Més del 10% de les manades de menors enregistren la violació per presumir amb els amics

BarcelonaLes agressions sexuals en grup són, en xifres, un percentatge petit respecte a la violència sexual contra menors, però cada any que passa les denúncies augmenten. Potser els 58 atacs grupals a Catalunya durant el primer quadrimestre de l'any passat sobre el total de 1.250 agressions sexuals poden semblar anecdòtics, tot i que alhora són els que més atenció mediàtica concentren. Per als professionals, són delictes que preocupen pel risc que entre els més joves arrelin com el pas cap a la vida adulta. Les dades reforcen aquest neguit: en més d'un 10% de les agressions múltiples, els joves perpetradors en deixen constància gràfica amb fotografies o vídeos, com un "senyal de poder i a l'espera del reconeixement del grup d'iguals", de les seves amistats, explica la directora d’Incidència Social i Polítiques d’Infància de Save the Children, Catalina Perazzo, en la presentació de l'informe Silenciades sobre agressions sexuals en l'adolescència.

De l'anàlisi s'extreu que el perfil de víctima d’una agressió sexual grupal és una nena o adolescent sola, amb una edat mitjana de 15 anys, que pateix una violació amb violència. Pel que fa als agressors, tenen una edat semblant i en molts casos es coneixen d'abans, de l'escola o d'una altra activitat. Per elaborar l'estudi, l'ONG de defensa dels drets dels menors ha entrevistat tant professionals que treballen en l'àmbit de la violència (jutges, policies, sanitaris i expertes en gènere) com nois i noies que, si bé no han estat víctimes ni agressors, han explicat la seva visió sobre la sexualitat, les relacions entre els dos gèneres i els estereotips.

Entre els perpetradors que s'agrupen per cometre una agressió sexual, els experts adverteixen que molts es prenen l'agressió com un ritual i no tenen consciència de fer mal ni identifiquen l'atac com a violència perquè, en part, el grup dilueix la responsabilitat individual i també perquè el que fan és reproduir el que han vist mil cops a la pornografia imperant, en què les dones són tractades com a objectes sexuals al servei permanent del desig de l'home. "Ningú vol sentir-se exclòs ni ser criticat ni estar apartat", comenta un dels nois que ha participat en els grups de debat. De la mateixa manera, quan comparteixen les imatges de l'agressió tampoc senten que estan enviant violència, sinó "una broma" o "una gesta" per a consum dels seus amics, sense parar a pensar en la víctima.

Esclaves de l'amor romàntic

Les noies que són víctimes d'aquestes manades també estan marcades per altres mandats que, des de la primera infància, les dirigeix cap a la construcció d'una feminitat condicionada pels rols i estereotips de gènere amb l'amor romàntic i l'imperatiu d'agradar sexualment al centre de tot. En aquest sentit, l'informe apunta que "la hipersexualització disfressada de llibertat" en realitat pot empènyer aquestes noies a "lliurar-se a aconseguir l'ideal sexual".

El dany no s'acaba amb l'agressió: si les imatges s'han compartit per xarxes o per WhatsApp, la noia pateix una segona agressió de difícil gestió, perquè es pot arribar a sentir responsable d'haver permès o facilitat l'atac i, en aquest sentit, s'autosotmet a un estricte examen per qüestionar-se la manera com anava vestida, el seu comportament o per no haver sabut parar a temps. Amb les imatges navegant pel món virtual, es crea la sensació que tot és "culpa de la víctima", a qui en lloc de protegir i acompanyar, el seu grup les etiqueta de "fàcils".

Com passa entre les dones adultes, la vergonya o la incapacitat d'identificar haver patit violència són dos dels grans factors que frenen les denúncies. Però també hi ha les que desconfien del sistema o els fa por sentir-se assenyalades a l'escola o al barri. "S'estimen més ser vistes com a putes que no pas enfrontar-se com a víctimes al seu grup", assenyala Carmen del Moral, responsable de Polítiques d'Infància de Save the Children, que apunta que sovint els efectes d'una agressió apareixen un temps després en forma de "cefalea, insomni, autolesions o trastorns de la conducta alimentària o intents de suïcidi", raó per la qual cal estar a l'aguait.

Les recomanacions de l'entitat

Per posar fi a les agressions sexuals, l'entitat demana al govern espanyol que desplegui mesures de prevenció i introdueixi a les escoles l'educació afectivosexual perquè els menors siguin capaços d'identificar què és violència i consideri incloure matèries per a un ús segur i responsable de les noves tecnologies. "La pornografia no pot ser la professora de sexualitat dels infants i adolescents perquè estem parlant de ficció, no és real. És com si ensenyéssim a conduir adolescents amb videojocs de curses de cotxes", adverteix Perazzo.

En l'àmbit judicial i policial, Save the Children afirma que s'han de millorar els serveis d'atenció a víctimes i agressors, formant els professionals i treballant també amb els seus entorns per poder garantir la reparació i reeducació. De les seves entrevistes amb adolescents, apunten que necessiten més informació amb exemples clars, així com referents permanents que els puguin aclarir dubtes. "S'ha de tenir en compte sempre que tant víctimes com agressors són nens, nenes i adolescents. Per tant, l'enfocament d'infants i adolescència ha de ser el punt de partida en la prevenció i en la detecció i, una vegada que la violència ja s'ha produït, també en l'atenció", conclou la responsable.