Així vaig rescatar la meva filla de les bombes a Kíiv

BarcelonaParla mentre camina de pressa cap al banc. De fet, porta tot el dia fent encàrrecs. És dijous i fa menys de 48 hores que l'Óscar González, enginyer i empresari de 46 anys, ha tornat de la frontera amb Ucraïna. Hi va anar tan bon punt va saber del primer bombardeig, per treure'n la seva filla de 7 anys, la Sofia, que viu allà amb la seva mare, l'Elena. Ara que ja les té totes dues a casa, a Barcelona, en 12 hores torna a marxar cap allà. "Ara vaig a buscar la meva cunyada i la neboda i també l'exdona i la filla del meu millor amic. Si puc també trauré d'allà la mare del meu amic i la germana, i un parell d'amigues més". Vol explicar la seva història, però no pot perdre temps i ho fa mentre prepara tota una sèrie de tràmits. "No és cap història extraordinària", diu mentre fa cua al banc, i s'atura: "Em toca, perdona, necessito treure efectiu per al viatge de demà i comprar coses com menjar i roba d'abrigar per donar allà", es justifica. Quan finalment s'asseu, amb un cafè al davant, li surt tota la tensió acumulada en 60 hores de viatge d'anada i tornada. Ha rescatat la seva filla i la seva exparella i ara torna a buscar més familiars i amics

"Ha sigut duríssim", diu baixet amb la barbeta tremolosa. L'Óscar no va dubtar ni un moment quan va veure que els bombardejos es precipitaven. "Tenia programat un vol, com cada mes, per anar a visitar la meva filla, la Sofia, però el van cancel·lar, per això vaig pujar al cotxe i vaig marxar cap allà en aquell mateix moment, sense pensar-m'ho". La seva família viu a Kíiv, però no tenien transport per arribar fins a la frontera amb Polònia, per això l'Óscar va convèncer un veí d'elles. "Li vaig dir que carregués el cotxe de benzina i li vaig demanar, si us plau, que portés a la frontera l'Elena i la meva filla; a canvi, li vaig dir que també trauria d'Ucraïna la seva dona i la seva nena, la Svetlana i l'Ina, i les tindria a casa meva, en un lloc segur", explica. Hi va accedir. Així, mentre ell viatjava de Barcelona a la frontera amb Ucraïna (un viatge de 2.500 quilòmetres, 30 hores), el seu veí feia el trajecte de 680 quilòmetres de Kíiv a Krakovets, a la frontera, on es trobarien. "Ens anàvem enviant fotos per explicar-nos que ja estàvem més a prop", recorda mentre mostra les fotografies del seu telèfon.

"El trajecte d'ells era d'unes 8 o 9 hores en cotxe, però es va allargar gairebé tres dies perquè es van trobar cues interminables, d'hores -relata l'Óscar mentre remena el cafè-. També se'ls va acabar la benzina i es van haver de desviar cap a un petit poble, allunyat de la ruta principal, fins que van trobar combustible". La pitjor part per a elles encara no havia arribat. Quan estaven a 40 quilòmetres de la frontera, explica, es van quedar de nou sense benzina i sense possibilitat de trobar-ne. "Van sortir del cotxe i es van posar a caminar". Un dia sencer a peu.

Els ulls i l'esquena de l'Óscar també pateixen les conseqüències de tantes hores de tensió al volant. "Jo vaig fer tot el trajecte sense dormir; no podia, per la tensió. Vaig passar a base de cafès", diu mentre aixeca els braços cansats mobilitzant l'esquena des de la cadira. Com que va arribar abans que les quatre noies -l'endemà dels primers bombardejos-, va passar més de dos dies d'incertesa esperant-les a la frontera. "Al principi no hi havia ningú: érem com a molt 10 persones esperant familiars. Després van començar a arribar autobusos i autobusos des d'Ucraïna plens de persones, totes desconcertades; horrorós", continua. Mentre esperava es comunicava amb elles per mòbil i, per matar el temps i els pensaments, diu, l'Óscar es va oferir per transportar alguns dels refugiats fins als pobles més propers.

És incapaç de descriure, encara, com va ser el moment del retrobament. "Un alleugeriment enorme, però no només això. No t'ho sé descriure amb paraules", diu amb llàgrimes als ulls. Durant el camí de tornada amb les dues dones i les dues nenes (de 6 i 7 anys) al cotxe, explica que van parlar més del que farien a Barcelona que del que passava a Ucraïna. "La Sofia es va portar com una valenta. És increïble com de forta s'ha mostrat. Encara no hem parlat de com se sent; ella no ha tret el tema i no la volem pressionar. Durant els bombardejos la seva mare em va dir que estava molt espantada. D'aquí uns dies, suposo, començarà a xerrar o nosaltres li preguntarem com està", diu aquest pare. "En el fons som uns privilegiats perquè hem pogut sortir d'allà i jo, de moment, tinc els recursos econòmics per pujar i baixar a buscar més gent encara. Què passa amb la gent que no pot?", confessa l'Óscar, que explica que la seva família a Barcelona i a Alacant s'ha ofert a acollir la resta de familiars i amics que l'Óscar aconsegueixi treure de la guerra.

Un rescat inacabat

Un dia i mig de descans i torna a la carretera. Ara amb l'experiència i la seguretat, diu, d'haver-ho fet abans. Mentre relata la seva història fa una parada per trucar al seu millor amic, el Ruslan, que continua a Kíiv. "Hola, amic, just acabem de sortir del refugi, estem tots bé", diu el Ruslan a través de l'altaveu. "He aconseguit que l'exdona i la filla del Ruslan, la Victoria i l'Eva, vagin a l'estació i agafin un tren. Ara també li diré a la meva cunyada, la Sveta, que agafi un tren en la mateixa direcció amb la seva nena i així les recolliré a totes. Potser haurem d'esperar-les un o dos dies, però no passa res", explica amb la vista fixada al mòbil, mentre tecleja un missatge a una d'elles, per coordinar-les. Porta un cotxe de set places, però avança que si cal, hi entrarà més gent: "Només faltaria. Estic intentant que la mare i la germana del Ruslan i un parell d'amigues meves també agafin un tren, les vull treure a totes si pot ser en un sol viatge".

Si ho aconsegueix, ell sol haurà tret 12 dones del malson de les bombes. "A tothom qui pugui, el trauré d'allà", insisteix. "Estic intentant que alguns amics que també són empresaris m'ajudin a llogar un parell d'autobusos amb conductor", explica. Si ho aconsegueix, quan torni d'aquest segon viatge vol fer córrer la veu entre els familiars dels seus amics.

Deu dies després de les primeres bombes a Ucraïna, ara la Sofia planeja uns dies de descans amb la seva mare a casa de l'àvia paterna, a Alacant. "Està contenta perquè veurà els seus cosins, que no els veu des de l'estiu passat", diu l'Óscar amb un somriure tímid. Mentrestant, ell seguirà fent viatges per treure família i amics de sota les bombes.