Barcelona no sap què hi ha en el 20% dels baixos

BarcelonaTot i les reiterades queixes del teixit comercial de Barcelona sobre les dificultats de mantenir la persiana aixecada davant d'ofensives com l'extensió de les grans cadenes i les compres per internet, l'últim cens d'activitat comercial que ha fet l'Ajuntament diagnostica bona salut al comerç. La realitat exposada pel consistori és que el 95,9% dels establiments en planta baixa estan operatius. És a dir, que hi ha 61.558 locals comercials o de restauració donant servei, cosa que suposa un creixement de 1.293 establiments des del 2016, quan es va fer l'últim recompte. I s'ha compatibilitzat també una disminució d'espais buits: de 4.745 a 2.602 –un 4% del total. A la pràctica, però, els rastrejadors que han fet el cens –amb un mètode més exhaustiu que els anteriors– no han obtingut informació sobre uns 16.393 locals, on s'han trobat la porta tancada en les reiterades visites. Com a mínim, tres.

Aquesta xifra representa un 20% del total d'espais analitzats –i uns 3.300 més que en l'últim recompte– però, segons els responsables del cens, no es poden tenir en compte estadísticament perquè no se n'ha obtingut cap informació i no se sap, per exemple, si són botigues reconvertides en habitatges o locals on els propietaris tenen por de penjar el cartell de traspàs per evitar ocupacions. La xifra d'establiments on no se sap què s'hi fa és "considerable", segons els mateixos autors del cens, i el govern municipal diu que ara creuarà dades per esbrinar-ne més coses.

A la pràctica, doncs, un de cada quatre locals o està en venda o en traspàs o no es té informació comercial de quina activitat s'hi fa o s'hi ha fet. Un punt que l'Ajuntament atribueix, en bona mesura, a la supressió, el 2003, de l'impost d'activitats econòmiques (IAE), que feia que els responsables de negocis els donessin de baixa si tancaven.

La distribució de les activitats es manté estable respecte als últims informes, segons els responsables municipals. Vista aquesta radiografia, la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, ha defensat que el teixit de la ciutat "aguanta bé" el canvi de paradigma que representa el comerç electrònic. "El comerç a peu de carrer puja i es fa més híbrid, perquè hi ha establiments que barregen activitats", ha remarcat el coordinador de l’estudi, Anton Queralt. Un diagnòstic que contrasta amb les queixes habituals de les entitats de comerciants.

Dels 61.558 establiments actius: 22.010 són comerços, 33.400 locals de serveis i la resta es destinen a usos administratius, industrials o equipaments. El cens detecta, en aquest sentit, que es manté l'equilibri d'activitats, com ja passava en les dues edicions anteriors de l'estudi. Un de cada deu comerços de la ciutat són alimentaris i un de cada cinc són de restauració. Un terç estan dedicats a serveis. Si es mira per activitats concretes, però, les més habituals són restaurants (5.597).

3,7 comerços per cada 100 barcelonins

A la ciutat hi ha 3,72 comerços per cada 100 habitants. Un índex que supera el de ciutats com París (2,8). Però el repartiment territorial no és homogeni: si al centre hi pot arribar a haver 6,2 locals per cada 100 veïns, a Horta-Guinardó la proporció baixa a 2,3. El cens conclou, però, que totes les zones tenen un bon abastiment comercial, tot i que és molt superior al centre que a la perifèria. Quatre districtes (Eixample, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella), de fet, concentren el 56% de l'activitat comercial de la ciutat. Una realitat que no ha canviat els últims sis anys. I els barris de muntanya són els que tenen menys botigues.

També hi ha diferències respecte al tipus d'activitat: a Ciutat Vella, per exemple, hi ha més bars i restaurants (són el 53% dels locals) que a la resta de districtes i a Nou Barris és on el pes del comerç alimentari és més alt (46% del total). Pel que fa a l'oferta de restauració, de fet, la frontera la dibuixa la Diagonal. Per sobre hi ha molta menys activitat que per sota. L'últim cens, que s'ha fet amb una metodologia més exhaustiva, ha detectat un increment de les tipologies comercials, de 69 a 89. I això, segons Ballarín, és una mostra de la "vitalitat" del teixit.

El cens no ha estudiat de manera específica què passa en casos com el de les botigues centenàries o com està afectant l'obertura de cadenes de cafeteries a la resta d'oferta. Un punt que el consistori s'ha compromès a abordar amb més detall a partir de la fotografia que ha obtingut ara.