Periodistes catalanes denuncien el masclisme i les agressions sexuals que pateixen dins la professió

BarcelonaMés de la meitat de les periodistes catalanes, un 54%, han patit assetjament sexual a la feina al llarg de la seva carrera. La dada la revelava a mitjans de desembre un estudi de Mèdia.cat sobre violències masclistes a la professió. Menys d'un mes després, la periodista Ana Polo denunciava un cas patit per ella mateixa: el comunicador Quim Morales la va agredir sexualment quan era el seu cap a RAC1 i ella era becària, ara fa deu anys. L'assenyalat va admetre aquest dimarts els fets, que va qualificar de "mal comportament", i des de llavors diverses periodistes han aixecat la veu per denunciar agressions en una acció simultània que fa pensar en un nou Me Too.

"Encara queden molts Quims als mitjans, i la majoria no demanaran perdó. Perquè creuen que no va amb ells, que és normal fer això o que ho ha estat fins ara", escrivia dimecres a Crític Alba Carreres, periodista especialitzada en temes socials i de gènere. "Hi ha persones que no han entès que, fa 10 anys, si et queixaves i deies que el presentador del programa on treballaves era un bavós, era a tu a qui feien fora. I ho dic per experiència", afirma en el seu article, on testimonia diverses agressions patides a la feina i entona l'"ara és el moment" de denunciar aquestes violències masclistes. De fet, la guspira la va encendre la periodista Mar Bermúdez, al denunciar l'exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, que va ser condemnat a un any de presó per agredir la noia en una festa.

Durant les últimes hores hi ha hagut una allau de testimonis per denunciar comportaments masclistes i agressions dins el sector. Periodistes de diverses generacions i mitjans han anat relatant les experiències viscudes i que, en la majoria dels casos, van haver de guardar-se per por a represàlies, ja que l'agressor acostumava a ser un superior. Gemma Herrero, Gina Tost, Eva Piquer o Marta Montaner són algunes de les professionals que han alçat la veu. També Llucia Ramis ha denunciat situacions que va haver de patir amb directors de diaris i caps de programa radiofònics. Plantar cara als agressors tenia, a més, conseqüències laborals: els homes que ostentaven un càrrec, quan se sentien rebutjats, reduïen les aspiracions professionals de les periodistes o fins i tot les deixaven sense feina.

La periodista Marta Roqueta ha denunciat el "maltractament psicològic" que va patir per part del director d'una revista, en referència al diputat Francesc de Dalmases. Roqueta, a més, ha carregat contra Junts per encobrir el polític i no fer res després que hagi "maltractat" i "escridassat" altres periodistes al llarg de la seva carrera al Parlament de Catalunya.

Una altra de les professionals que ha explicat la seva història –històries, perquè n'ha fet pública més d'una– és l'especialista en comunicació política no verbal Patricia Centeno. En el seu cas, en referència a polítics catalans al Congrés dels Diputats, a Madrid, i escriptors.

Morales i Gordillo són alguns dels noms que han aparegut públicament, tot i que les periodistes –i també els periodistes– han anat relatant històries d'abús i assetjament sexual per part de molts altres professionals de la comunicació catalans que, de moment, han vist com el seu nom no irromp al debat públic.