Ángela Rodríguez Pam: "És evident que tots els agressors sexuals són homes"

BarcelonaLa secretària d'estat per a la Igualtat i contra la Violència de Gènere, Ángela Rodríguez Pam, repassa amb l'ARA grans qüestions entorn del feminisme: des de la reforma de la llei del només sí és sí fins a la divisió arran de la flamant llei trans i l'alerta que desperta l'augment de delictes sexuals, especialment els que cometen menors d'edat.

Què ha fallat amb la llei del només sí és sí? 

— És una bona llei i una proposta penal sòlida. Va ser revisada per tots els òrgans judicials i per molts experts sense que ningú advertís que pogués passar el que ha passat. Tres de cada quatre peticions que es fan per rebaixar penes es rebutgen, però hi ha casos en què hi ha un problema perquè s’està fent una interpretació contrària a la que assenyala la Fiscalia General de l’Estat. Són decisions judicials que s’han de respectar, però que no compartim. 

Ha faltat autocrítica en el ministeri d’igualtat?

— Hem fet molta autocrítica al llarg de tot el procés i ara estem disposades a fer una reforma per reduir aquest marge d’interpretació. Això sí, volem una reforma que no suposi un retrocés.

Com ha de ser la reforma?

— Ha de mantenir el consentiment al centre. A diferència del que passava als jutjats abans, amb la nova llei el primer que ens han de preguntar és si hi havia consentiment en la relació sexual. Després ja veurem si, a més, hi havia violència o submissió química o altres elements. Però aquesta no pot ser la primera pregunta, perquè el 85% de casos de violència sexual es donen sense violència. Per exemple en el cas d’un padrastre que li va demanar a la seva fillastra que li fes una fel·lació. No hi havia violència, perquè es va valdre de la seva superioritat. Però en cap cas hi havia consentiment. 

Hi ha possibilitat d’acord?

— Li hem arribat a fer al PSOE fins a 10 propostes per reformar la llei, volem convence'l que és millor reformar aquesta llei amb la majoria d’investidura. Vam trigar 10 anys a revertir la reforma de l’avortament de Gallardón que va treure a les menors la possibilitat d’avortar sense consentiment patern.

Una altra gran qüestió: la prostitució.

— Crec que no es pot defensar com a feminista una posició que no sigui la de l’abolició de totes les violències que pateixen les dones, i l’explotació sexual i el tràfic són formes de violències masclistes de les pitjors que les dones poden patir. 

Però de vegades les aboquem a estar igualment explotades. ¿És pitjor explotar-se sexualment que estar explotada recollint maduixes?

— Comparteixo aquests dubtes, però crec que en el debat cal sortir de les velles lògiques del "Tu què ets: abolicionista o pro-drets?" i pensar en nous termes per tenir polítiques públiques que garanteixin els drets de les dones en condicions molt dures, especialment aquelles que són emigrants. Cal modificar la llei d’estrangeria per prendre’s seriosament el problema que tenim amb l’explotació sexual, per descomptat, lluitar contra la indústria proxeneta, independentment de la posició que tinguis en la prostitució.

Les diferències a dins del feminisme també les hem vist, i molt fortes, amb la llei trans. Per què obre aquesta escletxa?

— La meva impressió és que el que les dones trans ens estan assenyalant a la resta de dones és que hi ha algunes dones que per ser blanques o per ser cis tenim també molts privilegis i això genera incomoditats. Una mica, per a mi, és això. Després, sobre els discursos d’odi contra les persones trans, per a mi això no té cabuda dins del feminisme.

¿Entén que hi hagi dones que poden pensar que la llei les esborra com a dones? 

— No comparteixo aquesta posició en absolut, sento que és una llei que a les dones com jo, sense ser trans, per ser lesbianes o ser bisexuals, ens dona més drets i que el que fa és dibuixar altres formes de ser dona que fins ara estaven invisibilitzades. 

Sobre la violència sexual, aquests dies hem vist molts casos en què els agressors són menors que agredeixen altres menors. Què està passant?

— És una situació molt preocupant. Quan es tracta de nens i nenes tot ens impacta molt més i cal ser molt prudents en les anàlisis. El que jo crec és que hi ha més violència revelada.

Què vol dir més violència revelada? 

— No necessàriament hi ha més violència, sinó que coneixem més casos que abans no arribàvem a conèixer. Per exemple, alguns protocols o classes d’educació sexual ajuden moltes nenes a identificar una agressió sexual, i a poder-ho explicar als seus pares o professors. Això és l'únic que està passant? Probablement no. El que ens estem trobant també és que hi ha agressions sexuals també per part de menors i a menors que han de tenir un tractament específic que passi per més educació en la igualtat, en el consentiment, en els bons tractes i més educació sexual a les escoles.

I s’està explicant bé l’educació sexual a les escoles? 

— Rotundament no. Aquesta és una de les grans assignatures pendents a Espanya i també a Catalunya. Ja tenim unes quantes lleis des de fa uns quants anys que diuen que l’educació sexual ha de ser obligatòria en els currículums educatius, però encara no s’està donant a les aules. Hi haurà algunes nenes i nens que, per sort, han tingut una associació de famílies a la seva escola que ha decidit que fa un taller, però la nostra educació no pot ser una qüestió de sort, és un dret que ha d’estar garantit fins i tot malgrat els teus pares. I crec que aquí tenim moltíssimes mancances. 

Creu que té a veure amb el porno que consumeixen cada cop abans?

— És evident que el porno reprodueix molta violència sexual i que els nens i les nenes quan no troben fonts d’informació que satisfacin les seves ganes de saber, que són tan normals quan ets petit, recorren a internet. L'única manera de desactivar això és més educació, que quan un nen o una nena comença a explorar el seu propi cos i a tenir ganes de sentir plaer aprenguin també alhora què és el consentiment, què és una relació sexual, i que això s’aprengui a l’escola com aprenem a fer una arrel quadrada. 

Amb els casos de menors de 14 anys que cometen agressions sexuals, hi ha veus que instaven aquests dies a reobrir el debat sobre rebaixar més l’edat mínima en què un menor és imputable per un delicte. Què en pensa?

— La resposta a les violències masclistes no ha de ser mai únicament una resposta penal a problemes que tenen unes arrels molt profundes. En el cas dels menors, és interessant que el dret penal no funcioni igual que amb els adults i que es pensi en tot el que té a veure amb treballar amb el menor, perquè el marc del càstig no sempre és el que pot funcionar millor en una persona que té tota una vida al davant.

Parla d’obligar-los a fer un curs, per exemple?

— Sí, aquest és un dels elements que està inclòs a la llei de llibertat sexual i que s’ha parlat de reforçar-lo en aquesta hipotètica modificació de la norma. Incloure eines de llarga inserció per a aquests menors no imputables i educació sexual específica.

L’última campanya del ministeri per valorar l’educació sexual amb el lema "Ara que ens veieu, parlem" ha tornat a generar polèmica. 

— Era esperable i confirma que la campanya és encertada. Visibilitza que a Espanya tenim problemes per parlar de sexe, de cossos diversos o de sexualitat. 

Ho diu perquè al vídeo hi surt una noia grassa?

— És un dels efectes que ha tingut la campanya perquè les dones grasses molestem, les que ensenyem el nostre cos o no tenim problemes per estar en la vida pública som criticades amb molta violència. El ministeri d’Igualtat també ha de combatre els estereotips de gènere i això inclou mostrar la diversitat dels cossos i com, independentment de com sigui el teu cos, el teu color de pell, del teu pes, la forma del cabell, de la teva edat o de les capacitats que tinguis, tothom té dret a tenir una vida digna, i aixo inclou la sexualitat. 

Fa poc va dir que li preocupava que el 75% de les noies diguin que preferien la penetració a l’autoestimulació. 

— Parlava sobre les dades d’un estudi de l’Institut de les Dones que apuntaven que per al 75% de les noies de 17 a 25 anys la primera experiència sexual era la penetració i, molt per darrere, venia l’autoestimulació. Vaig dir que em sorprenia que hi hagués moltes noies joves que tenien una relació sexual de penetració amb una altra persona abans que haver-se masturbat, perquè crec que això parla d’un tabú.

El feminisme com ha d’acostar-se als homes? 

— Els ha de seduir, perquè no hi ha avenç feminista possible sense els homes. En part s’està fent i es veu en coses com les cures, en què cada cop més homes volen cuidar. Després hi ha una part que és molt més complicada, en la qual el feminisme ha de plantejar als homes que alguns d’ells són agressors. És molt difícil dir això sense que se senti per l’altra part com una certa ofensa, com si es generalitzés. Però és evident que tots els agressors sexuals són homes, i això cal poder-ho dir. 

Entén que els homes se sentin atacats quan es diu això?

— Sí, perquè els estem posant davant d’un mirall, però això no ens pot fer deixar de dir-ho. Si la meitat de les dones hem sigut víctimes i jo no he vist encara un home reconèixer que ha sigut agressor… llavors qui són els agressors? Quan ho plantegem, el que rebem és més odi per insinuar que hi ha homes que són agressors.  

Parlem de Podem. Si depengués de vostè decidir-ho, ¿Sumar i Podem han d’anar junts o separats? 

— Sense cap dubte, junts. No m’imagino un altre escenari. La mateixa Yolanda Díaz farà un acte i aquí començarà el debat que ha de generar les condicions perquè Podem pugui presentar-se conjuntament a les eleccions.

¿No s'acaba reduint tot a les quotes de poder i com es reparteixen? 

— Evidentment la política sempre té a veure amb el poder, però jo crec que el que s’està debatent aquí és també el projecte polític i com s’ha de fer. Per exemple, en un projecte on hi hagi Podem, hi haurà d’haver primàries com sempre hi ha hagut. I caldrà discutir el projecte, les aliances, el programa…

Es refereix a poder votar si Yolanda Díaz serà o no candidata?

— Crec que ningú té dubtes que Yolanda serà la candidata a la presidència.