Un hort capaç de capturar fins a 30 vegades més CO2 a l'any

BarcelonaUna finca abandonada s'ha erigit en laboratori per assajar la resposta que pot donar l'agricultura a les nefastes conseqüències de l'escalfament global, que ja són inevitables segons han certificat els científics de l'ONU. El que proposa l'agricultura regenerativa –així és com s'ha anomenat el model que per primer cop s'ha estudiat a Catalunya– és aplicar tècniques per recuperar la qualitat del sòl de manera natural (sense fertilitzants químics). El benefici va molt més enllà de la necessària transformació del model alimentari: els investigadors que fa tres anys que treballen a Planeses (Garrotxa) han constatat que el sòl viu i fèrtil d'un hort regeneratiu "emmagatzema unes 30 vegades més carboni atmosfèric que un de convencional".

La clau de l'experiment és alimentar la terra: garantint-li fertilitzant a través de recursos naturals com els excrements d'animals o la matèria orgànica de l'hort mateix i aconseguir, de retruc, una millor retenció d'aigua. La finca abandonada de la Garrotxa on s'ha desplegat el projecte ha aconseguit que en tres anys es dupliqui la matèria orgànica del sòl i que la capacitat de retenir aigua creixi entre un 15% i un 20%. "El sòl és el combustible per fer treballar al màxim el sistema, i d'això en dependrà la collita futura", insisteix Marc Garcia, el coordinador del projecte Polyfarming desplegat pel CREAF i cofinançat per la Comissió Europea a través del programa Life.

Un sòl que és capaç de retenir més l'aigua pot suavitzar els efectes de les inundacions i l'erosió en cas de fortes pluges. Alhora, aquesta capacitat també pot ajudar els cultius a suportar "condicions àrides severes, com les sequeres que cada cop seran més freqüents al Mediterrani pel canvi climàtic", afegeix Maria Josep Broncano, tècnica del CREAF en el projecte.

El model regeneratiu aconsegueix convertir una activitat emissora de gasos d'efecte hivernacle com l'agricultura –que suposa el 12% de tot el que s'emet a Catalunya– en una activitat que mitiga aquest impacte climàtic, celebren els impulsors de Polyfarming amb els resultats obtinguts a la finca experimental. La solució s'estén també a les pastures, que, gestionades amb animals pasturant-hi, segresten tres cops més carboni a l'any que si no es gestionen, segons els resultats observats.

A Planeses s'hi ha volgut "integrar-ho tot" per demostrar que l'equilibri animal-planta és la clau del model regeneratiu, explica Javier Retana, també membre de l'equip del CREAF que subratlla així la singularitat de l'experiment de Planeses. A la finca s'ha treballat alhora en l'hort i les pastures, a través de corrals mòbils que han permès que animals com vaques, conills i gallines pasturin cada dia en una parcel·la diferent.

"No es tracta de tornar enrere, sinó només en allò que és beneficiós", recalca Retana. Per exemple, en el model regeneratiu la terra no es llaura i no es deixa el sòl despullat o sense coberta, ni tampoc s'utilitzen químics. Pel que fa a les emissions, el model les redueix un 40% gràcies a la no utilització de fertilitzants i també gràcies al fet que a la finca no es recorre pràcticament a maquinària pesant.

Una resposta al despoblament

A Planeses s'ha passat de l'abandonament rural a aconseguir la viabilitat d'una finca que ara té activitat agrícola i ramadera. "Allà el model convencional no hi hauria resultat rendible", destaca Garcia, que afegeix que en pocs anys ja hi ha vuit persones que hi treballen. El problema d'engegar un projecte així, si de cas, és la inversió inicial que requereix la recuperació de la terra, però aquí és on ha d'entrar en joc l'administració, subratlla Retana. "La Unió Europea ho està potenciant molt tot i les ajudes encara han d'acabar d'arribar", afegeix l'investigador, que defensa que l'esforç inicial està demostrat que val la pena.

"Hem perdut medi rural i no ens ho podem permetre. O ho recuperem o no tenim futur", vaticina categòric Retana. Potenciar un model beneficiós mediambientalment és, en aquest cas, també una oportunitat per atraure gent jove a l'agricultura i la ramaderia, fer que siguin de debò una sortida professional i combatre el despoblament rural creixent.

L'experiència de Polyfarming ha quedat recollida en un manual amb el qual els investigadors confien resoldre dubtes i animar a replicar-lo en altres indrets d'Espanya i Europa. De moment, hi ha interès a Extremadura, Euskadi i la zona de l'Arieja.