La meitat de les denúncies de delictes sexuals són de menors

BarcelonaEn l’última dècada les denúncies per abusos i agressions sexuals no havien parat de créixer a Catalunya, però el 2020 va ser una excepció. El confinament pandèmic també va alterar els casos de violència sexual que arriben a la policia: van baixar més d’un 15% en un any en què tots els delictes van caure en picat. Però, a mesura que s’ha deixat enrere la pandèmia, les denúncies per abusos i agressions sexuals s’han tornat a situar al nivell del 2019, quan van arribar a un màxim històric. En els nou primers mesos d’aquest any –fins al setembre– els Mossos d’Esquadra han obert el mateix nombre d’investigacions que en tot el 2020: 1.451 per abusos sexuals, més de cinc al dia de mitjana, i 804 per agressions, gairebé tres cada dia.

També ha canviat l’edat de les víctimes. Les dades de violència masclista del departament d’Interior recullen que en el primer semestre d’aquest any prop de la meitat de les denúncies de delictes sexuals contra dones ja són de menors (el 48,5%). El 20,9% corresponen a nenes de 0 a 12 anys i el 27,6% a adolescents de 13 a 17 anys. Les xifres inclouen tots els delictes sexuals d’homes contra dones, tant els abusos i les agressions com l’assetjament, entre altres conductes. És el primer semestre dels últims tres anys –abans del 2019 les dades no eren tan concretes per franges d’edat– en què el percentatge de menors víctimes frega la meitat del total: el 2019 suposaven el 43,3% i el 2020, l’any alterat pel covid, el 36,1%. Destaca l'augment de quatre punts respecte del 2019 de les denúncies de víctimes més joves, de fins a 12 anys.

Per què els sis primers mesos d’aquest any les denúncies de delictes sexuals que han arribat als Mossos s’han concentrat tant en infants i adolescents? Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la UB i membre de l’equip de Prevensi –dedicat a evitar abusos a nens–, apunta que els delictes sexuals inclouen els que es cometen a través de les xarxes, “que afecten d’una manera específica aquest grup d’edat”. També diu que cal tenir en compte que el consentiment sexual en menors es va apujar als 16 anys. L’advocada especialitzada en violències masclistes Júlia Humet, de Nèmesi Advocades, afegeix que els diversos professionals que tracten amb menors, com ara metges, mestres o psicòlegs, tenen “l’obligació de denunciar” si saben que han patit un delicte sexual.

Pilar Polo, de la Fundació Vicky Bernadet –que es dedica a atendre i prevenir abusos infantils–, assegura que els nens, que són “més vulnerables”, han sortit de la pandèmia “amb moltes ganes de parlar”. Polo, que treballa amb escoles i entitats que tracten amb menors, explica que el 2019 va atendre 35 casos i el 2020 va arribar a 60 –al setembre, amb el retorn dels alumnes a les aules després de quatre mesos sense classes presencials, hi va haver una pujada “espectacular”–. Aquest any, quan encara queda un mes i mig perquè s’acabi, ja en porta 125. L’Hospital Clínic, que atén víctimes de violència sexual les 24 hores dels 365 dies de l’any, va notar amb la fi del confinament un augment de les violacions a menors.

No és fàcil saber què va passar el 2020, l’únic any en què, segons les xifres de les administracions, es va trencar la tendència a l’alça de les denúncies de delictes sexuals. “Els canvis a les dades oficials corresponen al que es coneix, però no a la realitat, perquè no ho sap ningú”, considera Pueyo. La psicòloga i criminòloga Marian Martínez explica que l’any passat, amb el confinament, hi havia menys situacions d’oci o a l’espai públic on els agressors i les víctimes poguessin coincidir. Humet ho fa extensible als altres agressors que no són de l’àmbit familiar. El ministeri de l’Interior aquesta setmana ha publicat un informe que evidencia que el 2020, sobretot a l’abril –amb el primer estat d’alarma del covid–, es van desplomar les denúncies per delictes sexuals, que no són uniformes entre els mesos de l’any. Els casos acostumen a incrementar-se del maig a l’octubre.

El catedràtic de psicologia apunta que els adolescents han passat per situacions d’estrès i conflictes a causa de l’aïllament del covid. Això diu que són “factors de risc” que porten a comportaments “antinormatius”, perquè durant un temps “no s’han pogut normalitzar les relacions”.

L'informe del ministeri, que també diu que el 85% de les víctimes de delictes sexuals són de sexe femení, recull el nombre d’abusos i agressions sexuals amb més d’un autor. Els últims cinc anys, entre el 2016 i el 2020, hi ha hagut almenys 269 episodis de violència sexual comesos per dos o més agressors de sexe masculí a Catalunya, que són els que han arribat a la policia: 114 abusos i 155 agressions múltiples. Són, de mitjana, una denúncia cada 16 dies per abusos sexuals en grup i gairebé cada 12 dies per agressions. Tot i aquesta nombrosa quantitat, i després de la violació de fa dues setmanes a Igualada amb una violència extrema –en què la víctima, una noia de 16 anys, es va arribar a quedar inconscient–, Pueyo assegura que les agressions més greus es mantenen “estables”.

L’interrogant de la xifra negra

Més enllà de les dades oficials –que recopilen les denúncies–, un interrogant dels delictes sexuals és la xifra negra, la dels casos que la policia no coneix. Segons l’última enquesta de victimització sobre violència masclista publicada a Catalunya, que la Generalitat va fer el 2016, una de cada quatre dones explica que ha patit almenys un delicte especialment greu al llarg de la seva vida, com per exemple una violació o un intent, tocaments sexuals violents, agressions físiques violentes o amenaces greus. Tenint en compte que entre el 2012 i el 2019 les denúncies als Mossos per abusos sexuals han augmentat un 159% i per agressions un 60%, Martínez reflexiona: “Cada any ens estem acostant més a la realitat”.

Segons la criminòloga, l’increment ha coincidit amb la “conscienciació” que determinades accions són denunciables i amb més recursos especialitzats per atendre les víctimes. Humet també pensa que “cada cop es denuncia més”, motiu pel qual desvincula la tendència a l’alça amb el fet que hi hagi més violència sexual. La psicòloga Violeta García, de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), se suma a valorar que aquest creixement de les denúncies “no vol dir” que ara “passi més” que abans.

Malgrat tot, García creu que encara falta avançar en les denúncies dels delictes sexuals comesos per agressors coneguts, “que són la majoria”, perquè assegura que els desconeguts es denuncien més. La psicòloga afegeix que si les víctimes són menors la família acostuma a intervenir per denunciar-ho, però si són adultes “és més probable que no hi hagi ningú que denunciï per elles”, fet pel qual considera que es pot conèixer més la violència sexual en menors. Per això confia que s’acabi de “perdre la por” a denunciar a totes les edats. Des de la Fundació Vicky Bernadet, Polo espera que es visibilitzin més els delictes sexuals d’alguns àmbits, com ara l’esport, que són “de poder i prestigi”.