Així ha aconseguit l'Institut Antoni Torroja de Cervera tenir dos dels cinc millors expedients acadèmics de Catalunya
"El pal de paller és l'educació tradicional", reivindica la cap d'estudis
BarcelonaDels cinc millors expedients de la selectivitat 2019 a Catalunya, dos són alumnes del mateix institut. Un fet que és inèdit, i més encara si es té en compte la mida del centre: malgrat que fan classe en el gran edifici de l'antiga Universitat de Cervera, l'institut públic Antoni Torroja és força petit i té 300 alumnes. Aquest any el centre va presentar 32 alumnes a la selectivitat (tots els que havien cursat segon de batxillerat), i dos d'ells –l'Eduard Garrabou, amb un 9,9, i l'Arnau Noguera, amb un 9,8–han aconseguit ser al 'top 5' de Catalunya. Com s'ho ha fet, aquest institut, per aconseguir-ho?
Des de l'equip directiu ho tenen clar: "El pal de paller de l'institut és l'educació tradicional". La cap d'estudis del centre, Sílvia Pascual, explica a l'ARA que això no significa que no facin servir les noves tecnologies, i ho exemplifica dient que tenen bones dotacions d'ordinadors i pantalles, però assegura que, pel que fa al model d'aprenentatge, van "a contracorrent" del que es porta ara. "Som tradicionals? Potser sí, però en el bon sentit. No fem una educació només memorística, però tampoc seguim les noves modes. Donem valor a la classe magistral, seguint un procés d'explicació i teoria i després de demostració i pràctica", explica.
"Una vegada una mestra em va dir: «Però, teniu taules i cadires? I pissarra?» Ho deia com si fos una cosa antiquada, però a nosaltres ens funciona", reivindica la cap d'estudis. Ho corroboren els mateixos estudiants. Ahir, l'Eduard posava en valor que el seu institut "té un mètode tradicional d'aprenentatge", del qual se sentia "orgullós". "Tant de bo duri molts anys", assegurava.
De fet, el mètode de l'institut també passa per fer "bastants exàmens" i, segons diuen els alumnes, també força deures, com redaccions o exercicis de matemàtiques, per exemple, que pengen en un 'moodle'. "A primer i segon de batxillerat, al final de cada trimestre dediquem quatre dies només a fer exàmens, i durant el curs cada professor posa els exàmens que creu", explica.
Els estudiants agraeixen haver tingut professors que els "han ensenyat molt bé" i els han preparat a consciència per la selectivitat. Tenint en compte que és un model que es manté (gairebé) inalterable al llarg dels anys –cosa que rep la crítica de diversos col·lectius del sector educatiu–, a l'institut opten per fer fer als alumnes exàmens de mostra i, fins i tot, preguntes "més difícils", segons diu l'Eduard.
"Després dels exàmens finals fem un curset de selectivitat: els professors amplien el temari si no han tingut temps d'acabar i també repassem amb exàmens d'altres anys", apunta la Sílvia. Ells els dona sempre un consell: "Feu el que sabeu, perquè ho sabeu fer".
"No ho havíem vist mai abans"
Amb aquest consell al cap, l'Eduard i l'Arnau van fer els exàmens de la selectivitat. Les seves proves, gairebé perfectes, no van sorprendre els seus mestres. "Anaven junts a l'Escola Balmes i des de primària ja apuntaven maneres. No ho havíem vist mai abans", diu la Sílvia. Dos alumnes de 10 que no han tingut mai una relació de "competència", sinó que han tingut sempre una "relació saludable".
Ho confirma el mateix Eduard: "Hem fet camins paral·lels, hem anat junts des de sempre", i entre somriures explica que "no hi ha hagut competència" entre tots dos, tot i haver tret la mateixa nota a batxillerat i, si es compta també la fase específica, també la mateixa nota de la selectivitat. "Si hi havia dues matrícules a l'institut ja sabíem que una seria per a mi i l'altra per a ell".
La Sílvia diu que, a part d'ells dos, hi havia més alumnes a classe que destacaven. "Hem tingut una generació molt bona", admet la cap d'estudis. Per a ella, però, el més important és que siguin "bons estudiants i molt bones persones". "I ells dos són un 100% de tot: l'Arnau, per exemple, ajudava a fer matemàtiques els seus companys", recorda.
Els professors s'arremanguen
La Sílvia atribueix el mèrit a l'Eduard i l'Arnau, i també als altres estudiants que han tret notes boníssimes a la selectivitat i batxillerat. A tot Catalunya, 693 alumnes en total –406 noies i 287 nois– rebran la distinció del Govern perquè han tret una nota igual o superior a 9 a la fase general, i de l'Antoni Torroja hi aniran uns quatre alumnes. Però també vol trencar una llança a favor de tot l'equip docent. "Mai han mirat si feien una hora més", agraeix.
En aquest institut hi havia matriculats 32 alumnes de 2n de batxillerat, i això vol dir que el departament d'Educació els adjudica només una línia. Però com que "no és el mateix tenir 32 alumnes que 18 i 18", l'institut opta per fer dividir grups. "Ens organitzem i distribuïm nosaltres mateixos", afirma, encara que no tinguin la dotació de professors que els agradaria.