L'Ajuntament de Girona retira les escales del cul de la lleona on dissabte va morir un home

GironaLa mort de Joseph Polizzano, el turista francès de 75 anys que dissabte a la tarda va relliscar fatalment mentre intentava petonejar el cul de la lleonarelliscarcul de la lleona, ha obligat l'Ajuntament de Girona a retirar les escales de ferro –sense barana i amb graons estrets– que hi havia al peu de l'estàtua.

"Fins ara no ens havíem plantejat que aquesta escala podia ser un element perillós; després del lamentable accident, la substituirem per una estructura més segura que permeti mantenir la tradició”, ha explicat aquest matí el regidor de Seguretat i Via Pública, Joan Alcalà.

Milers de turistes compleixen cada any la tradició de petonejar el cul de la lleona. Situada a la plaça de Sant Feliu, aquesta estàtua forma part de l'imaginari de llegendes de la ciutat. L'animal, que en realitat és un lleó mascle però ha quedat fixat com a lleona per la tradició ciutadana, està enfilat a dalt d'una columna de pedra i, segons explica la història, fer-li un petó al cul garanteix que es tornarà a Girona.

Els operaris municipals han retirat l'escala a les onze menys deu del matí, quan amb prou feines no hi havia turistes ni periodistes. “És una pena que l'hagin de treure, però ho entenc”, diu Cristina Carbó, que és de Barcelona i s'ha desplaçat a Girona per feina. “Hi vinc sovint i he fet més d'un petó al cul de la lleona”, comenta. “No en sabia res”, admet Samuel, que és de Sardenya i passarà una setmana de turisme a Girona, mentre llegeix la placa on es parla de la lleona com a patrimoni sentimental de la ciutat.

“Mentre no passa res no passa res i quan passa alguna cosa tothom a córrer”, etziba Hans-Peter Trauschke, un alemany que ja es considera gironí i és consultor d'estratègia i operacions. “Era un estructura metàl·lica sense barana i calia anar amb molt de compte per pujar-hi”, afegeix.

“Les escales no estaven en condicions”

“Quan vénen els turistes els fa il·lusió petonejar el cul de la lleona, però les escales no estan en condicions. I l'ajuntament ja ho sap, perquè s'ha queixat molta gent”, afirma Olga González, que regenta una botiga de roba molt propera a l'estàtua. “A més són persones grans i hi havia un esgraó molt alt i, per postres, de ferro, que amb la humitat patina”, lamenta. Segons ella, “haurien de posar-hi una escala de formigó o almenys amb una barana, com Déu mana”.

Dues petites espelmes grogues, apagades, recorden al peu de l'estàtua la mort del turista francès, que s'allotjava a Lloret de Mar i en caure va picar amb el cap contra un esgraó. “Es va formar un gran bassal de sang i després van venir les ambulàncies i se'l van endur”, explica González. L'home va morir hores més tard a l'hospital Josep Trueta. “Quan va caure, vam sentir els crits de la gent i vam trucar les ambulàncies”, relata Maira, cambrera del restaurant König.

“No me'n vaig assabentar fins diumenge”, diu Carla Rosés, de la botiga del Barri Vell. “Dissabte a la nit, quan tornava a casa, vaig veure les espelmetes i ho vaig associar amb els atemptats de París. L'endemà vaig llegir el que havia passat al diari. És un accident puntual, perquè fins ara no havia passat mai res, però convé que posin una barana a les escales”, opina.