Els aiguats són més freqüents que fa unes dècades

BarcelonaQue el canvi climàtic ha fet pujar temperatura del mar en les últimes dècades és un fet incontestable, comprovat. A Catalunya tenim una excel·lent sèrie de dades que va començar fa més de 45 anys un dels herois silenciosos de la meteorologia catalana, Josep Pascual, un enginyer fill de pescadors que als anys 70 va decidir començar a mesurar periòdicament la temperatura de l’aigua a una milla de les illes Medes.

Aquest estiu, el 8 d’agost, l’aigua estava a 26,6 graus a l’Estartit, la temperatura més alta mai registrada per Josep Pascual en més de 45 anys d’observacions. Se superaven els 26,3 que es van registrar precisament l’any passat. De mitjana avui l’aigua està 1,3 graus més calenta que fa 45anys. Arran del devastador huracà Harvey que el 2017 va assolar Texas, el prestigiós climatòleg Michael E. Mann feia aquesta analogia: “Per cada mig grau que puja la temperatura del mar, augmenta un 3% la humitat a l’atmosfera. Més humitat es tradueix en potencial per a aiguats més importants”. Un mar més calent, doncs, suposa més combustible per als aiguats i tempestes, però per si sol no els explica.

Una setmana després de les devastadores inundacions del Baix Segura, les respostes sobre quina relació hi ha entre el canvi climàtic i el diluvi són les més buscades, però els experts asseguren que no és fàcil trobar-ne. Una de les persones que més en sap de riscos relacionats amb les pluges fortes és la catedràtica de física de l’atmosfera de la Universitat de Barcelona Maria Carmen Llasat, per a qui l’episodi dels últims dies que va afectar especialment Múrcia i el sud del País Valencià és probablement el més greu i extraordinari que hi hagi hagut en aquest segle a l’oest del Mediterrani. Caldria tirar fins a la tardor del 2000 per trobar-ne un de similar en extensió i quantitats de pluja, tot i que en aquell cas les inundacions van afectar zones menys poblades com el Matarranya i el tram baix de l’Ebre.

Aquests episodis són tan poc freqüents que calen molts anys de dades per poder determinar alguna tendència. “Hem tingut períodes en què gairebé cada any hi havia inundacions d’aquest tipus, als anys vuitanta per exemple; llavors ja es començava a parlar del canvi climàtic, però en canvi en dècades posteriors n’hi ha hagut molt pocs”, explica la doctora Llasat, per posar un exemple evident de fins a quin punt és difícil relacionar una cosa amb l’altra. No sembla casualitat que als anys vuitanta es repetissin aquestes situacions amb freqüència, però poden haver-hi altres motius. Estudis recents fan pensar que podrien estar vinculats amb canvis en l’alta estratosfera i en l’activitat del sol.

Aiguats més freqüents

És difícil, doncs, saber si l’escalfament global està fent que grans episodis d’inundacions siguin més freqüents, però ¿què passa amb els aiguats més locals que apareixen més sovint? Aquests sí que semblen estar-se fent més habituals. Fa tres anys un estudi de Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona va detectar que les pluges de més de 100 l/m( 2) en un sol dia havien augmentat un 45% a Catalunya. L’article comparava els episodis d’aquest estil que es van produir entre el 1950 i el 1981 amb els que hi va haver en el període 1982-2013. El resultat era que en els 31 últims anys hi havia hagut 222 aiguats d’aquest tipus, mentre que en el primer període només 153. L’estudi també revelava que el màxim nombre d’aquests episodis ja no arribaven entre el setembre i l’octubre, sinó sobretot al novembre.

Les simulacions que s’han fet a escala catalana sobre el clima del futur condueixen a resultats similars. Un estudi fet el 2011 per investigadors del Meteocat revelava que en diversos escenaris d’emissions augmentaria el nombre de dies amb precipitacions extremes superiors als 100 l/m( 2). Comparant dades del període de referència 1971-2000 amb projeccions per al conjunt del segle XXI, els resultats en alguns casos apunten que aquests dies de pluja abundant podrien arribar gairebé a doblar-se.

Rècords d’intensitat

¿I què passa si encara reduïm més l’escala i ens fixem en els aiguats més curts, en els xàfecs violents de mitja hora, una hora o dues hores? Fa uns dies el meteoròleg de l’Agència Espanyola de Meteorologia Sergi González publicava a la xarxa unes dades si més no significatives: tots els rècords d’intensitat de pluja en 10 minuts, en 20minuts, en mitja hora i fins a 6 hores de les estacions de l’Aemet daten de l’any passat. Es van produir en els aiguats de Vinaròs i d’Alpandeire, a Màlaga, amb pocs dies de diferència. A la capital del Baix Maestrat hi van descarregar 44,7 l/m( 2) en només 10minuts, un aiguat enorme, 103 en només mitja hora. “Els rècords són molt capritxosos”, diu Sergi González, que admet, però, que en els últims dos anys hi ha hagut pics d’intensitat de pluja molt especials.

Cal matisar que les dades d’intensitat de pluja només es tenen per a un bon nombre d’estacions des dels anys 90, amb l’aparició de les estacions automàtiques. Les dades a Catalunya també ens porten a resultats similars: l’aiguat més intens que ha registrat mai el Meteocat en mitja hora data del 2016, van ser 85 l/m( 2) en mitja hora que van caure a Cabrils, en les inundacions del 12 d’octubre d’aquell any. El segon més intens és de l’any passat, 76,8 l/m(2) al Raval de Barcelona en 30minuts. També aquí els dos aiguats més forts són molt recents.

Inundacions al Mediterrani, un fenomen recurrent

6-8 de novembre del 1982

Greus inundacions al Pirineu que van deixar 556 l/m( 2 )a la Molina, 423 en 24 hores. Molts rius es van desbordar i el poble de Pont de Bar va desaparèixer.

13 d’octubre del 1986

El conegut com a aiguat de Sant Eduard va ser un aiguat més local, però va provocar el que encara és el rècord de precipitació en unsol dia a Catalunya: 430l/m( 2) a Cadaqués.

1-5 d’octubre del 1987

Un episodi de 5 dies va deixar més de 300 l/m( 2) en diferents punts de la costa catalana. Van morir sis persones i les pèrdues es van estimar en 1.000 milions de pessetes.

9-11 d’octubre del 1994

Deu persones van morir en unes inundacions molt extenses que van afectar conques com la del Francolí, el Llobregat i el Besòs. A Alforja hi van caure fins a 424l/m2.

10 de juny del 2000

Un aiguat més local que va deixar més de 250 l/m( 2) en poques hores a Collbató i 100 en només una hora a Montserrat. Cinc persones van perdre la vida.

22 i 23 d’octubre del 2000

Greus inundacions a la conca del Matarranya i al tram baix de l’Ebre. Van caure 511l/m( 2) a Morella i 438 a Mas de Barberans

2 de novembre del 2015

El desbordament del riu Sió va provocar la mort de quatre persones en una residència de gent gran d’Agramunt. A Pujalt van caure 146 l/m( 2) en un sol dia.

12 d’octubre del 2016

Inundacions força locals al Maresme que van deixar 220 l/m( 2) en menys de quatre hores a Cabrils i també més de 200 a Vilassar de Mar.

9 d’octubre del 2018

Un aiguat de més de 250l/m( 2) en poques hores a Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) va provocar el desbordament de torrents i la mort de 10 persones.

19 d’octubre del 2018

L’aiguat més intens que s’hagi registrat com a mínim des dels anys 90 en tot l’Estat. Vinaròs va recollir 159l/m( 2) en una sola hora.