Front comú dels ajuntaments per aconseguir una llei de finançament del transport urbà

BarcelonaUnió de forces dels ajuntaments de Barcelona i Madrid pel transport públic. Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i Inés Sabanés, la seva homòloga al consistori de Madrid, s’han reunit aquest matí a la capital catalana per reclamar al govern estatal una llei de finançament del transport urbà. La proposta busca equiparar Espanya amb la resta de països europeus, on sí que existeix aquesta llei. La iniciativa també compta amb el suport dels ajuntaments de València, Palma, Sevilla, Santiago de Compostel·la, Vitòria, Oviedo i Toledo.

Totes aquestes ciutats volen escenificar, amb aquest front comú la urgència de la demanda, ja que creuen que el Govern estatal ha d’iniciar al més aviat possible la redacció de la llei, amb la qual volen aconseguir que augmenti l’aportació al sistema de transport públic de les ciutats per aconseguir un transport públic “eficient i competitiu”.

Actualment, l’Estat aporta una quantitat econòmica mitjançant els pressupostos generals de l’Estat als municipis de més de 50.000 habitants d’acord amb el que preveu la llei reguladora de bases de règim local, i de manera més específica a Madrid, Barcelona i Canàries. Es tracta d’una quantitat que ha anat variant amb els anys, sense que quedés establerta una xifra o uns criteris objectius sobre la qüestió, com l’extensió de la ciutat, la xarxa de transports o el volum de viatgers diaris.

Els ajuntaments justifiquen la seva demanda al·legant que les grans ciutats espanyoles estan experimentant un augment de la demanda de viatgers en aquest tipus de transport, i que alhora dia rere dia s’estan agreujant els problemes de congestió i de qualitat de l’aire per l’ús del vehicle privat. Recorden, a més, que l’ús del transport públic col·lectiu urbà és també fins a quatre vegades més econòmic. Diuen que s'han decidit a demanar la col·laboració del govern central perquè, mentre que ells estan fent un gran esforç per finançar aquests mitjans de transport, no veuen la mateixa implicació per part del govern estatal.

Vidal ha declarat que “necessitem un marc de finançament estable, perfectament regulat i que no estigui sotmès a variacions dràstiques”, i ha afegit que cal “més compromís des de l’Estat amb totes les ciutats”. Opina també que la despesa que suposa “el dret a la mobilitat” ha de ser compartida “entre tots”, en referència a l’administració central.

Inés Sabanés, per la seva banda, ha afirmat que “el marc local no pot sostenir en solitari una tasca d’aquesta magnitud en el temps i amb caràcter permanent i universal” i que, per tant, “és necessària” aquesta llei. D’aquesta manera, l’impuls que s’ha donat des dels ajuntaments adquirirà una “voluntat de millora i permanència”.

Avui dia, l’aportació del govern espanyol al transport públic de Barcelona no arriba ni al 16% de les aportacions totals, i la de Madrid se situa en el 10%, una mitjana clarament inferior a l’europea, que en alguns casos arriba al 40%. En els darrers anys la situació s’ha agreujat, ja que no es compta amb una llei específica i les retallades en l’aportació estatal han arribat a ser del 25% a Barcelona, del 31% a Madrid i del 28% al conjunt de la resta de les ciutats. Això, sumat al manteniment de les tarifes, ha comportat un esforç addicional de les administracions locals i els consumidors que els ajuntaments sol·licitants ara demanen acabar.