Afers Interns ha interrogat més d’un centenar de mossos per l’1-O

BarcelonaLa Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra ja ha interrogat més d’un centenar d’agents arran del referèndum de l’1 d’octubre. Ho fa en el marc de la informació reservada que investiga si hi ha indicis que alguns mossos, a títol individual, no van obeir les ordres explícites de tancar els centres de vot sempre que fos possible fer-ho sense violència. Els més de cent interrogatoris que ha pogut contrastar aquest diari són afiliats de sindicats policials, i cal tenir en compte que no tots els mossos ho estan i, per tant, la xifra pot ser força més alta. Fonts sindicals expliquen que calculen que la quantitat de policies afectats per aquesta investigació massiva com a mínim duplica el centenar.

La informació reservada indaga el grau de compliment, per part dels agents, de les ordres derivades de la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas. Els policies afectats reben una citació per comparèixer al Complex Egara, a Sabadell, en què es diu que “diversos membres del cos podrien haver incomplert les instruccions de la Prefectura Superior de Policia per donar compliment a la interlocutòria” que manava als Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que actuessin per impedir l’1-O. Entre els agents que l’han rebut hi ha els que es van encarar als guàrdies civils que van actuar a Castellgalí, al Bages, tal com ja va avançar aquest diari.

Oposició sindical

La investigació interna ha causat malestar en tots els sindicats policials. El portaveu del SAP-Fepol, Valentín Anadón, recorda que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ja consta com a investigat en la causa contra l’1-O “perquè va donar unes ordres que deien que no s’ajustaven a la interlocutòria del TSJC”. “[Però ara, alhora], el cos ens demana responsabilitats per no haver complert les ordres que el major va donar”, afirma Anadón, que ho considera “un despropòsit” i una manera de “traslladar la responsabilitat” als agents de base. “No pot ser que els plats trencats sempre els paguin els de baix”, afirma.

El portaveu de l’SPC, David Miquel, s’afegeix a aquesta crítica: “Ens sorprèn que el màxim responsable del cos digués que assumia tota la responsabilitat i només estiguin pagant agents de l’escala bàsica o com a molt intermèdia, no ho considerem just”. La USPAC s’oposa a les informacions reservades en general, perquè les considera opaques i que ofereixen menys garanties als policies investigats que a un presumpte delinqüent. El portaveu del sindicat, Josep Miquel Milagros, assegura que amb aquesta investigació el que fa la cúpula del cos “és defensar-se davant les acusacions de l’Audiència Nacional, protegir-se carregant contra la base”.

Jordi Costa, del CAT, creu que darrere d’aquesta investigació hi ha l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil, i diu que no té clar què es pensa fer amb les declaracions dels agents. “Per això estem en desacord total amb aquesta informació reservada i recomanem als afiliats que es neguin a declarar”, afirma. El portaveu de l’SME, Toni Castejón, manté que la investigació interna era “evitable” i que, en tot cas, fer-la ara “perjudica la imatge del cos”.

Per ara la informació reservada no ha tingut cap conseqüència per als agents, tot i que investiga casos de policies que haurien confraternitzat de manera gairebé explícita amb responsables d’algun col·legi electoral o ciutadans que els defensaven.