S'atenen el doble de víctimes d'agressions sexuals en grup a Barcelona que el 2019

BarcelonaEn els últims deu mesos, almenys 56 dones han patit una agressió sexual en grup a Barcelona. Aquests atacs múltiples representen el 17% de les urgències per violència sexual que arriben a l'Hospital Clínic, el centre de referència en l'atenció a aquestes víctimes a la ciutat. Les agressions amb més d'un autor s'han duplicat respecte al 2019, quan representaven el 6,5% dels casos, i també han crescut respecte al 2020, quan en suposaven el 10%. Aquesta tendència a l'alça preocupa als professionals de l'hospital, que asseguren que es cometen contra dones de qualsevol edat, si bé la majoria de les víctimes que s'assisteixen tenen menys de 40 anys.

Per trams d'edat, un 15,4% de les noies de 16 i 17 anys ateses expliquen que han sigut víctimes d'una agressió en grup; unes xifres similars a les del col·lectiu de 19 a 25 anys (15,3%) i de 26 a 40 anys (15%). A partir dels 41 anys el percentatge cau a la meitat, fins a un 7%, però els casos tampoc no desapareixen. Molts ni tan sols es coneixen i molt menys queden registrats. Amb tot, segons un informe del ministeri de l'Interior, s'estima que a Catalunya es posa una denúncia cada 16 dies per abusos sexuals en grup i una gairebé cada 12 dies per agressions sexuals múltiples. En conjunt, més de 200 cada any.

La psiquiatra Lluïsa Garcia, presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, ha afirmat que aquest augment de violacions en grup mereix un abordatge específic i ha plantejat que el cas de la Manada va assentar un precedent. El tractament mediàtic dels casos més greus pot generar un "efecte crida", ha dit, en aquells homes que "consideren un divertiment i un triomf manifestar-se davant d'altres homes com a violadors". Els judicis més mediàtics, com el d'algunes violacions per torns dels últims mesos i on es fan preguntes a les víctimes sobre el grau d'intimidació, o si van posar-hi prou resistència, també poden legitimar el sentiment d'impunitat en els agressors.

Entre l'1 de gener i el 31 d'octubre, el Clínic ha atès un total de 368 víctimes d'agressions sexuals, la majoria dones (331) que han estat violades. I malauradament aquesta xifra encara creixerà fins a finals d’any, ja que s'estima que al dia es produeixen unes tres agressions. De moment, però, les dades ja constaten que després que s'aixequés el toc de queda les urgències van tornar a augmentar coincidint amb la recuperació de la mobilitat i l'oci nocturn i ja s'han incrementat un 41,5%. "Quan tornem a la normalitat social, les agressions tornen a nivells prepandèmia: no hem après res i estem on estàvem", ha lamentat Garcia.

En efecte, les xifres provisionals del 2021 ja s'acosten a les registrades el 2019, l'any amb més atencions per violència sexual (260 víctimes fins a l'octubre i 503 en total). "El 2020 va ser un any molt fosc que no ens va permetre saber quantes agressions hi va haver realment, però n'observem un clar increment aquest any", explica la infermera Teresa Echeverría.

Menys intenció de denunciar

Les dones joves són el col·lectiu més afectat pel terror sexual i una de cada dues té menys de 25 anys. En concret, 13 de les dones que van arribar a urgències tenen entre 16 i 17 anys i 168, entre 18 i 25 anys. Tot i que la majoria de les víctimes demanen assistència sanitària immediatament o com a màxim un o dos dies després de l'atac, un 17% triguen més de 72 hores a fer-ho. "Venir més tard no significa que l'agressió sigui menys greu, sinó que les víctimes poden estar afectades pel trauma, la solitud, la desorientació o el bloqueig mental. També perquè han patit violacions més greus", ha explicat Echevarría. De les dones que van tenir més recels o por a demanar ajuda, de nou el gran gruix té menys de 25 anys –el 43%– i en un de cada quatre casos havien patit una violació en grup.

El fet que l'hospital reculli el temps entre l'agressió i l'arribada a urgències és important per al sistema judicial, en el cas que les dones vulguin denunciar els fets, però no per a l'atenció sanitària o l'activació del protocol d'atenció psicològica. Echevarría ha detallat que moltes de les argumentacions dels jutjats de guàrdia per negar l'assistència del metge forense quan una dona fa el pas de denunciar i ja han passat uns dies des de l'agressió és que ja no s'hi trobarà cap prova. "Diuen que tot haurà desaparegut, però la medicina legal s'hauria de personar i fer les exploracions que calgui per si fossin necessàries en la fase judicial", reivindica la infermera.

Les menors de 25 anys també són el grup que té menys intenció de denunciar i judicialitzar els fets per motius diversos com la por als agressors o la vergonya, perquè l'episodi traumàtic les ha paralitzat o simplement perquè en aquells moments senten que no verbalitzant-ho tot serà més senzill. Per exemple, només el 43% de les víctimes joves agredides aquest any han acceptat seguir els protocols del Clínic que condueixen a denunciar l'atac. "La intenció de denunciar ha caigut molt. El 2010 el 80% de les víctimes expressaven que ho farien, però a partir del 2016 comença la davallada i encara no hem recuperat les xifres", apunta Echevarría. Aquesta predisposició augmenta amb l'edat i arriba al 70% en el grup de més de 40 anys. La mitjana, però, se situa en el 60%.