Així s'eliminaran els canvis d'hora a Europa (si els polítics es posen d'acord)

BarcelonaLa pandèmia va enterrar la modificació dels horaris entre les prioritats polítiques dels estats membres. Malgrat que el 2019 la Comissió Europea i el Parlament Europeu es van comprometre a establir zones horàries naturals al continent i posar fi als canvis d'hora a l'estiu i a l'hivern, tres anys després el projecte continua desat en un calaix. "Bloquejat, estancat", ha reconegut una representant de la Comissió Europea. Quan falten només uns dies per retardar una hora els rellotges i entrar a l'horari d'hivern, uns quants experts han tornat a plantejar la proposta d'ajustar els horaris a Europa.

Ha sigut en una jornada a Barcelona anomenada Time Use Week, en què han demanat als estats membres que decideixin quin horari volen tenir. "És frustrant. En molts estats ni tan sols hi ha hagut debat: no volen abordar el tema perquè és controvertit", ha lamentat Sophie Trampf, de la Comissió Europea. Les institucions europees apressen els estats perquè "són ells els que tenen la potestat per decidir quin fus horari volen", si el d'estiu o el d'hivern, ha recordat la representant, tot i que ha avisat que també caldrà "coordinació" dels països al Consell de la UE per no tenir uns fusos horaris "patchwork".

Per facilitar la decisió, aquests experts i activistes han preparat una proposta de zones horàries per situació geogràfica i un pla de transició per eliminar definitivament els canvis horaris l'octubre del 2023, d'aquí un any. Així, divideixen Europa en cinc grans zones horàries segons la situació geogràfica: la zona de les Açores (inclou Irlanda i Portugal), la zona de l'oest europeu (Espanya, França, el Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos), la zona d'Europa central (Alemanya, Itàlia, Suïssa, Polònia, Suècia i Dinamarca...), la zona de l'est europeu (inclou Finlàndia, Romania i Ucraïna, entre més) i la zona de Moscou (inclou Rússia).

Els canvis d'horari a Espanya

En termes pràctics, Espanya, que ara comparteix fus horari amb França i també amb Polònia, passaria a tenir el mateix horari que el Regne Unit i les Canàries. És a dir, una hora menys que ara, que tots els experts diuen que és antinatural. L'any 1940, el dictador Francisco Franco va canviar el fus horari espanyol per alinear-se amb el de l'Alemanya nazi de Hitler i el de la Itàlia de Mussolini, i res ha canviat des d'aleshores. Ara els experts plantegen assolir els nous fusos horaris en dos passos. D'entrada, que tots els països de la UE no executin el canvi d'horari a l'estiu i es quedin amb el d'hivern. Els països on la zona horària recomanada és la seva hora estàndard actual no haurien de fer res més, i els que no (entre els quals Espanya, però també Bèlgica, França, Grècia, Irlanda i Portugal) caldria que fessin un segon pas i retardar els rellotges per última vegada l'octubre de l'any vinent. Així és com tots els horaris quedarien ajustats a la zona horària que els correspon.

Segons els experts, no hi ha arguments per mantenir les zones horàries i els canvis d'hora actuals, perquè s'ha comprovat que "no hi ha efectes significatius en l'estalvi energètic". "Durant la Segona Guerra Mundial, Hitler i Franco van adoptar erròniament l'horari central europeu i això vol dir que estem una hora per davant de l'horari estàndard. Ara sabem que va ser un error, perquè els càlculs ens diuen que no estalviem energia", ha declarat Ticia Luengo, de l'Aliança Internacional pel Temps Natural. Un dels pocs estudis que hi ha és el de l'Institut per la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), que va concloure que cada família estalviava uns nou euros amb el canvi d'hora. El problema és que l'informe és del 2008 i ha quedat desfasat.

En canvi, Luengo ha enumerat els beneficis que suposarien els nous horaris: permetrien "gaudir de l'horari natural" i anar "d'acord amb el rellotge intern", cosa que "beneficiaria l'economia, la seguretat, l'educació i el benestar físic i emocional de les persones", així com el rendiment a la feina i a l'escola. Els experts han demanat sumar els joves al debat i fer campanyes de sensibilització sobre el tema.