L'Ajuntament de Barcelona amenaça amb despenjar-se de protocol de desnonaments
Ortiz diu que l'acord "no és eficaç" perquè els jutges no avisen amb prou temps a Serveis Socials
BarcelonaReunió tensa aquest dimecres entre l'Ajuntament de Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el departament d'Habitatge de la Generalitat, el Col·legi d'Advocats i el Col·legi dels Procuradors dels Tribunals en la comissió de seguiment del Protocol d'Execució de Diligències de Llançament. Aquesta comissió és la que vetlla pel bon funcionament d'aquest protocol del 2013, que pretén coordinar totes les parts que participen en un desnonament per minimitzar el seu impacte social. Durant la trobada el govern municipal ha assegurat que el protocol no és efectiu i ha condicionat la seva continuïtat a la millora de l'acord en la pròxima reunió, pactada per a d'aquí dos mesos.
La tinent d'alcaldia, Laia Ortiz, ha expressat en la reunió que els jutjats no avisen "amb prou temps" dels desnonaments a l'àrea de Drets Socials. "Vam demanar aquesta reunió urgentment perquè hi ha moltes qüestions que no han funcionat i que limiten la nostra feina", ha explicat Ortiz a la sortida. Entre les reclamacions principals, l'Ajuntament ha plantejat "que els jutjats comuniquin tots els casos que admeten a tràmit des del començament del procediment" perquè el consistori pugui garantir la presència i el suport dels equips de Drets Socials.
"Denunciem que el protocol només serveix perquè ens notifiquin els casos el mateix dia del llançament", ha criticat la tinent d'alcaldia, que també ha remarcat que d'aquesta manera no poden complir la seva funció social ni tampoc "fer actuacions preventives".
El cost de no avisar a temps
Ortiz, a més, ha explicat que amb una bona intervenció social l'Ajuntament estalviaria diners i els jutjats evitarien haver de repetir les dates de desnonament. Segons Ortiz, el cost per cada una d'aquestes emergències socials és de mitjana de 3.300 euros, mentre que quan actuen des de la prevenció el cost es redueix a menys de 1.000 euros, una tercera part que en els casos d'urgència. "Amb les actuacions preventives hem aconseguit evitar o aturar el procés de desnonament en més de 500 casos i per tant resoldre positivament la situació", ha insistit Ortiz, que també ha recordat que en 250 casos s'han lliurat les claus als propietaris del pis abans del desnonament.
De fet, l'Ajuntament ha condicionat la pròrroga del protocol –i per tant la seva vigència– a les següents condicions: tenir coneixement de tots els desnonaments des de l'inici, tenir un espai de treball dins dels jutjats a la Ciutat de la Justícia per atendre les famílies més vulnerables en els desnonaments, que la Generalitat faci un creuament de dades per millorar la coordinació i que es reinterpreti el paper social de l'Ajuntament dins el protocol. "Estem buidant el protocol de contingut; de què ens serveix, aleshores?", ha qüestionat Ortiz després d'explicar que ara l'acord només afavoreix els jutges i els propietaris i que les parts s'han emplaçat a una nova reunió, d'aquí dos mesos, per "trobar solucions tècniques i millores".
Per la seva banda el Tribunal Superior de Justícia ha coincidit amb l'Ajuntament en el sentit que el protocol genera dificultats, però de caràcter molt diferent. Els TSJC assegura que les comissions judicials continuen tenint problemes per executar "els llançaments ordenats judicialment" i han recordat que dels 4.880 desnonaments que van ordenar el 2018 només se'n van materialitzar 2.197, menys de la meitat. Unes "suspensions reiterades" que segons els jutges són "les que motiven els assenyalaments amb data oberta, com a últim recurs excepcional per fer-los efectius".
El delegat del Col·legi de Procuradors, Ignacio López, ha dit també a la sortida que és un "problema" que els llançaments "s'hagin de repetir una, dues, tres i quatre vegades" perquè els propietaris també tenen els seus drets. "És veritat que aconseguir les dades de les persones en risc d'exclusió social com més aviat millor facilitaria molt la feina" per reubicar-los en altres espais de Serveis Socials, "però la llei de protecció de dades no permet donar aquesta informació sense el consentiment de les famílies", ha dit López.
"Creiem que, donada la quantitat excessiva de casos, els Serveis Socials no tenen un parc d'habitatges suficients per donar-hi resposta", ha explicat López. Segons els procuradors, això també fa que es retardin o posposin molts desnonaments.