Així es buida de veïns el centre de Barcelona

BarcelonaÉs un d’aquells portals típics dels edificis de l'Eixample de Barcelona. Té una porta de ferro forjat, sostre alt i parets ornamentades. Ara, però, és ple de trastos: hi ha sacs de runa, barres de ferro i fins i tot una tassa de vàter a tocar de l'entrada. També hi ha pols arreu. Un rètol indica que l’ús de casc és obligatori i a la façana una gran pancarta anuncia la venda d’habitatges. Estan rehabilitant l'edifici.

El bloc té sis plantes i divuit pisos. Els obrers han picat les parets, han aixecat les rajoles del terra i han tret les portes dels habitatges. De tots menys de dos, que continuen intactes com estaven fa dècades. Dues veïnes hi continuen vivint tot i que l'edifici sencer està en obres. “Ara el soroll es pot aguantar, però abans era insuportable”, se'n queixa una, la senyora Núria, de 82 anys. L'altra llogatera té 74 anys.

Són les úniques veïnes que tenien un contracte de lloguer de renda antiga i no han volgut marxar, encara que admeten que les obres estan sent una tortura. No se’n refien. Tenen por que no les deixin tornar. Un promotor estranger va comprar el bloc, situat al carrer Provença, i aleshores van començar els problemes. La resta de veïns es van veure obligats a marxar perquè no els van renovar el contracte de lloguer.

“El pis més petit, de 53 m² i un dormitori, val 375.000 euros. I el més gran, de 137 m², 829.000 euros. Les obres s'acabaran a finals d'any”, explica una comercial per telèfon quan es truca al número d'informació que indica la pancarta de la façana.

Aquesta setmana s'ha fet el primer judici contra un veí de l'edifici conegut amb el nom de la Casa Orsola, també al centre de Barcelona. Es tracta d'una situació similar, però allà alguns inquilins s'han negat a marxar encara que tampoc els han renovat el contracte de lloguer. L’associació de veïns de la Dreta de l’Eixample assegura que no són casos aïllats, sinó una pràctica habitual. Per demostrar-ho recullen dades des del 2016 i han fet un inventari d'una quarantena d'edificis del barri que han estat rehabilitats els últims anys. Segons diuen, molts d'aquests habitatges s'han reconvertit en pisos de luxe que només estan a l'abast de butxaques estrangeres adinerades. "Així és com ens estan expulsant, als veïns del barri", es queixa l'arquitecte i president de l'associació, Jaume Artigues.

Aquesta periodista ha visitat un per un els gairebé quaranta edificis de l'inventari. En cap moment m'he identificat com a reportera. La realitat supera les dades recollides pels veïns. Hi ha situacions surrealistes. Aquest gràfic resumeix alguns casos.

Al portal les bústies encara tenen els noms dels veïns i algunes estan plenes de cartes. Al principal hi ha una residència de gent gran, i a la segona planta, un veí. La resta del bloc està buit. És fàcil adonar-se'n, perquè a la porta del pis de l'únic veí de l'escala hi ha penjats uns bonics adorns de Nadal. A la resta, un adhesiu diu “Stop Alarma”. El bloc també és a la Dreta de l'Eixample, a la Gran Via.

“Abans hi havia veïns a tots els pisos”, assegura l'únic llogater, el senyor Juan, que prefereix no estendre's en explicacions perquè no vol tenir problemes amb la propietat. Optimum Re Spain Socimi SA va comprar el bloc el desembre del 2015, segons ha pogut comprovar l'ARA al Registre de la Propietat. A partir de llavors no van renovar els contractes de lloguer als veïns. El senyor Juan era l'únic que en tenia un de renda antiga. "Em van oferir diners perquè també marxés perquè volen rehabilitar l'edifici", afirma. L'únic que li preocupa és que l'ascensor deixi de funcionar quan comencin les obres. Té 81 anys i no pot pujar per l'escala.

A la porta d'entrada del bloc de pisos del carrer Aragó 309, també hi ha un adhesiu que diu “Stop Alarma”. Eduardo del Pozo hi va viure fins al 31 de juliol del 2019, segons explica per telèfon. Pagava mil euros de lloguer per un pis de 90 metres quadrats, però en va haver de marxar perquè també una socimi, Optimum III Value-Added Residential, va adquirir l'edifici i no li va renovar el contracte. Més de tres anys i mig després el bloc continua buit. A l'immoble del costat, situat al carrer Bruc, 85, tampoc no hi ha veïns. La mateixa socimi el va comprar el febrer del 2017, segons dades del Registre de la Propietat que ha consultat l'ARA.

Optimum III Value-Added Residential també és propietària del bloc de pisos de l'avinguda Diagonal 343. Allà s’ha repetit la mateixa història. El Carles és l'últim veí que en va marxar, fa poques setmanes. Era propietari del bar Jofama, un històric establiment que era als baixos de l'edifici des de feia gairebé mig segle. Ara diversos obrers treballen traient runa del bloc de pisos. “Hi haurà 34 habitatges. Dos pisos de la planta baixa i els àtics tindran piscina. A més, hi haurà un gimnàs i un restaurant a les zones comunes. El pis més petit, de 69 m², val uns 550.000 euros. I el més gran, un àtic de 220 m², uns 2,6 milions”, explica per telèfon un comercial de la immobiliària que ven els pisos, que està especialitzada en habitatges de luxe.

La portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Carme Arcarazo, explica que la situació va començar a empitjorar després que el Partit Popular aprovés dos canvis legislatius a nivell estatal amb la crisi immobiliària. "D'una banda, es van donar avantatges fiscals a les socimis", destaca. El govern espanyol pretenia així que aquestes societats absorbissin els actius immobiliaris acumulats pels bancs després que molts propietaris no poguessin pagar les hipoteques. “També es va reformar la LAU [llei d'arrendaments urbans] perquè els contractes de lloguer fossin de tres anys. És a dir, es va posar una catifa vermella perquè vinguessin fons d'inversió a comprar blocs de pisos i n'expulsessin els veïns”, assegura.

Habitatges d'alt estànding

Carlos Almeida, director comercial d'obra nova de la consultora CBRE Residencial Espanya, aclareix que als pisos que s'estan rehabilitant a la Dreta de l'Eixmple no se’ls hauria d’anomenar de luxe, sinó d’“alt estànding”. “El luxe és quan el preu del metre quadrat supera els 10.000 o 15.000 euros i s'ofereixen serveis complementaris”, argumenta. Segons afirma, CBRE Residential España ha detectat que actualment s'estan fent cinc projectes d'alt estànding al barri.

L'Ajuntament de Barcelona va modificar el Pla General Metropolità el desembre del 2018 perquè tots els edificis que es rehabilitin o es construeixin a la ciutat tinguin l'obligació de destinar un 30% dels pisos a habitatges de protecció oficial. És a dir, de preus assequibles. Segons la tinent d’alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, aquesta és la millor mesura per combatre les promocions de pisos de luxe. “També cal una llei d’habitatge que acabi amb aquests preus prohibitius”, afegeix.

En canvi, el director general de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), Marc Torrent, assegura que la nova normativa municipal només ha servit perquè es redueixin les promocions de nova construcció i les rehabilitacions. La presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Sandra Bestraten, corrobora que ells també han notat una disminució d'aquest tipus de projectes. Amb tot, sospita que s'estan fent obres d'envergadura amb un simple “assabentat”. “Un assabentat és un document amb què informes l'Ajuntament, per exemple, que canviaràs les rajoles del lavabo. En canvi, així estan fent reformes de tot un habitatge, i això té un risc molt gran”, adverteix.

Incompliment de la normativa

Passejant per la Dreta de l'Eixample, l'ARA ha localitzat deu edificis en obres. Segons l'Ajuntament, sis d'aquestes promocions estan sent investigades per un possible incompliment de la normativa del 30%. A una li obriran un expedient perquè el promotor va demanar llicència d’obres menors per a cadascun dels pisos reformats en comptes de sol·licitar una llicència única de rehabilitació de tot l’edifici. Es tracta d'un bloc d'alt estànding situat a la cruïlla del passeig de Sant Joan i el carrer d'Ausiàs Marc. Tots els pisos ja estan venuts, segons ha pogut saber aquest diari.

Les obres de rehabilitació també s’estan acabant a la Casa Dolors Alesan, un edifici modernista que també és al passeig de Sant Joan, al número 110. Un operari dalt d’una bastida poleix la porta d’entrada, que és de fusta massissa. L'edifici té vint habitatges i només en queda un de disponible a la venda: té 78 m² i val 695.000 euros.

“Fa anys que bona part de l'oferta de les zones cèntriques de la ciutat està destinada a compradors estrangers. Abans hi havia molts russos. Ara predominen els nord-americans i els europeus”, explica Guifré Homedes, director general d'Amat Immobiliaris. De fet, molts anuncis i webs de venda d'aquests pisos estan directament en anglès. Barcelona té un gran atractiu internacional. Ocupa la sisena posició al rànquing que elabora la prestigiosa consultora Resonance. Això, sens dubte, té conseqüències.

El 2021 l'Eixample ja era el districte de la ciutat amb el preu més alt del metre quadrat, fins i tot per davant de Sarrià-Sant Gervasi, segons dades de l'APCE. Homedes afirma que un altre efecte és que han augmentat els lloguers de temporada. És a dir, contractes de lloguer que van dels 32 dies als onze mesos i que no estan regulats per la LAU. Els preus també estan pels núvols i és fàcil trobar-ne exemples.

El bloc de pisos del número 288 del carrer del Consell de Cent ha estat rehabilitat, encara que des de fora no sembla res de l'altre món. Al portal hi ha un sofà de color blanc i una taula d'oficina. Una dona amb accent alemany atén amablement aquesta periodista pensant que és una clienta potencial. “Tots els pisos que tenim són de lloguer. El més petit, de 48 m², val 3.500 euros al mes. I els més grans, de 80 m², 5.500 euros”, detalla mentre m'estén una targeta de visita. "El temps d'estada màxim és d'onze mesos, però el podem allargar sense problemes", afegeix.

Al passeig de Gràcia, els preus encara s’enfilen més. Els lloguers de temporada arriben als 16.000 euros al mes. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, creu que són lloguers turístics encoberts. "Són l'escletxa que alguns operadors han trobat perquè l'Ajuntament va posar límit al nombre de places turístiques", afirma. Però hi ha alguna manera de frenar aquesta espiral?

El catedràtic de dret civil de la Universitat Rovira i Virgili Sergio Nasarre aclareix que no hi ha solucions màgiques. Per exemple, explica que a Catalunya no seria possible aplicar la mesura que el govern del Canadà acaba d'aprovar i que prohibeix la compra d'habitatge als estrangers no residents durant els pròxims dos anys. Segons diu, va contra les normes comunitàries.

"A Alemanya els contractes de lloguer són indefinits, però el propietari pot embargar els béns a l'inquilí si no paga el primer mes", continua explicant. És a dir, no és or tot el que llueix. “Viena també es posa sovint com a model a seguir perquè el 60% de la població viu de lloguer social. Però fa cent anys que un mateix partit governa a l'Ajuntament perquè, ¿qui està disposat a votar contra el propietari dels pisos?”, afegeix.

La presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, opina que la llei hauria d'obligar a mantenir els antics llogaters quan es rehabilita un edifici. I el membre de la comissió d'economia territorial i urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya Miquel Morell afirma que el quid de la qüestió és que les administracions destinin més pressupost a habitatge protegit. “És un error delegar tota la responsabilitat al sector privat”, destaca.

Fa poc més d'un any que Alfonso Hidalgo es va comprar un pis al carrer de Consell de Cent. Ell és un dels nous veïns d'un edifici rehabilitat després que els antics llogaters n'haguessin de marxar perquè no els van renovar el contracte de lloguer. El pis li va costar gairebé dos milions d’euros. Amb tot, a principis de gener va haver de trucar a un camió cisterna per treure aigües residuals del portal. S'havia trencat una canonada. Diu que també ha tingut goteres a casa i problemes de males olors. El propietari de l'edifici era Optimum RE Spain, una de les socimis que tenene previst rehabilitar altres edificis a la Dreta de l'Eixample.