"Ho hem perdut tot"

AlcanarSurt el sol, però els veïns de les Cases d'Alcanar no s'han despertat del malson. A primera hora d'aquest dijous encara es podien veure els estralls de la tromba d'aigua del dia anterior: oliveres i arbres arrancats pel carrer, fang, parets tombades, vidres trencats, electrodomèstics, mobles, pertinences personals i cotxes arremolinats. Sense poder dormir, a les 8 del matí tothom s'ha afanyat a netejar cases, magatzems i negocis, que alguns ja donen per perduts.

Maria Àngeles Rotllant, la gerent de la Carnisseria de l'Àngel situada al carrer Trafalgar, un dels llocs més afectats per l'aiguat, diu amb veu tremolosa que no sap si podrà tornar a obrir: "La pressió de l'aigua va trencar els vidres i va inundar tota la botiga. Taulell, neveres, congeladors. Tot està perdut". La ferum de la carn podrida se sent des del carrer. "L'asseguradora m'ha dit que no puc tocar res fins que no vinguin ells. M'han explicat que he de demanar un crèdit per pagar tots els desperfectes i que després ja veurem si m'ho pagaran. Dona molta impotència, perquè és el pilar econòmic de la meua família", diu.

El passeig marítim s'ha despertat amb el soroll de la maquinària pesant que treu els cotxes arrossegats i el fang que ho ha inundat tot. A la primera casa, ubicada al costat del final del barranc de Sant Jaume, no hi queda res. Hi vivia un home de 92 anys que va ser rescatat quan l'aigua li arribava per damunt de la cintura. De bon matí, el seu fill Vicent Aubà està traient l'aigua i el fang de la casa. "No sé ni com estic netejant. És tot un desastre. L'únic que s'ha salvat és la tele, que està penjada a més d'un metre i mig d'alçada", relata.

Del restaurant del costat, el Racó del Port, tampoc se'n pot rescatar gaire cosa. "Sempre ens havien dit que el poble no podia inundar-se perquè estem protegits per la serra del Montsià. Però ha sigut al revés", explica la propietària, Rosa Maria Sancho. A l'espera del peritatge, encara no saben quina serà la factura de l'aiguat, però només cal donar una ullada per veure que el terra del parquet està bombat, la cuina inundada, la terrassa destruïda i moltes de les cadires i les taules han anat a parar dins del mar.

"Com una pel·lícula"

Entre llàgrimes, mentre treu l'aigua del seu magatzem, Maria Rosa Reverter diu que això no s'havia vist mai. "A la meua tia de 80 anys la van haver de treure els Bombers de casa. Estava incomunicada i el seu fill no va poder fer-hi res". Amb la por encara al cos, la Maria Rosa explica que en qüestió de cinc minuts l'aigua va baixar amb molta força pel carrer i va arribar a gairebé un metre d'alçada.

La perruqueria Raffel Pagès del passeig marítim de les Cases d'Alcanar ha quedat de color marró. La seva propietària, Maribel Escala, assenyala tota l'aigua que queda per treure: "Vam poder fugir, però l'aigua ho va inundar tot. Pareixia una pel·lícula. El pitjor va passar a casa. A la meua mare i al meu fill els van haver de treure. Veient com ha quedat la casa, a la perruqueria no li ha passat res", es resigna.

"Les imatges parlen per si soles. Tot està destrossat. No sé què dir ni com explicar-ho. L'aigua ho ha arrasat tot", explica Lluís Antonio Villaroya, un veí que s'ha quedat amb totes les pertinences al carrer, sota una capa de fang.

Enmig del panorama desolador, des del primer moment la solidaritat ha arrossegat tothom a ajudar els afectats. No hi ha ningú amb les mans lliures, tothom fa feina. Però mentre estan intentant sortir d'aquesta catàstrofe, els veïns de les Cases d'Alcanar no poden deixar de pensar quan serà el pròxim cop que els carrers quedaran, un altre cop, inundats per un fort aiguat.