PSOE i Cs van votar el 2017 a favor de tancar la comissaria de Via Laietana

BarcelonaVa ser una decisió inèdita al Congrés quan el juny del 2017, per primera vegada, la cambra va demanar que es reconvertís la comissaria de Via Laietana de Barcelona, un dels espais de tortures durant la dictadura, en un memorial de la repressió franquista a Catalunya. La proposta, presentada per ERC, va tirar endavant amb el suport del grup socialista i Cs, mentre que el PP es va quedar sol votant-hi en contra. Però la posició socialista i de Cs de fa dos anys ha canviat ara, perquè els últims dies els dos partits han qüestionat la placa instal·lada davant la comissaria de Via Laietana, l’actual Prefectura Superior de Policia, en memòria de les tortures que hi van tenir lloc.

Quan a principis de setmana es va col·locar la placa, la líder de Cs a Barcelona, Carina Mejías, va expressar el seu rebuig i la va qualificar d’“ofensiva”. Ahir va ser el ministre de l’Interior del govern socialista, Fernando Grande-Marlaska, qui va enviar una carta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per alertar que era “perillós identificar institucions democràtiques de l’Estat amb un règim del passat” com el franquista. Grande-Marlaska, que no demanava retirar-la, va considerar que seria de “justícia” reconèixer “la feina actual dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”. Queda lluny, doncs, la proposta de fa tan sols dos anys al Congrés.

La idea de reconvertir la comissaria de Via Laietana, que va rebre l’esmena del PSC de garantir un lloc alternatiu per reubicar els treballadors de la Prefectura, incloïa fer-hi una exposició permanent de la repressió franquista, a més de ser un museu-centre memorial, documental i arxivístic. Però l’aprovació, fins ara, ha quedat en no res. De moment, el ple de Barcelona va aprovar ahir una moció d’urgència per lamentar la destrossa que va patir dijous la placa; un atac reivindicat pel grup ultraespanyolista Los de Artós. El ple també va reprovar Mejías per la crítica que va fer de la instal·lació perquè, segons el text aprovat, la líder de Cs “banalitza” la repressió franquista i confon la policia del règim amb l’actual. També es va acusar Mejías de generar un clima d’hostilitat cap a la placa.

Es tornarà a col·locar

La moció de Barcelona va rebre el suport de tots els grups menys Cs i el PP, tot i que el PSC es va desmarcar de la reprovació a Mejías i la CUP va ser crítica amb el fragment de text que expressa el suport als cossos policials que treballen a la ciutat. El govern municipal va insistir que la placa es tornaria a col·locar. Fonts de l’Ajuntament van dir que encara no es pot concretar la data de la nova instal·lació, tot i que el text serà el mateix. Tampoc van concretar si es posaria algun element de seguretat per garantir que la placa no torni a rebre atacs. Després de la destrossa de dijous, el consistori va presentar una denúncia i va demanar, tant al jutge com a la Policia Nacional, que no s’esborrin les imatges d’una càmera de la comissaria que, segons consta, enfoca la zona on era situada la instal·lació.

Durant el ple, Mejías va dir que entenia la reprovació com “una clara venjança” del primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. Pisarello havia qualificat de “fet molt greu” la posició de Mejías. “¿Em reprovaran per les meves opinions? No hi ha res menys democràtic que reprovar per les opinions”, va defensar la líder de la formació taronja. Segons Mejías, qui banalitza la qüestió i hauria de demanar perdó és el govern municipal de Barcelona en Comú. ERC va confiar que la placa es tornés a col·locar com més aviat millor i el PSC va elogiar que la moció inclogués el reconeixement a tots els cossos policials. En canvi, el PP va assegurar que el text de la instal·lació silenciava “fets molt greus” que es van viure a la comissaria en l’etapa republicana. El text aprovat ahir expressa el reconeixement a tots els ciutadans que van patir maltractaments, tortures i vexacions a la comissaria de Via Laietana.