Així estan les posicions a Europa en el debat sobre el certificat de vacunació

Brussel·lesEls països de la Unió Europa s'han donat tres mesos per enllestir els detalls tècnics d'un certificat de vacunació que pugui estar en marxa a l'estiu. Així és com estan les posicions en aquest debat que tot just comença:

La pressió del turisme i la necessitat de desconfinar

Amb les fronteres internes de la Unió Europea obertes només als viatges essencials, els països que depenen més de l’arribada de turistes temen perdre del tot la temporada d’estiu. Per això, un dels primers governs que van posar sobre la taula la necessitat de crear un passaport de vacunació va ser el grec. Ràpidament s’hi va sumar Xipre, i també Itàlia i Espanya, tot i que des d’un enfocament molt més prudent. Des d’Atenes i Nicòsia es fa lobi des de finals de l’any passat per establir directament un passaport d’immunitat, és a dir, un document que permeti facilitar l’entrada i la sortida de persones al país, com també la participació en activitats socials. De fet, el govern hel·lènic ja ha tancat un acord bilateral amb Israel per obrir les portes als seus turistes i està en negociacions amb el Regne Unit. Aquest grup de països aposten directament per donar funcions de passaport al certificat. És a dir, que serveixi per lliurar de restriccions d’entrada o sortida les persones vacunades. L’han activat fins i tot quan encara no està del tot clar si una persona vacunada deixa de contagiar. Però no són els únics. D’altres, com Dinamarca, Islàndia i Polònia, ja han anunciat que tiren endavant amb els seus propis certificats, empesos per la necessitat de començar a desconfinar. En societats com les nòrdiques, on el debat sobre les llibertats individuals té un fort pes polític i social, és urgent començar a alleugerir restriccions.

Els escèptics per les incògnites i les conseqüències

Davant les pressions dels països més dependents del turisme, hi ha un fort grup d’escèptics que consideren que encara és un debat prematur. França, Alemanya i també els Països Baixos rebutgen per ara la idea d’un passaport de vacunació per les incògnites científiques que encara queden per resoldre. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va fer referència dijous als primers estudis a Israel, on ja s’ha vacunat un percentatge molt significatiu de la població. Els estudis apuntarien que un cop rebudes les dues dosis de Pfizer/BioNTech la transmissió del virus es redueix significativament. Tot i això, encara no n’hi ha la certesa. La claredat anirà arribant a mesura que es vagi vacunant més gent, i per això des del govern neerlandès, per exemple, insisteixen que encara és massa aviat per posar-ho en marxa. A més, tampoc se sap encara fins a quin punt les vacunes actuals són efectives davant les noves variants del virus, o si poden sorgir-ne de noves d’aquí a l’estiu. Les farmacèutiques, però, asseguren que estan preparades per actualitzar les vacunes si cal, i afirmen que les seves vacunes ja demostren efectivitat. A part dels interrogants mencionats, aquests països també posen en relleu les qüestions de tipus legal i ètic d’aquest mecanisme. Recorden que fins que no s’hagi immunitzat prou persones pot ser una mesura discriminatòria per als que no hagin tingut l’oportunitat de rebre la vacuna.

Primer el certificat, després el passaport

En un punt intermedi hi ha les institucions europees i països com Espanya i Itàlia. Són partidaris de crear un certificat de vacunació (tal com es va acordar dijous en cimera europea) i creuen que cal estudiar l’aplicació del passaport però no per posar-lo en marxa de manera immediata. Per ara el consens està en continuar els treballs tècnics que permetin la creació d’aquest certificat digital (ja hi ha empreses com Google involucrades). Des d’Espanya s’insisteix que el més adequat és abordar el debat en dues fases. Que primer es tingui a punt el certificat i que després, un cop es dissipin les incògnites epidemiològiques i s’avanci en la campanya de vacunació, serà més senzill decidir amb celeritat quina aplicació pràctica donar-li. D’entrada, però, fonts diplomàtiques diuen que no es tractarà d’un passaport excloent. És a dir, que no implicarà que les persones que no el tinguin no puguin viatjar o no tinguin accés a certs esdeveniments, sinó que es convertiria en una alternativa a les proves que ja existeixen, com ara PCRs o proves d’antígens. Tot i això, aquesta és la part més espinosa, perquè és la que genera més dubtes de caràcter legal o de privacitat, i per això encara no hi ha consens entre tots els governs. La CE s’ha donat tres mesos per concloure els detalls tècnics del certificat i també per anar aplanant el camí per resoldre el debat polític i trobar el consens abans que comenci la temporada turística d’estiu.