ha acabat, però haurem de conviure-hi, podem començar a recuperar activitats a tots els nivells, també activitat sanitària", ha assegurat. Ha detallat que al llarg d'aquestes 12 setmanes s'han atès 9.000 naixements i 257 gestants positives de covid-19, i 1.800 situacions greus d'urgència com infarts o ictus.

Vergés ha apuntat que s'han fet 34.000 intervencions quirúrgiques, el 51% de les realitzades en el mateix període de l'any passat, la majoria de les quals cirurgies de neoplàsia (extirpació de teixits tumorals). A més, ha explicat que els pròxims mesos s'hauran de reprogramar unes 70.000 intervencions que han quedat ajornades. També les visites a especialistes als centres hospitalaris s'han reduït molt (195.000) i només s'han pogut fer un 36% de diagnòstics. "El comportament a urgències ha canviat molt i és ara que es comença a recuperar, a mesura que baixen les urgències de covid-19", ha explicat Vergés, que ha quantificat en unes les 5.300 visites referents a altres patologies.

Vergés ha destacat la tenacitat i flexibilitat de la primària per evitar la descompensació i seguir els malalts crònics i els lleus de covid-19 (el 80% dels casos), detectar precoçment amb plaques pulmonars, radiografies i ecografies els inicis de pneumònia i, des de les últimes setmanes, mitjançant PCRs. "Des que els CAP tenen la responsabilitat de fer PCRs, un 61% dels casos sospitosos ja han sigut testats i la xifra va incrementant-se", ha assegurat. Segons ha puntualitzat, la primària també ha fet 300.030 visites a geriàtrics, el 60% de les quals de manera presencial, i un 75% de les consultes en general s'han aconseguit fer de manera telemàtica.

La batalla del material de protecció

Salut ha assumit l'atenció a les residències de gent gran des de mitjans d'abril. Vergés ha lamentat les quasi 4.000 defuncions de residents a geriàtrics pel covid-19, però ha remarcat que "moltes persones grans, 7.528, s'han recuperat". "Ara el repte és aconseguir que els residents que van marxar a casa de familiars per passar la pandèmia puguin tornar a les seves llars", ha explicat. La consellera ha assegurat que s'estan fent cribatges sistemàtics a totes les residències catalanes, tant a persones amb símptomes com a asimptomàtiques, per protegir els professionals i els usuaris. "Ja hem fet 93.000 PCR i continuarem reforçant aquesta vigilància", s'ha compromès.

En la seva intervenció, Vergés ha admès que uns 10.000 professionals han resultat infectats, però ha reivindicat la dedicació de més de 42 milions d'unitats d'equips de protecció individual que s'han repartit per tot Catalunya. Una quarta part d'aquesta partida –11 milions d'unitats– l'ha lliurat el ministeri de Sanitat, una xifra que Vergés considera molt baixa: "Ha vingut molt poc material. Si no ens haguéssim espavilat els nostres centres i professionals haurien patit molt".

D'altra banda, els diputats Assumpta Escarp (PSC), Marta Ribas (En Comú Podem), Santi Rodríguez (PP) i Vidal Aragonés (CUP) han demanat a la consellera que aclareixi si finalment s'ha d'abonar a la sanitat privada 43.400 euros per llit d'UCI contractat i que expliqués d'on s'ha tret aquesta quantitat. Vergés ha justificat que el càlcul s'ha fet prenent les dades inicials d'Itàlia, amb 28 dies d'estada mitjana d'un malalt de covid-19 a l'UCI, i una tarifa de preu públic de llit de crítics d'uns 1.550 euros. No obstant això, ha assegurat que s'avaluaran les tarifes i es farà una auditoria als centres privats.

L'oposició ha aprofitat els torns de paraula per retreure a la consellera no haver-los respost preguntes durant aquestes dotze setmanes i no retre comptes de la seva gestió fins ara. Especialment dur ha sigut el representant de Cs Jorge Soler, que l'ha acusat de no saber fer autocrítica i de no respondre "ni tan sols per escrit" als representants polítics, als mitjans de comunicació o a la ciutadania. La consellera ha defensat la seva actuació i ha subratllat que l'oficina de relacions institucionals ha estat en contacte en tot moment amb els grups i subgrups parlamentaris. "Si en dies puntuals he trigat a contestar, tothom hauria d'entendre que s'han viscut moments molts tensos i crítics", ha reblat, i ha afegit: "No toleraré lliçons de democràcia que vinguin de Ciutadans".

Vergés també ha dedicat uns minuts a parlar de la renúncia del secretari de Salut Pública, Joan Guix, que deixarà el càrrec dimarts. "Després de setmanes i mesos complicats, amb molta feina, ara que ja hem sortit d'aquesta fase ha decidit prioritzar la seva salut", ha apuntat. "Vull agrair-li la feina feta, però també com l'ha fet. Ha estat el referent, una persona que genera confiança a la societat. Ens ha tocat viure això i ell ha estat al capdavant en tot moment", ha dit.

Finalment, la consellera ha conclòs: "Aquesta segona part de l'epidèmia l'haurem de fer sense ell, però amb el mestratge que ell ens ha deixat". Preguntada per la diversitat de criteris experts entre el Govern i la conselleria, Vergés ha assegurat que en tot moment, i tal com va afirmar en una entrevista a l'ARA, "tothom tenia clar qui era un assessor i qui era el secretari de Salut Pública", en referència a la polèmica que va suscitar el nomenament de l'infectòleg Oriol Mitjà i la possible incomoditat al departament.