“Anem sempre els tres junts per estar més protegits”

BarcelonaLa pluja i el sol, el fred i la calor, la gana, les possibles addiccions o les conseqüències psicològiques en cas d’haver patit abusos... Però això no és tot. Les persones que viuen al carrer tenen un altre maldecap: la seguretat. En els quatre darrers dies s’han produït cinc apunyalaments a persones amb aquest perfil i també s’ha produït un incendi en un assentament que ha provocat ferides en tres persones més. La majoria d’aquests atacs eren de persones que coneixien les víctimes. També ahir, es va saber que dilluns els Mossos d’Esquadra van detenir un noi de 30 anys que havia apunyalat dos sensesostre, un el passat 23 de juliol i l’altre el 9 d’agost. Tot això només a Barcelona.

Per si fos poc, aquests darrers casos de violència arriben després de batre un trist rècord d’homicidis: entre els mesos de juliol i agost se n’han produït set, una xifra altíssima si es té en compte que de gener a juny se n’havien registrat quatre. Davant de la gravetat d’aquests fets, el tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va reconèixer dimecres que la capital catalana “pateix una crisi de seguretat”. El responsable de seguretat va explicar que durant el primer semestre de l’any els fets delictius han crescut un 9%, però també va voler tranquil·litzar els ciutadans i va recordar que a partir del mes de setembre s’incorporaran 300 nous agents dels Mossos a Barcelona.

Alguns dels assassinats comesos aquestes darreres setmanes podrien estar relacionats amb el tràfic de droga, però les baralles i els apunyalaments més recents afecten clarament les persones sensesostre o amb un alt risc d’exclusió. Aquests atacs no estan relacionats, segons les investigacions dels Mossos. L’incendi, que va cremar part d’un assentament entre la Meridiana i el carrer Tànger, s’està investigant, mentre que per la resta d’apunyalaments els Mossos ja han detingut quatre persones (l’última es va entregar dimecres mateix) i encara busquen un altre sospitós.

“Sempre hem denunciat que aquestes persones pateixen molts robatoris i agressions lleus, però últimament sembla que estan sent més greus”, va explicar ahir la responsable del centre obert d’Arrels, Marta Maynou. “Els robatoris i la inseguretat són uns dels molts drets que veuen vulnerats”, va afegir. Maynou no va gosar apuntar quins poden ser els motius d’aquesta violència, ja que encara és molt prematur. Aquesta treballadora social també va recordar que, segons el darrer recompte, aquest any hi ha 1.195 persones dormint al carrer a Barcelona, mentre que el 2018 n’hi havia 956.

Segons les dades de la Fundació Arrels, el 38% de les persones entrevistades al cens del 2019 afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal, la qual cosa suposa un increment de gairebé un 8% respecte l’any passat. En el cas de les dones, la xifra arriba fins al 43%.

“Dormim tots tres a la tenda”

L’Andrea és una d’elles. Aquesta dona de 36 anys i origen romanès fa temps que sobreviu pels carrers de Barcelona. “M’han robat moltes vegades”, denuncia. Després d’estar tres anys vivint sola, ara ho fa amb la seva parella i un amic, a qui descriu com “un germà”. L’Atman, de 42 anys i origen algerià, acompanya la parella i junts se senten més segurs: “Els tres dormim a la mateixa tenda, anem sempre junts i així estem més protegits”, expliquen. Tots tres tenen o han tingut problemes d’addicció. “Visc sol, no tinc família i estic al carrer”, diu l’Atman per justificar el consum. Fins ara vivien als jardins de Sant Pau del Camp, l’únic parc del Raval, però la setmana passada la policia els va fer fora i ara l’Ajuntament n’ha precintat una part amb l’excusa d’unes obres. Els sensesostre han hagut de canviar de lloc i molts han trobat un espai a la muntanya de Montjuïc. “Ara vivim a la muntanya, a la jungla”, explicaven dimecres. Segons l’Andrea, el darrer episodi violent el va patir durant el desallotjament policial de la setmana passada. “La policia em va fer fora del parc però em va tirar a les escombraries tot el que tenia, inclosa una fotografia de la mare, que ja és morta”.