Així de tenebrós sona un forat negre
La NASA amplifica i tradueix a notes musicals les ondulacions de gas calent perquè puguin ser audibles per a l'oïda humana
BarcelonaL'interior d'un forat negre és més sorollós del que es creia. Aquests objectes astronòmics, recurrents a la Via Làctia però invisibles per a nosaltres, tenen una força gravitatòria tan potent que poden engolir qualsevol matèria que se'ls aproximi, fins i tot la llum. I, quan "mengen", fan un soroll tenebrós, gairebé fantasmagòric.
La NASA ha publicat aquest divendres el so de l'interior del forat negre al centre del cúmul de galàxies Perseu, on des del 2003 els astrònoms saben que es produeixen unes ones de pressió que, quan s'envien, provoquen ondulacions en el gas calent del cúmul que poden traduir-se a notes musicals. Amb tot, es tracta d'"infrasons" a unes 57 octaves per sota del do central –una nota que rep aquest nom perquè es troba aproximadament al centre del teclat del piano– i que eren inaudibles per a l'humà. Ara l'agència n'ha ampliat el so per poder-los escoltar.
Els forats negres alliberen raigs X quan s'alimenten, i aquests raigs es poden reflectir al material al voltant del forat negre i crear ràfegues que il·luminen breument. S'anomenen ecos i generen calor i llum intensos. Ara la NASA ha convertit aquests "ecos" en sons i aquesta "sonificació", com l'anomena l'agència, és diferent de qualsevol altra feta abans perquè aporta noves ones sonores reals i revisa les descobertes a les dades de l'Observatori de Raigs X Chandra.
De fet, l'observació de la regió central del cúmul de galàxies Perseu va durar 53 hores, fins que es van capturar les ones sonores. I, segons detalla l'agència, es van descobrir utilitzant una tècnica especial de processament d'imatges per provocar canvis subtils de brillantor a les dades de raigs X. Després es van traduir aquestes dades de raigs X i es van traduir al so que els humans poden escoltar fent servir Python –un llenguatge de programació d'alt nivell– i un programa d'edició de so.
L'espai no és silenciós
En aquesta nova sonificació de Perseu, les ones sonores identificades prèviament pels astrònoms es van extreure i es van fer audibles per primera vegada. Les ones sonores s'extreien en direccions radials, és a dir, cap a fora des del centre. Aleshores, els senyals es van tornar a sintetitzar en el rang de l'oïda humana escalant-los cap amunt 57 i 58 octaves per sobre del seu to real. Una altra manera de dir-ho és que s'escolten a 144 bilions i 288 bilions de vegades més que la seva freqüència original. Un quadrilló és un milió de trilions i s'expressa per la unitat seguida de 24 zeros.
L'agència remarca que és un mite i un error recurrent pensar que no hi ha so a l'espai i planteja que aquesta idea s'origina amb el fet que la major part de l'espai és essencialment un buit, sense mitjans perquè les ones sonores es propaguin. Però hi ha un cúmul de galàxies amb grans quantitats de gas que embolcallen els centenars o fins i tot milers de galàxies que hi ha al seu interior i que sí que proporcionen un mitjà perquè les ones sonores viatgin.
No és la primera vegada que la NASA fa aquest exercici de sonificació de dades astronòmiques. Al lloc web A Universe of Sound té una compilació de sons de l'espai.
