Ajudar persones amb síndrome de Down a detectar si pateixen un delicte: "Hi ha moltíssima infradenúncia"

BarcelonaUns tocaments no consentits en parts íntimes, una situació de bullying continuada o moltes altres situacions de discriminació, com el veto a entrar en una discoteca o a obrir-se un compte bancari. Són vivències que han patit moltes persones amb síndrome de Down i que poques vegades s'atreveixen a denunciar, sigui per por o vergonya o perquè no són prou conscients que són víctimes d'uns abusos o d'un delicte d'odi. "Hi ha moltíssima infradenúncia", afirma Ingrid de la Rosa, directora de la Coordinadora Síndrome de Down Catalunya. Associacions com la seva s'han unit amb els Mossos d'Esquadra per revertir aquesta situació.

La primera imatge és la d'un noi i una noia que caminen abraçats pel carrer. És un dibuix, que gairebé té un format de vinyeta, tot i que no hi ha diàlegs. La segona i la tercera diapositiva mostren com el noi fa fotografies a la noia, que està mig nua. El següent dibuix recrea els passadissos d'un institut. El noi està envoltat d'amics, i els ensenya la fotografia íntima de la noia. Tots riuen. El penúltim dibuix és de la noia plorant i, l'últim, abraçant-se amb un policia. Aquesta és una de les vinyetes que els Mossos entreguen a les persones amb síndrome de Down durant els tallers. Són grups reduïts, d'una desena de persones. "Expliquem una història que ells puguin comprendre molt millor", explica la caporala Ana Hernández, de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos.

Aquesta vinyeta és una manera d'advertir dels perills de compartir fotografies de caràcter sexual, però també de conscienciar els assistents que, si algun d'ells està patint això, és un delicte i pot denunciar-ho. La caporala recorda una de les primeres sessions que va fer, una mena de prova pilot, l'any 2016. Tractaven els abusos sexuals i era un grup de vuit persones. D'allà en van sortir tres casos. "Normalitzen situacions que no són normals. Tenen por, vergonya, dubten de si els creuran", afirma Hernández. En aquest sentit, afegeix que és molt difícil detectar la violència sexual intrafamiliar amb aquestes persones.

Ingrid de la Rosa diu que aquests tallers serveixen per "empoderar" les persones amb síndrome de Down. És clau, apunta, que siguin conscients del consentiment, de la mateixa manera que dels perills d'internet, tant pel que fa a les ciberestafes com la sextorsió. I recorda algunes dades, com que 8 de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual pateixen bullying.

Les formacions també són importants per entendre que els insults no són gratuïts, sinó que poden representar un delicte d'odi. És a dir, s'intenten prevenir delictes, però també s'ensenya a detectar-los i quins passos s'han de seguir per denunciar-los. Aquests tallers també s'estan fent amb les famílies, i el retorn, segons de la Rosa, és "magnífic". Es crea una mena d'efecte "Me too", assegura. Els tallers es fan per tot el territori i sempre de la mà de les associacions. L'any passat, els Mossos van fer 1.807 contactes amb entitats i associacions de persones amb discapacitat, dels quals gairebé 400 són xerrades. Els assistents pugen a 7.061.

Manuals

La caporala Hernández afirma que les persones amb síndrome de Down no són un objectiu per als delinqüents en si mateix. Tot i això, són "víctimes més potencials en moltes situacions". La clau per acabar denunciant no només és ser conscient del delicte, sinó també perdre la por i els prejudicis per fer el pas. Per fer-ho, els Mossos són conscients que els han de veure com uns aliats. Hernández explica que des de l'any 2017 tenen unes guies que marquen com actuar davant d'una persona amb diversitat funcional. Són guies internes, avalades per les entitats, perquè es doni una "bona atenció" i mai es produeixi una "segona victimització". També tenen guies per detectar persones amb discapacitat que no presenten el carnet acreditatiu. L'objectiu, segons Hernández, és "personalitzar" el tracte i aconseguir, d'aquesta manera, el millor testimoniatge possible.