Hospitals a mida en una setmana

BarcelonaLlits que arriben al límit del temps des de Madrid o des de Guadalajara. Un sospir d’alleujament. I tothom s’arromanga: sanitaris, bombers, treballadors municipals... Toca descarregar-los i portar-los a lloc. Mampares per separar mòduls de llits que s’han aconseguit en temps rècord gràcies a un contacte de Fira. Piques per rentar-se les mans a prop dels pacients. I un punt clau: el dipòsit d’oxigen i totes les canalitzacions de coure per permetre que cada llit tingui la seva pròpia sortida d’aire. I, també, quatre endolls d’electricitat per a cada pacient. I un grup electrogen a l’exterior, preparat per si fallés tot. En una setmana ja sembla impossible que en aquestes pistes es jugués a bàsquet o a hoquei fa només un mes. Totes les extensions dels quatre centres de referència de Barcelona previstes pel projecte Pavelló Salut del Consorci Sanitari, on hi ha l’Ajuntament i el Govern, ja estan operatives.

Per aconseguir-ho, ha calgut optimitzar al màxim els recursos dels hospitals, que com a pas previ ja havien aprofitat cada metre quadrat dels seus edificis per a pacients de covid-19 i per tancar tota l’activitat no urgent i reconvertir els espais per fer front al coronavirus. S’ha treballat 24 hores al dia. A les ordres dels responsables d’infraestructures dels centres i dels enginyers de Bombers de Barcelona, convertits en una mena de caps d’obres. Els gerents de districte s’han erigit en una mena de Google dedicat a buscar tot el que fes falta. Els bombers han destinat efectius tant al disseny de les instal·lacions com a la mà d’obra. Metges Sense Fronteres hi ha aportat l’expertesa a l’hora de dissenyar els circuits de net i brut per separar les parts on hi ha pacients de les que queden lliures de virus. I les mateixes entitats esportives hi han sumat mans i coneixement de l’espai.

“Nosaltres enviem l’equip de validadors als espais, tant a poliesportius com a hotels, per verificar que està tot a punt per assumir el nou ús”, explica Clara Latorre, cap de guàrdia de Bombers, que aquests dies segueix el desplegament des de l’oficina tècnica que s’ha instal·lat al parc sanitari Pere Virgili.

Vall d’Hebron

El dilluns 23 de març es decidia convertir el Poliesportiu Olímpic de la Vall d’Hebron en un hospital de campanya i aquell mateix diumenge la nova instal·lació ja acollia els primers pacients. D’entrada amb llits d’hotel, que es van anar substituint per llits sanitaris a mesura que n’anaven arribant. Primer va obrir amb 22 places. Mentre metges i infermeres ja feien el seguiment dels primers malalts, darrere de les mampares els operaris continuaven habilitant més places: fins a 132. L’hospital va viure el pic més fort de pacients de covid-19 entre els dies 30 i 31 de març, com recorda Sonia Cortés, directora de recursos econòmics de l’hospital i coordinadora logística del pavelló. Per això, era important tenir l’extensió tan aviat com fos possible en marxa. Ara suma sis unitats extra de 22 llits cadascuna.

El centre ja havia guanyat places per a pacients crítics a l’espai de l’antiga UCI -que ara estava tancat-, a la unitat de reanimació -aprofitant que s’ha aturat tota l’activitat hospitalària no urgent- i a l’hospital de traumatologia, on encara es podrien afegir més places. Tot l’edifici va quedar convertit en un macrodispositiu covid-19. “No li veiem el límit, ja teníem prop de 700 llits ocupats per coronavirus”, explica Antonio Roman, director assistencial, que reconeix que la capacitat per atendre pacients crítics és el que els amoïna. La situació es pot complicar de nou en qualsevol moment, però ha donat certa treva. Tot i això, no es descarta haver de buscar més fórmules per créixer. De fet, la idea és poder recuperar de manera progressiva l’activitat de l’hospital quan la situació remeti i mantenir els dispositius preparats.

Sant Pau

“Ens deien que calien 40 llits aquí i no preguntàvem per a què. Només per quan. Hem transformat un hospital de dalt a baix en temps rècord”. Rubèn Moragues és director de serveis de l’Hospital de Sant Pau, el responsable, aquests dies, d’utilitzar cada espai lliure per guanyar llits. Quan van arribar les primeres notícies del coronavirus, es van preveure petites ampliacions d’urgència: vuit o deu llits extra. Després li van començar a veure les orelles al llop i es va decidir aprofitar els grans espais diàfans que té l’hospital per anar habilitant llits i reconvertir les sales d’espera. El següent pas va ser treure serveis que no eren covid-19 fora de l’hospital.

“S’ha aturat tot perquè puguem treballar, per evitar la saturació i, de moment, s’ha controlat, però hem tingut el col·lapse a dos carrers”, reconeix Moragues, que assegura que s’ha patit per la disponibilitat de respiradors però que no s’ha arribat al punt crític d’haver de triar entre pacients. I aquí, diu, ha sigut clau la feina assistencial de detectar clarament qui en requeria i on es portava cada pacient. També s’ha patit per la disponibilitat d’oxigen en un moment en què tothom volia comprar ampolles. Per això als pavellons es va apostar per posar-hi un dipòsit i canalitzacions per garantir el proveïment, però també escassejaven els cabalímetres per assegurar les sortides a cada llit. A Sant Pau, a més, han hagut de fer front a la falta d’efectius de neteja. Moltes treballadores s’han acollit als ERTO i alguns dies s’han viscut situacions complicades per falta de mans.

El pavelló, que va obrir el 5 d’abril, té capacitat per a un centenar de persones i s’ha fet adaptant les instal·lacions del CEM Guinardó. “Trobo a faltar veure la pista plena de nens i nenes jugant a bàsquet i hoquei, però no hi ha millor manera d’ocupar el pavelló que donar-lo a Sant Pau”, reconeix Fido Porcar, director del Martinenc, que es passa el dia amb un equip de voluntaris al peu del canó .

Hospital del Mar

El poliesportiu Claror Marítim s’ha pogut connectar físicament a l’Hospital del Mar amb una mena de túnel que permet el trasllat en llitera i sense necessitat d’ambulància: un trajecte d’un minut. El pavelló té dues seccions de 36 llits però per ara només ha fet falta activar-ne una, que es dedica a rehabilitació dels pacients que en necessiten i que, en alguns casos, poden aprofitar fins i tot les espatlleres de l’espai. “Arriben malalts que encara no s’han pogut aixecar del llit i que necessiten enfortir-se abans de poder rebre l’alta i reforçar la part respiratòria amb exercicis”, remarca Esther Duarte, cap de servei de medicina física i rehabilitació. Una de les primeres decisions de l’hospital, que va dissenyar un pla en vuit etapes, va ser dedicar tot l’edifici a covid-19 i desplaçar els altres serveis als espais de la planta baixa. Es va obrir la sala de reanimació per a crítics i es van accelerar els treballs per guanyar 70 llits a la segona planta, en un espai conegut com la Pradera perquè en la reforma prevista es volia passar dels microdespatxos dibuixats inicialment a espais diàfans.

“Hem assumit la situació veient el que passava a la Xina i Itàlia, vèiem que era molt probable que ens desbordés. Per això hem anat obrint etapes amb molta rapidesa”, explica David Iglesias, que coordina el nou espai. “Hem crescut de manera brutal i en molt poc temps, però això no es pot mantenir eternament”, afegeix Jordi Martínez, director d’innovació. El més complicat ha sigut trobar tot el material, des dels llits fins a les tauletes per als pacients. No es volien fer servir els llits dels hotels, perquè no eren elèctrics. En l’últim moment es va aconseguir comprar-ne a un proveïdor de Madrid. “Els bombers ja estaven embolicant matalassos amb plàstic pe tenir-los preparats i aïllats si els que havíem comprat no arribaven”, detalla Elisabet Izquierdo, coordinadora logística, que detalla que s’ha aprofitat un ascensor per entrar el material necessari i que, per separar la zona neta de la bruta, hi ha una finestreta on es fa l’intercanvi de carros, de manera que els de la part neta, quan porten menjar o material, no entren on hi ha els pacients. Tot ha sigut “dit i fet”, diu, i celebra que han aconseguit comprar 43 respiradors per a les extensions de crítics. Al pati, per si en algun moment escassejaven els equips de protecció, els bombers hi van instal·lar tres dipòsits per desinfectar els que ja hi havia, però no han sigut necessaris.

Hospital Clínic

La falta de poliesportius municipals pròxims a l’Hospital Clínic va portar a buscar vies diferents per habilitar la instal·lació provisional. Es va decidir transformar un hotel, en aquest cas el Catalonia Plaza, de la plaça Espanya, en un gran hospital de campanya. Abans, com explica el gerent del districte de l’Eixample, Joan Cambronero, s’havien explorat vies com el recinte de l’Escola Industrial. També es va intentar instal·lar un gran espai a la sala d’actes del mateix hotel, però la idea es va rebutjar perquè per guanyar unes 60 places s’havia de fer una obra complicada per garantir que la resta de l’hotel, on ja s’havien posat barreres físiques, mantenia les zones netes i brutes diferenciades. Es va escollir després la ubicació de l’INEFC, a Montjuïc, que va quedar a punt divendres i suma 252 llits.

“Aquí no tenim un hotel per a pacients que ja estan quasi d’alta, sinó un hotel medicalitzat que funciona com una extensió del Clínic”, explica Faust Feu, que ha coordinat el dispositiu. A l’hotel tot ha anat encara més ràpid: el primer dia en què es va fer efectiva la cessió ja s’hi van traslladar set malalts i es va començar a funcionar amb ampolles d’oxigen mentre es muntava el gran dipòsit i el circuit de canalitzacions, que ara abasteix dues plantes. Hi podria haver 200 places amb oxigen. “Hem de ser molt prudents en les previsions, sempre hi pot haver un repunt”, avisa Feu.