Un aiguat excepcional que va deixar poc temps de reacció

BarcelonaLa combinació d'una bossa d'aire fred a les capes altes de l'atmosfera, vents humits en superfície i un mar encara prou calent feia pensar que aquest dimarts es donaven tots els ingredients perquè en algun lloc o altre les pluges fossin fortes i fessin mal. Tot i això, costa de pair que avançat el segle XXI ens hàgim trobat amb una torrentada sobtada que provoqui una desena de víctimes mortals. Quines han pogut ser les claus del desastre?

Cels Garcia, professor de geografia física de la UIB, és molt sincer en admetre que si abans-d'ahir al matí li haguessin preguntat per cinc zones de Mallorca que tenien un perill especial de patir un episodi tan greu com aquest no hauria citat el torrent de Sant Llorenç. "Hi hauria arribat si hi haguéssim aprofundit, però en un primer moment hauria citat altres zones inundables més poblades i més pròximes a Palma, on hi viu més gent i el perill és més gran”. Garcia aclareix, però, que qualsevol que ho vulgui pot entrar per internet al visor de zones inundables de Mallorca, i veurà que mig poble de Sant Llorenç està dins d'aquesta categoria.

Hi ha característiques que fan de Sant Llorenç des Cardassar un lloc perillós en cas de riuades. A Sant Llorenç s'hi troben dos torrents, el torrent de ses Planes i el torrent de sa Blanquera. Entre tots dos formen una conca petita, d'uns 35 quilòmetres quadrats, però, segons Cels Garcia, cal tenir molt en compte que és una conca amb desnivells importants, on ràpidament es passa d'una altitud d'uns 400 metres a altituds de menys de 100. Això fa que quan plou fort l'aigua baixi amb molta rapidesa i amb fúria.

Si tenim en compte que en quatre hores van ploure més de 180 l/m2 en aquesta conca, això vol dir que el Torrent va haver d'absorbir en aquest temps més de 6.000.000 de metres cúbics d'aigua que, si van baixar en 5 hores, van generar un cabal mitjà en aquest temps de 350 m3/s. És un estimació que ajuda a entendre la brutalitat de l'aiguat. Segons dades d'un observador del poble, difoses per IB3 i TV3, a Sant Llorenç es van arribar a acumular 257 l/m(2). La dada es va mesurar amb un pluviòmetre manual que va sobreeixir. L'estació automàtica que l'Aemet té a la Colònia de Sant Pere, a uns 14 quilòmetres de Sant Llorenç, va arribar a acumular 205 l/m(2 )en només 4 hores, 233 en tot el dia.

Falsa seguretat

Cels Garcia explica que després de les riuades de finals dels vuitanta en molts punts de Mallorca es van construir canalitzacions de les rieres, calaixos de formigó que segons ell donen una sensació de falsa seguretat, perquè quan la riera creix sobtadament s'eixampla igualment cap al que s'anomena plana d'inundació, i si aquesta plana d'inundació és asfalt, carrers, cotxes i cases, l'aigua no s'absorbeix i la violència de la torrentada augmenta.

Si les intervencions que es van fer als anys 90 no serveixen de gran cosa, què es pot fer per evitar un altre episodi així? La resposta és difícil, perquè o bé s'abandonen les parts dels pobles que són zones inundables, o bé es dissenya un sistema d'avisos realment eficient i molt immediat. Segons Cels Garcia, vivim una època en què tothom mira els radars de pluja amb el mòbil, tothom està connectat al minut i això s'ha d'aprofitar.

No fa tant que a Catalunya vam tenir un aiguat de característiques similars al d'aquest dimarts. El 12 d'octubre del 2016 una forta i persistent tempesta va deixar 220 l/m(2 )en 4 hores a Cabrils, i més de 200 a Vilassar, un aiguat bastant similar pel que fa a quantitats i intensitat. Un precedent similar per conseqüències i context va ser la riuada que el 2 de novembre del 2015 va provocar la mort de quatre persones grans a Agramunt, després que es desbordés el riu Sió sobtadament.