Els afectats per les pròtesis defectuoses de Traiber s’uneixen per anar als jutjats

TarragonaUna vintena de persones que porten al cos pròtesis fabricades per l’empresa reusenca Traiber es personaran com a acusació particular en la causa judicial sobre la venda de peces defectuoses a l’Hospital Sant Joan de Reus. Es tracta d’una deriva del cas Innova, que investiga la presumpta trama de corrupció al voltant del hòlding d’empreses municipals que depenen de l’Ajuntament de la capital del Baix Camp. Les investigacions de la peça separada número 4 del cas Innova van destapar que l’empresa Traiber, proveïdora de peces ortopèdiques de l’Hospital Sant Joan de Reus, estava subministrant implants defectuosos, amb poques garanties d’esterilització i caducades des de l’any 2003.

Ara els afectats s’estan organitzant per constituir-se com a acusació particular i reclamar indemnitzacions pels problemes de salut que la implantació d’aquestes pròtesis en mal estat els hauria pogut ocasionar. De moment, ja hi ha una vintena de casos susceptibles de ser valorats judicialment, però l’advocat que lidera la causa, Emilio Ortiz, creu que en sortiran molts més. “A mesura que es va parlant del cas Traiber cada cop ens truca més gent, cosa que és positiva, perquè com més afectats puguem incorporar més força tindrem”, explica Ortiz, especialitzat en aquesta tipologia de casos i que, a més, és president de l’Associació d’Afectats per Pròtesis Defectuoses de Catalunya.

La majoria de les pròtesis defectuoses comercialitzades per Traiber són implants interns de genoll o maluc. Ortiz assegura que el ventall de molèsties i problemes que han provocat és molt ampli, però hi ha casos dramàtics, de persones que s’han hagut d’operar més de deu cops o d’altres que fa anys que no poden valer-se o no poden sortir de casa.

Recopilar els historials clínics

Tot i aquesta casuística, Ortiz reconeix que cal demostrar la “relació de causa-efecte” entre la presència d’aquestes pròtesis en els afectats i tots aquests problemes de salut. “No és fàcil”, deixa clar. Per això, actualment estan fent una tasca de documentació que és “fonamental”: recopilar els historials clínics i tota la informació sobre cada cas. Segons el lletrat, les indemnitzacions que es podrien reclamar en els casos que té sobre la taula oscil·len entre els 300.000 i el milió d’euros, en funció dels dies de baixa laboral, les seqüeles i els danys morals que les pròtesis puguin haver provocat en cada cas.

Un d’aquests casos és el de la Carmen García, veïna de Reus. El 2006 li van implantar al genoll dret una pròtesi que no era de marca Traiber, que, després d’alguns dolors inicials considerats normals i de la rehabilitació corresponent, no li ha generat cap molèstia. El 2008, però, n’hi van posar una altra, aquesta sí, de Traiber, al genoll esquerre. En aquest cas tot va ser molt diferent.

Operada per ordre judicial

La peça li va provocar dolors molt intensos ja des de la mateixa rehabilitació i va acabar tornant a passar pel quiròfan perquè la pròtesi no havia quedat ben integrada al genoll. La segona operació tampoc no va solucionar el problema i es va haver de tornar a repetir un altre cop dos anys després. “Les molèsties al genoll no han desaparegut i m’impedeixen fer una vida normal, ja m’han ocasionat dolors al maluc i tinc por de quedar-me coixa per a tota la vida”, relata amb inquietud la Carmen.

En el cas de la Carme Romeu, li van acabar extirpant la pròtesi de genoll després de set anys de dolors intensos que li impedien estar més de deu minuts dreta. L’operació es va fer per ordre judicial i la peça que li van treure l’està analitzant la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i servirà com a prova en el judici contra l’empresa Traiber.