El covid agreuja en 180 milions el dèficit històric de metro i bus a Barcelona
Les validacions cauen un 47% en un any i TMB reclama un fons de rescat per al 2021
BarcelonaEl covid ha obert una ferida profunda en el sistema de transport públic de Barcelona. Primer amb el confinament total, que va reduir la demanda a nivells baixíssims –va caure un 91,4% a l'abril– i després amb les reticències que encara tenen molts usuaris de viatjar amb metro i bus i les noves restriccions lligades a l'empitjorament de la situació epidèmica. Actualment hi ha un 48,4% menys de validacions al transport públic que abans de la pandèmia, i la davallada acumulada des del principi de l'any és del 47,4%. O el que és e mateix uns 269 milions de validacions menys fins al novembre. I això, òbviament, té una traducció econòmica que, segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), és encara més dura que la de viatgers, perquè els bitllets que més s'han deixat de comprar són els que donen més marge al sistema, com el bitllet senzill i els que estan pensats per al turisme, i perquè també han calgut inversions per fer front a la pandèmia com les mampares als autobusos i les desinfeccions.
En total, el forat que s'associa al covid-19 és de 261,6 milions d'euros, que es calcula que es podran reduir en 82 milions gràcies a actuacions com la millora en la gestió i l'ajornament de projectes previstos. Tot i així, la ferida només a TMB serà de 179,3 milions en un servei que arrossega una situació històrica de dèficit. I per al conjunt de serveis integrats a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) el forat ascendeix a 442 milions el 2020 i es preveu que arribi als 308 milions el 2021: en total, 750 milions d'euros, I avui mateix, l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, demanava congelar les tarifes de cara a l'any que ve per atendre la situació de crisi dels ciutadans.
![Una andana del metro de Barcelona amb poca afluència de viatgers en una imatge d’arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La presidenta de TMB, Rosa Alarcón, ha assegurat avui en la presentació del balanç anual que confiaven que els diferents fons que hauran d'arribar a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per pal·liar la crisi, sumats a les accions d'estalvi que s'han fet, podran tapar aquest forat, però ha remarcat que la situació no milloraria d'un dia per l'altre amb el canvi d'any i que, per tant, també s'hauria d'activar un fons per al transport públic per al 2021. Una demanda que ha dirigit al govern de l'Estat. De fet, treballen amb la previsió d'una recuperació progressiva de la demanda durant l'any que ve, per arribar al 90% al desembre, però la mitjana anual serà del 80% i la recuperació de la normalitat se situa ja al 2022.
"Aquest ha sigut l'any del covid", ha resumit Alarcón el 2020, un any en què la previsió de TMB era que l'increment d'ús, del 5,1% al febrer, permetria reduir l'aportació de les administracions públiques, amb un pressupost aprovat de 598 milions. Però a partir del març la pandèmia ho va canviar tot, fins al punt que la caiguda d'ús acumulada fins al novembre era del 47%. Una davallada que es nota una mica més al metro (-47,4%) que als autobusos (-46,28%). Tot i que a la fase més dura de la pandèmia era a la inversa.
Segons Alarcón, el transport públic ja s'ha adaptat a la situació de pandèmia i és un espai segur, però té "el gran repte" de canviar la percepció dels usuaris, d'aconseguir que hi perdin la por. La part no psicològica s'ha aconseguit, assegura, amb mesures com tenir el 100% de la flota de bus circulant o augmentar el nombre de metros circulant en hora punta de manera inèdita: a la L5 a l'hora forta del matí hi ha ara 36 trens.
La porta de la UE
Per fer front a la complicada situació financera lligada al covid, amb un forat de més de 179 milions, TMB assegura que no preveu trucar a la porta ni de l'Ajuntament, ni de la Generalitat, ni de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. "La primera porta és la de la Unió Europea", assegura Gerardo Lertxundi, conseller delegat de l'empresa. Confien en els fons autonòmics i els fons locals adreçats específicament al transport i, també, en la presentació de projectes, com el de la flota verda de busos, que puguin rebre una part dels 140.000 milions d'euros que pertoquen a l'Estat dels Fons de Recuperació Next Generation EU (NGEU). També confien en l'aprovació dels pressupostos estatals, que preveuen un augment de 40 milions al sistema de transport.
Per a l'empresa, la pandèmia també deixa bones notícies com haver accelerat projectes pendents com la possibilita de comprar amb el mòbil el bitllet senzill als autobusos a través d'un codi QR.
