Així és viure al bloc Venus de la Mina: rates i plantacions de marihuana

Sant Adrià de Besòs“Maleït sigui, el ionqui ja ha deixat la porta oberta!”, crida un veí mentre colpeja enfadat amb el puny la porta de l'ascensor. Va carregat amb dues grans bosses de plàstic i cal tenir moltes ganes per pujar per l'escala. “Mira que m'ho he imaginat, quan l'he vist agafar l'ascensor”, continua rondinant abans de resignar-se i enfilar escala amunt. El problema és que no és la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que passa. I si no és l’ascensor, és una altra cosa.

La porteria està mig a les fosques. Un dels fluorescents que la il·luminava ja no funciona i l'altre directament ha desaparegut. Les bústies també han quedat reduïdes a una simple carcassa: no tenen portes i algunes cartes estan tirades per terra. I l'escala està feta una porqueria. A terra es poden trobar des d’ampolles de cervesa i tetrabrics buits fins a papers, mascaretes o burilles. En alguns replans els sostres estan escrostonats, hi ha grafitis pintats a les parets i teranyines a les baranes de tant de temps que fa que no es netegen. I això sense parlar del celobert: allà s'acumulen envasos de plàstic, llaunes i menjar que alguns veïns llencen per les finestres. Aquest divendres hi havia fins i tot una barra de pa que rosegaven diverses rates. Perquè sí, també hi ha rates, i força grans. És fàcil veure-les.

El que no es veu en tota l'escala és un sol extintor. I, a més, la porta del terrat que podria servir com a sortida d'emergència està tancada amb un cadenat. Què passaria si hi hagués un incendi? "El veí del vuitè quarta té la clau", apunta una veïna. Però piques a la porta del vuitè quarta i no respon ningú. Normal. Tenir la clau no vol dir haver d'estar sempre a casa. Altres veïns ni tan sols saben que el terrat està tancat.

Així és l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, del qual s'ha parlat tantes vegades als mitjans de comunicació. Es tracta d'un mastodont de deu plantes, dividit en sis escales. A cada replà hi ha quatre pisos i el conjunt del bloc suma ni més ni menys que 244 habitatges. Cal aclarir que no totes les escales són iguals: n'hi ha algunes que són una mica més dignes, si és que es pot considerar digne un edifici en què la degradació és evident es miri com es miri. De fet, l'any 2002 el Consorci de la Mina va aprovar enderrocar el bloc i reallotjar els veïns dins del Pla Específic de Reordenació i Millora (PERM) del barri, perquè llavors l'edifici ja queia a trossos i era un focus de marginalitat social.

Quan han passat dues dècades, tot continua igual: el Venus continua dret. El febrer de l'any passat el Consorci va anunciar que aquesta vegada sí que sí, que finalment enderrocaria l'edifici, i amb aquest objectiu va aprovar un pressupost de 30,8 milions d’euros. Però, sorprenentment, quinze mesos després no s'ha fet res a efectes pràctics per al reallotjament dels veïns. El Consorci està format per la Generalitat, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, el de Barcelona i la Diputació. A més, el Pla de Besòs, que és l'oficina local d'habitatge de Sant Adrià, és propietari del 13% dels pisos i s'encarrega de la gestió de les comunitats. Es pot dir que totes les administracions en són responsables.

“És un escàndol”, afirma sense embuts Joan Pujolàs, que no entén que hi pugui haver un edifici així, en aquestes condicions. Pujolàs és el director de la Plataforma d'Educació Social La Mina - Salesians Sant Jordi, una entitat de nom quilomètric que treballa a la Mina des de la creació del barri als anys setanta i que té experiència com poques. Segons diu, la gent que resideix al bloc Venus “no és diferent de la que viu en altres edificis de la Mina, i la resta dels edificis no estan en aquestes condicions”. I és cert. Per exemple, sense anar més lluny, el bloc de pisos Saturn, que està just davant del Venus i a primera vista sembla idèntic, no hi té res a veure. Ni les porteries estan destrossades, ni els espais comuns, bruts.

“La brutícia crida la brutícia, i la degradació, la degradació”, declara Pujolàs, que considera que la situació és tan desastrosa al Venus que és difícil canviar-hi dinàmiques. I tot això ho atribueix a “la mala actuació de les administracions”, que fa vint anys que diuen que demoliran l'edifici i encara no ho han fet. En conseqüència, ningú ha invertit en el seu manteniment durant dues dècades: ni les mateixes administracions –més enllà d'actuacions d'urgència– ni els veïns. Perquè, qui gasta diners a fer obres en un pis per després anar-se'n a viure a una altra banda?

A més, molts pisos han estat ocupats: en alguns replans és fàcil veure quines portes han estat forçades. I sens dubte també s’hi ven droga. Només cal estar una estona en algunes de les porteries de l'edifici per identificar ràpidament els drogoaddictes que hi entren i en surten. Per cert, a cap porteria hi ha porta. Qualsevol pot accedir-hi sense dir ni ase ni bèstia.

Electricitat punxada

La companyia elèctrica Endesa facilita dades que posen encara més els pèls de punta: el 65% de l'energia que es consumeix a l'edifici Venus no es paga, està punxada. "Al principi punxaven la cambra dels comptadors de la llum i, per evitar-ho, vam posar-hi portes blindades i alarmes", expliquen fonts de l'empresa. Però això no va servir de gaire: “Ara fan autèntiques obres d'enginyeria i s'enganxen al lloc on la xarxa elèctrica es connecta amb l'edifici”, segueixen detallant.

Actualment l'energia defraudada al bloc és de 12.000 quilowatts hora al mes, que és el que consumirien 680 famílies en condicions normals, és a dir, gairebé tres vegades l'edifici Venus. Això significa que aquesta electricitat no és ni de bon tros per a consum domèstic, sinó per a plantacions de marihuana. Amb tot, Endesa diu que pot fer poc sense el suport dels Mossos d'Esquadra: “Si els nostres operaris hi van, els amenacen i increpen”. Per la seva banda, fonts de la policia catalana asseguren que no és tan fàcil desmantellar aquestes plantacions, perquè no compten amb la col·laboració dels veïns: és a dir, no es denuncien mai. "Tenen por de represàlies", aclareixen. A més, afegeixen, hi ha vigilància constant als accessos de l'edifici, o sigui gent que avisa sobre la possible arribada de la policia o de persones desconegudes. Amb tot, els Mossos d'Esquadra han aconseguit clausurar dos narcopisos i quatre punts de venda al bloc des de l'agost del 2019.

Del que no hi ha cap mena de dubte és que hi ha un clar “risc d'incendi”, reconeix Endesa. En els cinc primers mesos d'aquest any, la xarxa elèctrica ha saltat automàticament en nou ocasions per sobrecàrrega i l'edifici s'ha quedat completament a les fosques. En dues ocasions, el cable ha quedat danyat i s'ha produït una avaria.

“No hi ha extintors a l'escala perquè ens els robarien. Aquest cap de setmana ens han robat les manetes de les portes de l'ascensor, i no ens roben les dents perquè les tenim agafades a la boca”, deixa anar una veïna, que respon així quan se li pregunta sobre el perill d'incendi. És una dona de cara afable, que va acompanyada d'una adolescent que assenteix davant les seves paraules; podrien ser veïnes de qualsevol altre bloc en qualsevol altre barri i no desentonarien. De fet, això és el que crida més l'atenció a l'edifici Venus: al costat d'una realitat de total marginalitat hi viuen famílies, potser humils, però que són normals i corrents.

La dona prefereix no dir el seu nom perquè té dos fills i no vol “tenir problemes”. De fet, per parlar, abaixa la veu perquè no la senti cap altre veí de l'escala. Ella s’encarrega de netejar una de les porteries de l’edifici Venus. “Cada veí ha de pagar 10 euros al mes per a la neteja de la porteria i el celobert. Però dels quaranta-un veïns que som, només en paguen vint-i-nou”, es queixa. I esclar, aquí ja comencen els problemes. Els replans els han de netejar els mateixos veïns per torns, cosa que és evident que alguns no fan mai.

“Abans netejava tot el replà, però ja me'n vaig cansar”, declara una altra veïna, que precisament està atrafegada fregant el terra de casa seva i respon sense deixar de lliscar el motxo sobre el paviment. Té la porta del pis oberta i des del replà es pot veure el rebedor i part del menjador. Estan decorats amb gust i fa bona olor, a desinfectant. De fons sona una música flamenca. El tros de replà que hi ha just davant de la porta de la casa també està netíssim. La resta sembla una cort.

L’Adelina no pot netejar perquè no té aigua. O més ben dit, té una fuita a casa i, si obre la clau de l'aigua, les veïnes dels pisos de més avall li munten un escàndol: se’n queixen. Ni ella ni el seu marit treballen, i no tenen diners per pagar un lampista. “Jo ja no puc més. Portem mesos així”, remuga sense poder evitar que li saltin les llàgrimes. A la cuina hi ha un munt d'ampolles de plàstic amb aigua, que ha omplert en una font del barri. Amb això, assegura, s’espavilen per cuinar i rentar-se. A casa són cinc persones: té tres fills. Algunes plaques del sostre també han caigut, senyal que també hi ha humitat que prové del pis de dalt.

La Remedios també permet que aquesta periodista entri al seu pis per comprovar en quines condicions han de viure. Ella resideix en una primera planta i el seu problema són les rates. Ja han rosegat el marc de la porta d'entrada i assegura que no pot obrir la finestra de la cuina, que dona al celobert, perquè si no es fiquen a casa. “Se m'ha fet malbé la campana i jo aquí m'asfixio. Cuinar amb la finestra tancada és un suplici”, es queixa. Altres veïns asseguren que les rates són un problema per a tothom, no només per als que viuen a les plantes més baixes, perquè pugen pels baixants i poden aparèixer en qualsevol lloc.

El Consorci de la Mina ha declinat fer declaracions a l'ARA, malgrat la insistència d'aquest diari. L'organisme té, en teoria, un projecte per millorar la convivència al bloc Venus. De fet, a totes les escales hi ha cartells del Consorci a les parets amb lemes del tipus: “No llencis escombraries per les finestres. Conservar el pati net és responsabilitat dels veïns i veïnes, de ningú més”.

Qui sí que ha volgut fer declaracions han estat fonts de la conselleria de Drets Socials. Desmenteixen que no s'hagi fet res en els últims quinze mesos per reallotjar els veïns. El Consorci va convocar un concurs públic per adjudicar una oficina tècnica que estudiï cas per cas la situació de cada veí per saber quina alternativa oferir-li: un reallotjament, una indemnització, un lloguer social… Però el concurs va quedar desert a l'octubre perquè només s’hi va presentar una empresa i no complia els requisits, i això va endarrerir tot el procés.

Dimarts passat, finalment, el Consorci va aprovar la posada en marxa de l'oficina: obrirà el 22 de juny i la gestionarà l'associació Vincle. Segons els plans inicials, l'oficina hauria d'haver estat operativa el segon semestre de l'any passat, i el 2023 haurien de començar els primers reallotjaments. Però amb els problemes burocràtics, aquest calendari també serà difícil que es compleixi.

Per la seva banda, fonts del Pla de Besòs han afirmat que, si els veïns no llancessin escombraries als espais comuns, “segurament no hi hauria rates”. Així mateix, han aclarit que han comunicat “en reiterades ocasions” que els terrats no poden estar tancats, però que són els mateixos veïns els que els tanquen amb clau. Molts ho fan perquè els drogoaddictes no s'hi instal·lin, cosa que també s'ha produït en el passat. Pel que fa als extintors, sí que n'hi ha, asseguren fonts del Pla de Besòs. Són a l'última planta, a la sala de màquines dels ascensors, i de fet la mateixa oficina local d'habitatge de Sant Adrià s'encarrega del seu manteniment. L'ARA ha pogut comprovar que, efectivament, en algunes sales de màquines hi ha un extintor. En altres no hi ha pogut accedir perquè estaven tancades amb clau.

“A la sala de màquines?”, respon fent cara d'estranyesa Paqui Jiménez quan se li diu que allà en teoria sí que hi ha extintors. La Paqui és possiblement la veïna del bloc Venus que més ha lluitat per al reallotjament de l'edifici. S'ha convertit en una mena de portaveu dels veïns i va liderar una campanya de recollida de fons per portar el Consorci de la Mina als tribunals per inactivitat administrativa. De fet, el juny del 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó als veïns i va sentenciar la reactivació del projecte d'expropiació del bloc de pisos. Això va contribuir sens dubte a fer que l'any passat el Consorci aprovés el pla d'enderrocament. Ara els veïns han tornat a demandar aquest organisme, amb el suport de la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda, perquè volen ser indemnitzats amb 10.000 euros per cada any que hagin esperat el reallotjament.

Si la Paqui no sap que hi ha extintors a la sala de màquines, vol dir que tampoc ho sap cap altre veí. Així que, a efectes pràctics, és com si no existissin. “Aquí el que cal és mà dura. Els veïns que llencin escombraries per les finestres, que els facin fora”, diu la dona cridant. Parla així, sense pèls a la llengua. I és un remolí: no deixa de treballar darrere de la barra del bar que té a pocs metres de l'edifici Venus. Allà és fàcil trobar sempre veïns del bloc de pisos.

Amb poca esperança

Per exemple el Miguel, que mata el temps bevent una cervesa assegut a la barra. “Jo m'he plantejat marxar. Jo i tots els que vivim aquí”, assegura. “Treballo de guàrdia de seguretat i guanyo poc. És el que ens passa als que no tenim estudis”, afegeix amb to de disculpa. No sembla gaire confiat que les coses canviïn: el 2015 el Consorci ja va proposar reallotjar els veïns, fins i tot va construir un nou edifici per fer-ho, però després va adjudicar els pisos a altres famílies perquè va exigir als veïns del bloc Venus pagar 34.800 euros pel canvi d’habitatge i la majoria no tenien aquests diners. Ara tornarà a passar el mateix?

El més sorprenent és que, des de l'edifici Venus, es miri cap on es miri, cap al nord, el sud, l'est o l'oest, es veuen grues a la llunyania. S'estan construint nous edificis per tot arreu, el litoral s’està transformant brutalment en aquesta zona. El bloc Venus, però, continua invariable al mateix lloc.