Així viuen el Ramadà els cuiners, taxistes i manobres

BarcelonaEl 30 de març acabarà el novè mes del calendari lunar islàmic. A partir d’aquell dia els musulmans podran tornar a beure, menjar i tenir relacions sexuals durant les hores de sol. S'acabarà el Ramadà, que rememora la revelació del llibre sagrat, l'Alcorà, que Déu va fer al profeta Mahoma al desert, i que va durar un mes. Durant aquest març, més de 600.000 musulmans que viuen a Catalunya, provinents sobretot del Magrib, l'Àfrica subsahariana i el Pakistan, canvien els seus hàbits diaris: matinen més del compte i s'obliguen a fer dejuni i abstinència durant bona part de la jornada.

Un dels barris barcelonins on més impacta el Ramadà és el Raval, gresol de cultures amb preeminència islàmica. "El 55% del negoci al barri és musulmà", explica el Kamil, que regenta diferents establiments de restauració a la part alta del Raval. Assegura que les vendes al Bismillah Kebabish, un dels locals mítics del carrer Joaquim Costa, cauran entre un 35 i un 40% aquest mes. La instantània d’un dia laborable al migdia li dona la raó. A l’hora de dinar hi ha una dotzena de taules plenes. Totes ocupades per occidentals.

Les xifres són similars a tots els establiments de la zona. A la botiga de dolços de davant també calculen un 40% menys de vendes. Una mica més amunt, al Bocatas del Sultán, ho eleven fins a un 50%. Els clients, tres joves llatins. Quan se’n va el sol, alguns musulmans s’apropen als establiments però en comptagotes per fer l’àpat més important del dia, l’iftar. "La gent menja més a casa o va a la mesquita", apunta el Kamil. No obstant això, fora del Raval, la realitat canvia radicalment. En ple Eixample, al City Doner Kebap del carrer Rocafort, l'impacte del Ramadà és nul.

On també es nota el descens del consum és a les botigues de menjar especialitzades en clients islàmics. El Sarfrac té una carnisseria al carrer de Riera Alta. Calcula que durant aquest març perdrà un terç del negoci. Al matí, abans del dejuni, en el que es coneix com a suhur, "es menja més fruita, iogurts, dàtils i espècies", explica. Ho diu sense preocupació. El Ramadà és molt important per a la comunitat musulmana. "Per a nosaltres significa sacrifici, ajudar els altres, els pobres", resumeix.

El Munir, taxista portaveu del sindicat Anget, assenyala que el Ramadà va molt més enllà d’estar-se un mes sense menjar ni beure. Hi ha un rerefons ètic i, per això, tant ell com totes les persones que en parlen ho fan amb orgull. És un mes per fer més "lectura de l’Alcorà, oració, convivència, respecte, humilitat, solidaritat... Si ho aconsegueixes en aquest mes, ho aconsegueixes sempre", enumera el Munir en un català perfecte. Ella ha pres "les decisions més importants" de la seva vida sempre durant el Ramadà perquè és un mes en què té més pau interior.

Els primers dies són els més complicats perquè "el cos s’hi ha d’acostumar", explica el Lacen, que treballa al sector del transport. Pitjor ho porten els que serveixen menjar, com la Inés. Ella està rere un taulell al Green Cafè del carrer de Guifré, al cor de Barcelona. Té vint anys i ja en fa vuit que fa el Ramadà. "Al principi em venia de gust algun menjar que tenia davant tot el dia, però t’hi acabes acostumant, no em crea cap necessitat", diu. "Tocant menjar, tens més ganes de menjar, però la gent ho compleix", afegeix el Kamil, que té un grapat de treballadors musulmans servint menjars a les seves ordres.

La gola resseca

El tipus de professió i sobretot si el Ramadà coincideix amb l’estiu poden fer més difícil el compliment del dejuni. Tanmateix, com que la majoria van començar d’adolescents, hi estan acostumats. L’Abdelhay pavimenta les voreres de la Ronda Sant Antoni. Es nota més "cansat" que de costum, però des dels onze anys que fa el Ramadà i ja en té trenta-quatre. Com l’Ahmed i el Mohammed que també es dediquen a la construcció. Feines físiques que consumeixen més energia.

Més que la gana, però, la principal complicació és no poder beure. L’aigua a l’estiu és més necessària que mai. "Sobretot quan tens la gola resseca per la calor", apunta l’Ahmed, que fa trenta anys que compleix el seu deure com a musulmà. En tractar-se d’un calendari lunar, aquesta festivitat varia segons l’any i pot caure enmig de l’estiu, quan la calor, sobretot en països africans o asiàtics, pot ser extrema.

"No és el mateix fer-ho al febrer o al març que a l’agost. El dia és més llarg, fa més calor, i el tema de l’esforç físic s’ha de tenir més en compte. Al nostre país, a Catalunya, no s’adapten els horaris de les botigues o les feines. Tot i això, hi ha gent que s’agafa vacances o festa per concentrar-se en el Ramadà i hi ha caps que són molt comprensius i ajuden", explica el Munir.

Al seu sector, al del taxi, l’impacte és notable: gairebé un terç de les llicències a l’Àrea Metropolitana de Barcelona són propietat de persones d’origen estranger, sobretot de la comunitat pakistanesa, i un 80% dels aspirants a taxista que van fer els exàmens el 2024 també van néixer fora d’Espanya. Per això, l’Institut Metropolità de Taxi (IMET) està pendent de l’oferta i la demanda per, si cal, fer una liberalització del servei de forma puntual, com passa quan hi ha grans esdeveniments.

Quan els nois i noies musulmans arriben a la pubertat, comencen a complir de manera estricta el Ramadà. Abans, ho fan puntualment, unes hores o només algun dia de la setmana. "No els afecta gaire acadèmicament, perquè hi estan molt acostumats. Això sí, van una mica més cansats perquè s’han hagut de llevar més d’hora", explica la directora de l’institut Miquel Tarradell, Verònica Santos. Tanmateix, hi ha una contrapartida al cansament i la gana acumulats durant les hores de sol: "Ho agafen amb moltes ganes, perquè se senten grans, es porten millor perquè volen ser exemplars".

"La pregunta que més em fan durant el Ramadà és si tinc set"