Fan unes 120.000 actuacions a l'any, gran part relacionades amb la gestió de la fauna salvatge a Catalunya. Tot i així, el Cos d'Agents Rurals, que depèn de la conselleria d'Agricultura i acaba de complir 25 anys, és força desconegut. "Toquem temes que normalment no afloren a la llum pública", explica l'inspector en cap dels Agents Rurals, Antoni Mur. Se'ls relaciona principalment amb la prevenció d'incendis forestals, però també fan seguiments d'espècies i treballen per fer compatible la presència de la fauna salvatge -que ha crescut amb la reducció de la caça- amb les activitats dels agricultors i ramaders.
En un any, els Agents Rurals interposen unes 4.000 denúncies per motius que van des de la caça sense llicència fins a edificacions en espais naturals. "No és molt, el pes del cos no és tant policial com de col·laboració en la gestió del medi natural", explica Rosa Maria Torre, subinspectora del cos. La majoria són faltes administratives, però les més greus, unes 250, es condueixen per la via penal i acaben en mans de la fiscalia o dels jutjats. Entre les seves actuacions, recullen 2.500 animals, dels quals una cinquantena són d'espècies exòtiques com serps i porcs vietnamites, que porten al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge, a Torreferrussa (Vallès Occidental).
Després d'un quart de segle de vida, i sota l'ombra de les retallades, es plantegen com a repte millorar en la planificació, desplegar les categories professionals per permetre les promocions internes, especialitzar els agents i crear eines per avaluar els resultats de la seva feina.
"Estem provant d'ensinistrar gossos per fer un millor seguiment de la fauna"
La gestió de la fauna salvatge és una de les principals tasques dels Agents Rurals i el Gabriel s'hi dedica des de fa molts anys, coordinant el seguiment d'algunes espècies com l'ós i el llop, i dels danys dels animals protegits a la ramaderia. "Hi ha un decret que estableix que l'administració ha de pagar els danys que provoquen les espècies protegides a la ramaderia", detalla.
Una de les seves tasques consisteix a identificar l'origen d'aquests danys, però també a trobar les eines per prevenir-los. "Cada espècie és diferent i no hi ha una sola solució", explica el Gabriel, que assegura que la recuperació del gos mastí per protegir els ramats d'ovelles està funcionant molt bé. Algunes espècies, com el corb, donen molts problemes: "Són molt intel·ligents i aprenen ràpid", assegura l'agent rural, que explica que s'adapten a totes les situacions i als mètodes per repel·lir-los. El Gabriel també coordina els seguiments de l'ós a Catalunya -n'hi ha uns 25-. "No es poden comptar visualment perquè és impossible distingir-los, per tant, observem els indicis de la seva presència -com petjades, excrements o pèl-, i fem anàlisis genètiques per identificar-los i catalogar-los", explica.
Determinar la presència del llop -n'hi ha uns 13 a Catalunya- és encara més difícil: s'aprofita l'època de neu per identificar el rastre que deixen i quantificar-los. Ara, però, estan treballant en una nova tècnica: ensinistrar gossos -adoptats de gosseres- per fer seguiments de fauna. "Són capaços de distingir els excrements del llop, mentre que nosaltres els confonem amb els de gos. Només és el principi, però les proves de genètica són més lentes i cares i guanyaríem temps", explica.
"Fa 15 anys que els corallers furtius són un problema"
Vigilen els espais naturals marins per evitar pescadors sense llicència o en zones prohibides. La patrulla marítima, formada per uns set agents rurals, recorre el Parc Natural del Cap de Creus, el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i la costa de Begur per assegurar-se que els pescadors i submarinistes fan la seva feina de manera legal, però també realitzen un seguiment de la fauna marina, com registres d'espècies protegides.
"Un dels grans problemes amb què ens trobem, des de ja fa 10 o 15 anys, és el dels corallers furtius", explica el Jordi -un agent rural que prefereix no identificar-se-. La direcció general de Pesca atorga 10 llicències per temporada per agafar aquesta espècie amenaçada -molt valorada en joieria-, però els corallers furtius fa anys que intenten fugir dels controls que els agents rurals fan tant des de l'aigua com des dels ports. "Necessitem gent més especialitzada, agents que es puguin dedicar en exclusiva a les zones marítimes -ara fan també altres tasques-, perquè el mar és un altre món", diu el Jordi, que va estudiar biologia marina i fa cinc anys que treballa al cos.
"Aportem una eina diferent, una visió des de l'aire"
El Joaquim fa 26 anys que treballa al Cos d'Agents Rurals, sempre a la unitat de suport aeri. "Aportem una eina diferent a totes les àrees del cos, una visió des de l'aire", explica aquest pilot comercial d'helicòpter i instructor de vol. Aquesta unitat compta amb un helicòpter que treballa gairebé tot l'any -es reforcen les unitats a l'estiu- i, durant la campanya d'incendis forestals, treballa exclusivament en prevenció i detecció del foc. "El pla Alfa -que indica les zones de risc d'incendi- determina les nostres prioritats. Ens desplacem a la zona d'alerta per detectar columnes de fum", explica. Durant un incendi, documenten fotogràficament la zona per delimitar el perímetre i el punt d'inici. Tot i així, la unitat aèria també fa actuacions programades des de l'aire: des d'un vessament a un riu fins a la detecció d'un ós perdut o d'un caçador furtiu. "Som un vehicle més, i podem accedir més ràpidament a llocs inaccessibles i abastar més territori", explica el Joaquim.