Afectats per l’ensorrament de nínxols reclamen accelerar proves d’ADN

Barcelona“Per deixadesa, però han profanat la tomba del meu pare”. Cristina Garcia és una de les afectades de l’ensorrament, ara fa una setmana, d’un bloc amb 140 nínxols al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Feia dos anys que havia enterrat el seu pare i ha vist com, de cop, el procés de dol recomençava de la pitjor manera possible. És molt crítica amb la manera com des de l’Ajuntament i des del mateix cementiri s’està gestionant l’incident. Sobretot, amb el fet que no s’hagi fixat com a imprescindible fer proves d’ADN per poder identificar cada difunt. Segons va explicar ahir el regidor de Presidència del consistori, Eloi Badia, les tasques de recuperació, identificació i reinhumació dels difunts es fan amb la col·laboració d’un equip d’antropòlegs, que són els que decidiran fins a quin punt és necessari i viable fer proves d’ADN o d’algun altre tipus per tenir clar a quin nínxol pertanyien les restes.

Fins ara s’han identificat i inhumat en altres nínxols 63 difunts. Dels 144 nínxols afectats, 68 es van enfonsar completament (quatre estaven buits), de 24 se’n desconeix encara l’afectació, 24 no es van arribar a enfonsar però se n’han retirat les restes perquè també hauran d’anar a terra i 28 es van enderrocar per motius de seguretat. L’Ajuntament, però, encara no ha aconseguit contactar amb 40 famílies. Badia va presentar ahir dos informes d’arquitectes encarregats pel consistori que conclouen que l’incident no es podria haver previst. Els informes asseguren que l’accident el van provocar la suma de l’orografia complicada de la zona i els danys a l’arquitectura interna -i, per tant, no visible- d’alguns nínxols.

La síndica de greuges de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, ha obert una investigació sobre l’ensorrament. Vol esbrinar, per exemple, si la manca de manteniment ha tingut alguna cosa a veure amb l’accident.