Quaranta-cinc anys fugint de la càmera de l'agressor

BarcelonaViuen a 50 metres de distància. Se’l troba cada dos per tres pel carrer. Ella perquè participa activament en els esdeveniments culturals del municipi, ell perquè hi anava amb la càmera. L’Anna Maria no podia més. Portava més de 45 anys amb el dolor dins. Quan tenia 12 anys, mentre anava a casa dels tiets per jugar amb els seus cosins, ell va aturar-la i la va agredir sexualment en un portal d’una casa de Valls. En acabar, ell, que llavors superava la vintena, va dir-li que no ho expliqués a ningú. I el silenci va durar més de quatre dècades, un temps durant el qual l’agressor ha fotografiat desenes de cops l’Anna Maria en festes i actes culturals.

"Sentia impotència. Quan el veia sentia ràbia", verbalitza ella. Si podia evitar la fotografia, escapolir-se'n, ho feia. Però no sempre era possible. "Quan el veia ho revivia, com si m’ho tornés a fer. La ferida no desapareix, la cicatriu hi és", explica l'Anna Maria, que notava com ell acotava el cap quan coincidien. Cada vegada que hi havia un acte i ella hi participava, apareixia ell per immortalitzar-ho. Durant molts anys feia el cor fort, però durant els últims mesos intentava evitar la instantània, deixant palesa la seva incomoditat, sorprenent les persones del seu entorn per la seva actitud esquiva.

Alguna cosa havia canviat des que va començar a explicar la seva història a l’ARA el maig del 2022. Arran d’un altre cas d’agressions sexuals al municipi va començar a tenir la necessitat de parlar del que li havia passat. A poc a poc, durant mesos, va anar ordenant els sentiments, sincerant-se sobre el que havia patit quan era una nena. Fins al punt de veure's amb força de confessar-ho a la família. Submergir-se en la instal·lació Macho man, d’Àlex Rigola, al Centre d’Arts Santa Mònica, va remoure-la moltíssim. Va ser l'empenta definitiva. Ja no podia tirar enrere. Al cap de dues setmanes va decidir denunciar els fets a l'oficina dels Mossos d'Esquadra de la mateixa localitat de l'Alt Camp. Malgrat saber que havia prescrit i que la via judicial no prosperaria, necessitava que el focus es posés en ell. Així doncs, el març d’aquest any va presentar la denúncia contra l’home que va ferir-la de petita. Unes setmanes més tard el cas es va arxivar.

A mesura que perdia la por, va anar explicant als coneguts el que li havia passat. També a gent de les institucions culturals que freqüentava i a diferents càrrecs del consistori vallenc, encara sacsejat per la denúncia contra el regidor de Cultura, Marc Ayala. L'Anna Maria ja no podia callar. El silenci que li havia exigit ell quan tenia 12 anys no podia durar més. A vegades ho explicava sense subterfugis, amb claredat; d’altres insinuant coses, deixant caure que havia tingut una mala experiència amb aquell fotògraf que contractava tot sovint l'Ajuntament, però sense especificar el motiu. Ningú feia res, però. "Amb temes personals no podem fer res", va dir-li una alt càrrec de l'Ajuntament. La frustració era enorme. Ell continuava amb la càmera fotografiant les festes i trobades culturals del municipi, mentre ella s'havia de girar, amagant el rostre, fugint de l'objectiu intimidador d'aquell home.

Durant l'últim mes els esdeveniments s'han precipitat. L'Anna Maria va acudir al Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), des d'on se l'ha acompanyat, de la mà també de la Fundació Vicki Bernadet, amb suport psicològic. A més, finalment, el cas va arribar a l'Ajuntament de Valls de manera oficial. Tot i això, des del consistori eviten parlar-ne. "No comentem casos particulars", remarquen fonts oficials. En tot cas, el fotògraf ha deixat d'estar vinculat a l'administració. Està en edat de jubilació i la tramitació de la denúncia ha coincidit en el temps, asseguren fonts coneixedores del cas, amb la voluntat d'ell d'apartar-se'n.