"Al meu país si no t'han fet l'ablació ets la rara"

Barcelona"Al meu país, l'ablació es fa a totes les nenes". Ho explica la Nana Diakite, de 19 anys i nascuda a Bamako (Mali); des de fa tres anys viu a Rubí. "A mi m'ho van fer quan tenia només 10 mesos; només sé que m'ho va fer una dona del barri". La Nana ho explica amb timidesa, però no té cap problema a fer pública la seva història, si ha de servir per demostrar que "això no té res de normal, i que no està lligat amb la religió, com molta gent es pensa".

Al seu país, Mali, hi ha una de les taxes de prevalença de la mutilació genital femenina més altes del continent africà. Un 92% de les dones i nenes han patit aquesta pràctica, segons dades de la Fundació Wassu UAB. A Mali es practica sobretot la mutilació genital tipus 1 i 2. La primera consisteix a eliminar el prepuci clitorideu, generalment conservant el clítoris. La segona implica la ressecció parcial o total del clítoris i pot incloure el tall dels llavis majors i menors. En tots dos casos les conseqüències per a la salut física i mental de la dona són greus. La Nana, però, mai va pensar que les molèsties que tenia a la zona genital fossin per culpa de l'ablació. "No es parlava d'aquest tema, ni amb les amigues, ni amb la mare". Des de molt jove va començar a tenir pèrdues d'orina, a part de la pèrdua de sensibilitat que comporta l'ablació, però no deia res a ningú. "Al meu país, si no t'han fet l'ablació ets la rara, totes ho tenim i si una nena no ho té no se la tracta igual. Els homes no volen una dona que no tingui l'ablació i les famílies estan convençudes que és una cosa bona per a nosaltres". Al darrere de l'ablació hi ha el gran argument de la tradició, en alguns països són pràctiques ancestrals i es considera que purifiquen la dona, la preparen per a l'edat adulta i la protegeixen perquè l'allunyen de la promiscuïtat. Per això no se'n parla i la majoria de gent ho accepta.

La Nana no va començar a parlar d'aquest tema fins que va arribar a Catalunya, el 2011, amb la seva germana, a qui també li havien practicat la mutilació genital. Aquí en un altre entorn es va adonar que "les noies eren diferents". "Vaig entendre que aquí no es feia això, i em vaig començar a sentir rara". Va ser llavors quan en va començar a parlar amb la seva mare i li va explicar el seu problema de pèrdues d'orina. La mare va lligar caps i després de consultar-ho amb familiars va tenir clar que l'origen era l'ablació. Llavors la Nana, que estava estudiant els últims cursos d'ESO, va decidir dedicar el seu treball de recerca a aquesta pràctica. I es va començar a informar, a llegir, a escoltar altres testimonis que havien passat el mateix que ella. I se li van obrir els ulls. Gràcies a aquell treball va entendre moltes coses i va saber que la Fundació Dexeus Salut de la Dona practica, gratuïtament, cirurgia de reconstrucció de clítoris per a dones, com ella, que han patit l'ablació. Es va operar l'any passat i està "molt contenta". "Els problemes de retenció d'orina s'han acabat i he recuperat part de la meva sensibilitat. Quan torni al meu país els ho explicaré a les meves amigues, sé que moltes no ho entendran, però potser algunes veuran que aquesta pràctica no és tan normal i que tenen una sortida".