Cada dos dies es denuncia violència sexual sota l’efecte de les drogues
Els Mossos activen un pla a les zones d’oci, que són espais de “captació” amb més abusos i agressions
BarcelonaLa violència sexual que es denuncia no ha parat de créixer a Catalunya: en l’última dècada ha augmentat un 65,5%. L’any passat tant els abusos com les agressions sexuals van pujar un 18% i un 7%, respectivament, en comparació amb el 2019, abans de la pandèmia. L’increment més rellevant va ser en les agressions sexuals a menors de 16 anys: de 193 a 274, un 42% més, seguides dels abusos a menors de 16 anys, de 786 a 986, amb un 25% més. Aquesta tendència a l’alça durant les restriccions pel covid, que s’atribueix no només al fet que es cometen més delictes sexuals sinó també que es denuncien més, ha fet que els Mossos d’Esquadra hagin activat un pla per a aquest estiu a les zones d’oci, que són espais de “captació”, segons la portaveu del cos, la inspectora Montse Escudé.
La “percepció” de la policia és que han augmentat els abusos i les agressions sexuals als llocs d’oci, que són “facilitadors de violència”. Escudé ha parlat dels perfils de “depredador sexual” i “oportunista” que es concentren en discoteques, festes majors, concerts i grans esdeveniments. Tot i que els Mossos no han concretat quin percentatge de la violència sexual passa als llocs d’oci, l’enquesta sobre victimització del 2019 situava el 15% dels casos als bars de copes o a les discoteques. Per primer cop, una de les dades que ha donat la policia és que a Catalunya es posa una denúncia cada dos dies per violència sexual amb submissió i vulnerabilitat química. Des de l’any passat fins al 12 de juny s’han recollit 288 casos: 167 per submissió i 121 per vulnerabilitat.
Escudé ha demanat “prudència i rigor” amb les xifres de submissió –quan algú posa una substància a la beguda– i vulnerabilitat química –quan algú s’aprofita d’una persona que està sota els efectes de l’alcohol o una altra droga–. Els Mossos es basen en la denúncia i el relat de les víctimes i són casos que també vinculen a les zones d’oci, i durant la pandèmia als botellons, malgrat que en percentatge són pocs. S’acostumen a qualificar d'abusos sexuals, perquè els agressors no han d’utilitzar la violència ni la intimidació contra les víctimes, que tenen les capacitats alterades, i l’any passat es van denunciar 2.349 abusos. Tanmateix, Escudé ha defensat que els Mossos “no treballen per dades”, perquè en quantitat la denúncia que predomina són les estafes o els furts. En canvi, ara posen la prioritat en la violència sexual.
Un òrgan com amb antiterrorisme
La portaveu ha explicat que faran controls a les zones d’oci i que les patrulles es distribuiran segons els mapes delinqüencials de la violència sexual, els punts on es cometin més delictes. Hi podrà haver identificacions aleatòries en què l’objectiu no serà només la possessió d’armes perilloses sinó “substàncies que no es poden justificar”. Escudé ha argumentat que es treballarà “amb intel·ligència” per dirigir els agents als llocs. Segons la inspectora, hi haurà “un model de governança” de la informació, que fins ara no existia, que tutelarà un gabinet de coordinació liderat pel cap dels Mossos, el comissari en cap Josep Maria Estela, i els màxims comandaments del cos. Un òrgan que estarà “al mateix nivell” que el que tenen amb antiterrorisme.
Un altre objectiu del pla serà donar “una directriu” de com fer els atestats de la violència sexual. Per a Escudé, això ha de servir perquè se sàpiga què ha de recollir la investigació perquè després “la instrucció sigui molt exitosa”: el 86% dels casos de l’any passat es van resoldre i els Mossos volen que es noti amb sentències condemnatòries. A més, es pretén posar la víctima al centre, seguint el model de la Unitat Central d'Agressions Sexuals (UCAS). Una altra mesura és que hi hagi oficines de denúncia mòbils als grans actes i que les patrulles facin itineraris segurs de les zones d’oci a les parades de transport públic. La policia també buscarà les complicitats de taxistes, restauradors i hotelers per detectar abusos i agressions sexuals. Escudé ha assegurat que “s’ha d’aprofundir” en la violència sexual, que no s’ha treballat tant com la de gènere.
Per la seva banda, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha defensat que és un compromís del Govern combatre diferents xacres, entre les quals la violència sexual, com ha coincidit a dir la consellera de Feminismes, Tània Verge, que ha avançat que es presentarà un nou protocol contra la violència masclista i que es treballa en un nou abordatge de la sexual.