Les famílies d’escoles bressol no autoritzades es queden sense el nou ajut

Barcelona“Ens hem assabentat que la llar d’infants on portem la nostra filla no està autoritzada i, per tant, no ens podem acollir a la deducció de l’IRPF”. L’Anna -nom fictici- ha descobert fa pocs dies que no rebrà l’ajut de fins a 1.000 euros que les mares de nens d’entre 0 i 3 anys poden deduir en la declaració de la renda del 2018 perquè l’escola on va escolaritzar la seva filla no té el segell del departament d’Educació. Malgrat que són centres perfectament legals, no estan homologats pel Departament perquè no compleixen alguns requisits, la majoria arquitectònics o de projecte educatiu. Ara hi ha famílies que han comprovat que la seva llar d’infants no està reconeguda pel departament i, per tant, es queden sense el conegut com a “xec nadó”, aprovat pel govern espanyol i permetrà deduir les quotes de les llars d’infants, l’assistència i l’alimentació dels petits.

“No són xiringuitos ni espais clandestins”, apunta l’Anna a l’ARA. Efectivament, operen com llars d’infants normals, malgrat que no estan regulades per cap normativa ni se’ls sotmet a una inspecció educativa. És com si funcionessin en una mena de buit legal. La llicència per obrir el local és municipal (com a ludoteca, per exemple), però després és el departament d’Educació qui dona l’autorització per ser i anomenar-se escola bressol. No se sap, doncs, el nombre exacte de les escoles que operen sense aquest segell. En tot cas, la llei que regula les escoles bressol des del 2006 determina que aquesta denominació “no la poden utilitzar els establiments no autoritzats per l’administració” i que el centre ha d’anunciar en “la publicitat exterior que està autoritzat”. Tot i que la majoria dels centres avisen les famílies que no compleixen tots els requisits d’Educació, n’hi ha que no ho fan, com el cas de l’escola de la filla de l’Anna. L’ARA ha comprovat que hi ha centres que s’autodenominen “escola bressol” o “llar d’infants” a les seves webs tot i no tenir aquesta autorització.

Tenir autorització, requisit

Si bé tenir o no aquest segell pot passar desapercebut en el dia a dia, és clau en el cas de la deducció de l’IRPF. Aquest ajut no el sol·liciten directament les famílies, sinó les llars d’infants -tenen temps fins demà per fer-ho-: les mares han de demanar a l’escola que omplin el model 233, disponible a la web de l’Agència Tributària, i són els responsables dels centres qui han de fer el tràmit d’omplir aquest document amb el nom i el DNI dels dos progenitors, els mesos complets que l’infant ha estat escolaritzat a la llar d’infants i l’import que s’ha pagat mensualment. Aquest tràmit només el poden fer les escoles bressol que tenen el codi d’autorització del departament, de manera que les que no el tenen, directament no poden ni accedir al document per fer la sol·licitud.

Les famílies afectades, com la de l’Anna, reclamen que les xarxes d’escoles bressol no homologades pressionin l’Administració perquè flexibilitzi els criteris i puguin ser autoritzades. “Si seguim l’esperit de la llei, l’Administració ens hauria de reconèixer”, assegura Marc Alcega, membre del grup de treball de la XELL, la Xarxa d’Educació Lliure, que inclou unes 40 llars d’infants que no estan homologades “de forma voluntària”. Segons explica, en els centres de la XELL les famílies signen una carta de compromís que els informa que el centre no està homologat.

“Des d’un punt de vista pràctic, no demanem l’aval del Departament perquè demanen requisits arquitectònics, contractuals i també pedagògics que interfereixen en la nostra pràctica”, afirma. És el cas del currículum o les avaluacions, o dels graus universitaris i títols que exigeix l’Administració per donar l’autorització. Tot i que aquests centres veuen “certs avantatges” en no entrar en el “control” de l’Administració, admeten que estan treballant per “encaixar” d’alguna manera en el sistema.

Aquesta autorització no té res a veure amb la titularitat de les llars d’infants, ja que hi ha moltes escoles bressol privades que sí que estan homologades. En total, a Catalunya hi ha 1.673 escoles bressol autoritzades, de les quals 962 són públiques i 711 són privades. L’Anna denuncia un “doble greuge comparatiu”: “No hem pogut anar a la pública tot i haver-ho intentat i ara no tenim accés a la deducció de l’IRPF”.

Una etapa molt castigada

L’escola bressol va ser especialment castigada per les retallades. Un estudi de la Fundació Jaume Bofill va concloure que, entre el 2009 i el 2014, la inversió a les llars d’infants va caure un 60%, cosa que va suposar perdre uns 13.000 alumnes. El 2012, la Generalitat va retallar un 33% el finançament de les escoles bressol i un temps després va traspassar tot el finançament a les diputacions. En total, es calcula que un 56% dels infants en edat de fer-ho no van a l’escola bressol.

Els requisits per ser una escola bressol

Aules

Hi ha d’haver com a mínim tres sales de 30 m2 (una per cada grup d’edat), amb dos lavabos i dos inodors a cadascuna. També es reclama “una sala addicional i diferenciada per a usos múltiples” de com a mínim 30 m2.

Equipaments

És necessària una cuina, un espai de 10 m2 per administració, una sala “addicional i diferenciada” de com a mínim 30 m2 més i una “cambra higiènica” per al personal, que tingui dutxa i estigui separada dels espais dels infants.

Pati

És necessari un “pati d’esbarjo a l’aire lliure” de com a mínim 75 metres quadrats.

Títols del personal

Els professionals han de tenir el títol de mestre d’educació infantil o el grau superior d’educació infantil. Hi ha d’haver com a mínim tants mestres com grups en funcionament més un.